Fins ara teniem simples retalls esguitats aci i alla, que donaven indicis a la relacio directa entre el regim nazi alema de la Segona Guerra Mundial i el catalanisme d'eixa epoca. Sabiem dels contactes entre les SS de Himler i els "monjos" de Montserrat, que havien fet un viage al monasteri en el seu periple arreplegant recialles religioses per a que donaren poder al regim. Tambe coneixiem que Albert Hauf (no Albért) era fill de l'embaixador nazi d'Espanya, ademes ix en els informes de la CIA dels nazis protegits en Espanya:

            "SCHULZ, Dr. Agent classified III-B in OSS records. of German Cultural Institute of Speech, Instituto Cultural Aleman, Madrid. Connected with Lepiorz, Albert Hauf and Horwitz in Werwolf activities." (SCHULZ, Dr. Agent classificat III-B en els registres de la OSS. Institut Cultural Alema d'idiomes, Institut Cultural Alema, Madrit. Conectat en Lepiorz, Albert Hauf i Horwitz en les activitats com a Werwolf [paraula per a descriure el pla nazi ideat en 1944, abans del final de la Segona Guerra Mundial per a la creacio d'una força irregular que ajudaria a la Wehrmacht en la defensa d'Alemania, per mig d'una guerra de guerrilles contra els Aliats].)

http://gatopardo.blogia.com/2014/041501-s-the-factual-list-of-nazis-protected-by-spain.php

            Si, senyors el mateix Albert Hauf membre de la AVLl, jurat dels Premis Octubre, etc. ¿Tindra alguna relacio? ¿Estara en tots eixos llocs per a controlar i vigilar? No obstant no es d'estranyar, puix casi tots els eslogans utilisats pel nazisme coincidixen en els del catalanisme militant "Parlem lo mateix, per tant som lo mateix", etc.

Himler en el monasteri de Monserrat

            Des de l'any 2007 a conseqüencia de la desclassificacio de documents de la CIA sabem mes sobre eixa relacio entre nazisme i catalanisme.

            De la llectura d'estos s'extrau que el 85-90% de la maquinaria de bens d'equip de l'industria de Barcelona, previament, durant i posteriorment a la Segona Guerra Mundial es d'orige alema i administrada directament per representants dels nazis que han produit textils per a vestir a l'eixercit nazi. Els documents 1 i 2 de Maig de 1945 ho exponen en claritat.

 Papers de la CIA del 1 i 2 de maig de 1945

             A banda, mes de 500 agents nazis foren detectats en Catalunya en esta epoca, entre uns atres algun conegut membre del catalanisme com el doctor Josep Antoni Trabal i Sans, militant de ERC i secretari personal de Companys, que abans de finalisar la Guerra Civil fugi a Perpignan (França) i alli, en acabant d'uns anys, passà informacio a la Gestapo dels refugiats republicans espanyols; o l'expolicia de la Generalitat catalana en temps de la Republica, Benet Comes, que residint en Figueres (Gerona), estigue a les ordens de la Gestapo des de maig de 1944, com referix el diari "La Vanguardia" en la seua edicio de 25 de febrer de 2007.

            Els informes de Washington tambe nomenen la presencia de l'industria i capital nazis en la regio catalana per mig de l'associacio Abwehr, que feren possible els laboratoris farmaceutics de Catalunya.

            I de la societat comercial Sofindus, centrada en importants sectors com el comerç, transport i mineria,  que posteriorment, aprofitant el franquisme s'expandi per tot l'Estat. Tampoc s'ha d'oblidar la presencia de capital alema en l'hosteleria i en l'incipient sector servicis. No es casualitat. Les reunions nazis eren freqüents en hotels com el Bristol, Continental, Colón de Barcelona o Miramar en Sitges, sent els clients alemans els mes assidus de l'hotel Ritz. Pero tambe els restaurants mes prestigiosos de Barcelona, alguns establits en capital alema, eren llocs per a organisar substanciosos negocis entre els nazis i la burguesia catalana. L'importancia durant el franquisme aplegà a ser tanta que en 1935 es fundà el Partit Nazi en la regio calana, a gran honor de la patria. En este sentit, existixen fotografies que mostren a Jordi Pujol i Antoni Samaranch en les joventuts hitlerianes, que havien segut adoctrinats sent alumnes del colege alema.

 La prensa catalanista en favor del regim nazi de Hitler

            Els sectors de la cultura tambe es veren influits per la presencia nazi en la regio catalana, tant a nivell editorial, en la participacio de capital nazi en alguns dels negocis punters de Catalunya, en les cartelleres del Liceu que celebraven a Wagner en freqüencia, en la subasta realisada d'algun quadro furtat de Rembrandt per la Companyia d'Aduanes Pujol-Rubio, en esta i unes atres operacions participaren marchants d'art catalans.

            A nivell educatiu els fills dels alemans anaven al Colege Alema del numero 2 del carrer Moià, entre la Diagonal i el carrer Tuset. Estant Hitler en el poder, l'escola es convertiria en un centre d'adoctrinament nacionalsocialiste, com ya alvançava en 1933, el seu director, el doctor Rolf Seyfang: “El desplaçament dels objectius de la formacio i la simplificacio dels models d'escoles que s'està intentant en este moment en Alemania, implicarà per a nosatres, aci en Barcelona, alguns canvis. Encara no s'ha dut a terme la regulacio definitiva del sistema escolar, pero no obstant, una cosa ya es segura: que l'alema, l'historia, la biologia i la formacio corporal seran fonamentalment els punts centrals”.

            En l'aspecte religios, al costat de l'escola estava ubicada la parroquia de la comunitat evangelista alemana, que a partir de setembre de 1934 dirigi en ma de ferro Georg Gründler, d'Hamburc, qui, abans d'aplegar a Barcelona, havia enviat una circular (recuperada per la revista catalana "Sàpiens" dels documents perduts dels nazis abans de la guerra): “Ademes de fer les funcions espirituals, celebraria moltissim poder colaborar en l'educacio nacional de la joventut alemana d'aquella ciutat [Barcelona] i especialment entre la joventut hitleriana […] Heil Hitler!”. Encara que tampoc estaven autorisats pel Govern de la Republica, les jovens generacions nacionalsocialistes desenrollaren les seues activitats baix la direccio de Kart Supprian i del professor de deports del Colege Alema Hans Stammberger, pel qual les JH (joventuts hitlerianes) havien d'encarregar-se “especialment en l'estranger de l'educacio de la joventut per a formar la mentalitat alemana per a que pogueren ser lluitadors nacionalsocialistes”. No hi ha dubte que estes idees influirien decisivament en el catalanisme de l'epoca, puix compartixen objectius.

            Les chiquetes tambe estaven emmarcades en l'Agrupacio de les Chiques Alemanes, un organisme dirigit per Lotte Vennewitz, que en l'estiu de 1935 organisà una trobada en les rodalies de Barcelona en la finalitat de “estretir les relacions entre totes les chiques que tenen l'honor de poder colaborar en la nostra llavor en favor d'Alemania en Espanya”.

Hitler tornant favors als catalanistes

            De tot lo anterior se pot deduir que bona part de la riquea de la regio catalana prove del fet diferencial de que en esta comunitat s'establiren en els anys 50 importants vinculs comercials en els nazis durant la Segona Guerra mundial i posteriorment; este factor diferencial explica l'auge industrial i mercantil dels catalans, que condui a la seua capitalisacio inicial passada la guerra civil i la seua expansio financera. Per tant, la riquea inicial que diferencià economicament als catalans, i que finançà el catalanisme, deu bona part del seu orige a la colaboracio de la burguesia catalana en el nazisme i no a la seua mitologica habilitat per als negocis.

            Aixina, es capitalisaren gracies a la sanc dels camps de concentracio per a implantar el seu nacionalisme en acabant, en l'aprovacio de Franco, per supost, que segui invertint en Catalunya obligant als extremenys i als andalusos a emigrar al cinturo industrial de Barcelona per a seguir capitalisant-la i diferenciant-la economicament cada dia mes del restant estatal. Franco hauria de rebre un homenage del catalanisme mes extrem, lo mateix que Hitler, per haver segut un promotor imprescindible en la consolidacio de la seua riquea.

Imagens: Jose Aguirre Matiol,ciudadanos en la red.blogspot.com, burbuja.info, revista Sàpiens.

J.A. Samaranch, conseguidor dels Jocs Olimpics per a Barcelona, fent la salutacio nazi.