Mon-toro… al corral / Antoni Fontelles

11/6/2017

fotomontage bou entrant al corral en cara de Montoro

           A mi se’m quedaria la cara a quadros i provablement me n’aniria a casa si el Tribunal Constitucional anulara (9-6-17), per unanimitat, una llei que defengui i que nomes beneficià als defraudadors rics i als riquissims. ¡Igual es que tinc vergonya! Ad ell, al ministre de Facenda, Cristóbal Montoro, segurament no. Es mes, els seus companyons de gabinet el defenen, suponc que entenen que actuaren correctament. O com el ministre de Justicia, Rafael Catalá, que en una distorsio per minimisacio afirmà que nomes ha segut per defecte de forma. Es de veres, pero la sentencia diu molt mes.

           Fon en 2012 quan el PP aprovà un decret llei d’amnistia fiscal que eufemisticament es denominà ‘declaracio tributaria especial’ (DTE). Diputats, ministres i prensa afi ho veneren com a la panacea que anava a salvar Espanya del desastre economic. Hi havia una previsio de recaptar 2500 millons d’euros. Al remat, nomes 1200, perque del pagament del 10 % previst per als evasors de capital i un 8 % a les empreses, l’administracio ho va restringir als rendiments dels eixercicis no prescrits, cosa que implicà que en realitat pagaren entorn a un 3 %. Este percentage es, per cert, mes baix que l’iva superreduit que abonem voste o yo en els productes de consum diari. 

Es mes, hi havia una garantia per a no investigar penalment als que s’acolliren a l’amnistia, pero la pressio popular i politica feu que l’Agencia Tributaria realisara algunes inspeccions (unes 3500 sobre el total de 31 500 presentades) i encara es detectà un frau de 250 millons. Els poses l’estora, els portes en cochet, els convides a dinar i damunt es queixen perque estan cansats. No hi ha vergonya. 

Entre les 31 500 ‘regularisacions’ presentades hi ha ‘honorables’ persones com Luis Bárcenas, Francisco Granados, David Marjaliza, Rodrigo Rato, Josep Pujol, Oleguer Pujol, Alberto López, Edmundo Rodríguez, Diego Torres, José Ángel Fernández… Quína casualitat, quasi tots estan en mans de la justicia o empresonats. Quína casualitat en les llistes no apareixen els noms de voste ni el meu. ¿Per qué sera? 

          Per qué afirmava que el ministre Catalá no tenía tota la rao. Perque el TC ve a dir, resumidament, que l’indult aplicat llegitíma el frau fiscal. Ademes, te unes perles com que el proces tributari fon "la abdicación del Estado ante su obligación de hacer efectivo el deber de todos de concurrir al sostenimiento de los gastos públicos" i que els evasors “de forma insolidaria, incumplieron con su deber de tributar de acuerdo con su capacidad económica". Respecte a l’instrument juridic triat –un decret llei– explica que no hi havia ninguna "situación de extraordinaria urgencia". 

          Pero ¿qué es lo mes injust?, que a pesar de ser nula la disposicio, els efectes es mantenen per ‘seguritat juridica’. Vaja, que s’està convidant als llegisladors a redactar normes ad hoc per als seus amiguets, sense cap de problema, perque en el cas de que les invaliden, lo derivat d’elles es manté. ¿Fem una llei per a expropiar les cases dels ciutadans corrents i nos les repartim? I en acabant que vinga el Constitucional i que ho anule… ¡quína risa, Maria Lluïsa! 

¡M’encanta esta ‘seguritat juridica’! 

Ara, el Congres reprovarà al ministre Montoro, com feu en Catalá –per lo del seus fiscals–, i la vida seguirà igual. 

Per cert, la dreta mediatica està justificant l’amnistia en iniciatives similars realisades per governs d’esquerra (en Grecia, en Portugal i el PSOE dos vegades aci). Pero no, que no nos enganyen, estos fets no li afigen ni un gram mes de llegitimitat ni li’n resten de ser una grandissima injusticia social." 

 

Imagens: eldiario.es i fincatorospasion,com

 

                                                                     Antoni Fontelles