Mónica Oltra o l’epica ficticia (I)/ Per J. Masia

29/6/2022

No cal que descobrixca al personage, pero si algunes coses positives: la denuncia contra la corrupcio del PP i mides com la Renta Valenciana d’Inclusio. Escampen les lloes i hagiografies a la seua gestio que poden consultar sense problemes com les de “Sant Joan Fuster”.

Oltra no m’agrada massa perque es una pancatalanista que ademes ho oculta perque sap que no dona vots (https://youtu.be/tb96x3BiX_c). El que ment no es sant de la meua devocio i la considere una de les practiques mes despreciables i digna de la meua atencio i necessaria deconstruccio.

Des del dia de la seua imputacio fins a la seua caiguda als inferns hi hague festa, musica i balls −i segons Joan Baldovi actes de partit−, no arribà a una semana. Els grans assessors no calibraren gens be la repercussio del slow motion i Ximo Puig digue que ell no estava per a festes. Pero clar, el pancatalanisme que rep diners del botanic pel gaseoducte Yamal-Europa creu que, com en el PP, la festa mai s’acaba (Ricardo Costa dixit). Que li ho diguen als Pujol que creïen que la corrupcio era un enriquiment illimitat. El pecat del corrupte es creure’s intocable o inviolable com el rei.

Despuix de la seua lluita numantina contra l’extrema dreta, el dia de la dimissio vingue en reproches a Puig, quan lo unic reprochable es la seua actuacio i per aço la jugen.

D’una simple llectura de la cronologia dels fets es deriva llogicament i facticament una negligencia total del seu departament en la gestio dels abusos del seu exmarit, Luis Fernandez Ramírez, en la menor (un eixemple significatiu es la pobra i penosa declaracio, en seu judicial, d’una directora territorial https://youtu.be/82M08mW2CK0). D’aci a la tipificacio penal d’un delit com l’encobriment es un bot que desconec si es donarà. Pero, ha quedat provat en dos sentencies que hi hague abusos pels que l’exmarit fon condenat a 5 anys, mes tart, recorregue al Tribunal Suprem. En contra de les sentencies anaren totes les pericials exoneratives de la responsabilitat de l’educador que s’elaboraren per i en la conselleria d’Oltra. Curiosa divergencia absoluta.

El paperot dels seus amics politics d’esquerra espanyols me dona vergonya aliena, no cal tancar files perque de lo que es tractava era d’antepondre l’inteligencia al corporativisme politic. El recolzament incondicional i l’absencia de reflexio critica anaven de la ma i aixina demostraren no estar a l’altura de les circumstancies perque desvirtuaren una miqueta els arguments lloables: “Si tocan a una, tocan a todas” o “Hermana, yo sí te creo” o es practicà la revictimisacio. Els principis etics universals ho son per a tots i s’han de defendre a ultrança sempre, vinguen d’a on vinguen els atacs. Ademes, crec que hi ha un plus en mantindre primer la teua casa ben neta per a mes tart exigir o posar-te a arreglar la dels atres.

Ho he dit en moltes ocasions: la dona del cesar ademes de ser honrada ha d’aparentar-lo i de les apariencies no es deriva cap actuacio virtuosa de la venuda com a semidiosa, en els diaris, com tampoc les del “Sant Joan Fuster”. La virtut moral s’alcança en ser lo mes objectiu que es puga perque lo de justicia, si, pero no en ma casa, no me val. L’esquerra te una superioritat moral en l’Estat Espanyol guanyada, a sanc i foc, per l’oposicio al franquisme, si, pero per a conservar-la l’ha de treballar dia a dia i deixar les mentires al fascisme. Inclus la mencio al lawfare −l’atac juridic contra els politics− me resulta ridicula perque el seu cas no te res a vore en el de l’expresident de Brasil Lula da Silva, este si fon un cas de manual. En l’Estat Espanyol el tenim contra la finançacio de Podemos −crec que ya anem per la decima sentencia archivada−, quan vullguen els juges que no facen el joc i la campanya als fascistes, ya olora una miqueta massa, menys encara quan no proven les acusacions. La carrega de la prova la te qui acusa, i per lo tant, es una falacia l’inversio de la carrega, es dir, que l’acusat haja de demostrar la seua inocencia perque la denuncia es infundada, ¡a vore si s’enteren els juges!

Pareix que els culpables eren els ultradretans que la portaren a juï, pero clar, es mentira que els dos tribunals sentenciadors, el dur informe de la fiscal superior Mª Teresa Gisbert sobre “un plan preestablecido” o el auto del TSJCV −en l’anterior fiscal Anticorrupcio, ara magistrat Vicent Torres− es puguen posar en el mateix sac ideologic. Ara i sense aforament la jujarà un atre reputat magistrat, Vicente Rios, en el jujat num. 15. Hi ha una trascendencia cualitativa, primer perque la fiscal i els magistrats tenen un prestigi fora de tot dubte i segon perque deformar un procediment, reduint-lo als actors de la part acusatoria, resulta una farsa inconsistent, perque han aparegut nous actors que havien segut aplaudits pel mateix Compromís. L’argument nomes servia a l'inici −me recorda a la “causa general” contra el PP−, en l’incoacio del procediment sobre l’encobriment d’Oltra i de 13 persones mes, pero quan l’instruccio continuà es feu insostenible. Un argument de curta vida temporal que es converti en un seudoargument propagandistic per a llegitimar una epica impossible. La Fiscalia i els juges no la posen molt be i de fet, entenen que hi ha indicis per a imputar-la.

J. Masia

Imagens: forocoches.net, okdiario.com