Merkel, com Duracell / Antoni Fontelles

27/9/2017

          Pareix que es incombustible. La cancellera Angela Merkel ha tornat a guanyar, per quarta volta, els comicis generals d’Alemanya (24-9-17), pero es una victoria agredolça perque es el pijor resultat des de 2005. En una participacio quasi de cinc punts superior a 2013, estes son les sifres provisionals

partit

2013

2017

diferencia

escans

CDU/CSU

41.5

33.1

- 8.5

246

SPD

25.7

20.5

- 5.2

153

AfD

4.7

12.7

+ 8

94

FDP

4.8

10.7

+ 5.9

80

Die Linke / L’Esquerra

8.6

9.2

+ 0.6

69

Grüne / Els Verts

8.4

8.9

+ 0.5

67

 

          Com han destacat molts atres comentaristes, hi ha dos fets molt significatius: la caiguda dels socialistes i l’ascens dels xenofops.

Els socialdemocrates de Martin Schulz han baixat a l’infern i han obtengut el pijor resultat de l’historia, perque l’han ignorada (¡nos ho podriem aplicar!). Son la victima de la gran coalicio en la dreta del CSU (Unio Democratacristiana) / CSU (Unio Socialcristiana bavara), que tambe ha eixit prou damnificada. Pero es que els socialistes no s’ensenyen: no deprengueren en Grecia –residuals–, no deprengueren en França –irrellevants– i no deprengueren de la primera gran coalicio en Merkel, en 2005-2009, quan es quedaren en un exigu 23 % de sufragis, i repetiren aliança en 2013 i els electors han repetit el castic. Els socialistes espanyols portaven el mateix cami marcat per ‘sultanes’ i ‘figures de porcelana’ i pareix que han canviat de senda gracies als afiliats.

Molta gent es pregunta per qué no ha calat el discurs de justicia social que plantejava el SPD. Encara que puga pareixer molt simplista, la resposta es que les persones pensen, no massa equivocades, que te igual a qui voten perque van a continuar manant els mateixos i es queden en casa o se’n van als antisistema (que oferixen un producte diferenciat). Schulz ha vist la llum i ha dit, de moment, que no tenen intencio de repetir govern en la dreta.

L’atre es molt mes preocupant: la pujada del AfD (Alternativa per Alemanya), quasi els mateixos punts perduts per Merkel, encara que no es puga afirmar un transvasament directe. Els ultradretans, nazis i xenofops han conseguit entrar en el parlament federal com a tercera força –ya estaven en 13 de les 16 cambres regionals– i en un soport significatiu territorial en l’antiga Republica Democratica Alemana –l’Alemanya de l’est–. L’exit del seu discurs te dos arrels fondes: la frustracio de que tries a qui tries manen els mateixos (¿els sona a Espanya o a França?) i l’inseguritat que crea el model europeu (que ya no es un estat protector de les persones) i que es materialisa en una victima com son els immigrants (en Alemanya han solicitat asil 1.3 millons de persones, des de 2015). El seu lider anunciava que anaven a tirar a Merkel i a recuperar el seu païs.

S’ha de mencionar tambe als lliberals, absents esta passada llegislatura, perque no superaren la barrera del 5 % en 2013, i que ara tornen a la cambra.

Per a arrematar el comentari, els atres dos minoritaris, L’Esquerra i Els Verts, milloren llaugerament els anteriors resultats percentuals i el numero de diputats.

Si no hi ha coalicio en el SPD, Merkel ho tindra dificil i es parla d’un tripartit (CDU, lliberals –FDP– i verts –Grüne–) que superaria la majoria de 355 diputats (ya que ara el parlament tindra 709 escans). Ya vorem qué ix, perque hi ha qüestions que enfronten clarament a lliberals, verts i cristianodemocrates.

Queda en l’aire l’anunciat renaiximent de l’eix franc-alema que dirigirà l’Unio Europea, en una Angela Merkel hipotecada pels necessaris socis de govern i en un Emmanuel Macron contestat per la reforma laboral aprovada que, com no podia ser d’una atra forma en un neolliberal com ell, debilita als treballadors facilitant el despachament i protegix als empresaris donant-los major discrecionalitat en les decisions.

Per cert, el dissabte (23-9-17), novament, millers de persones es manifestaren en Paris contra les politiques economiques de Macron que, no es estrany, han passat desapercebudes en quasi tots els mijos de comunicacio. ¿S’ho imaginen en algun païs sudamerica que no vullc mencionar?, ¿s’imaginen que fora algun dirigent sudamerica el que ‘volguera perpetuar-se en el carrec’ de president optant, com ha fet Merkel, al quart mandat?

Sense comentaris.

 

Imagens: merkel, wordpress.com
                            conillet, tumblr.com

 

                                                                     Antoni Fontelles