A Mazón i a Juanca: no hi ha irresponsabilitat absoluta / J. Masia
23/11/2025
A tot lo mon li han explicat que u es responsable dels seus actes, es una lliço pedagogica d’ample espectre i per tant, recomanable en la dimensio metafisica i pragmatica. En els juïns de Nuremberg la jerarquia nazi justificava el genocidi en que obedia. No, ningu ha de complir ordens que atenten contra els drets humans o que posen en perill la seua vida o la dels demes. Un atre eixemple, en la llei de prevencio de risc laborals (arts. 4, 21 i 44) quan el treballador observa un risc greu i imminent pot abandonar el treball i cap juge el condenarà per l’abando del servici, sempre i quan no haja actuat de mala fe.
Carlos Mazón en la comissio d’investigacio del Congres manifestà la seua irresponsabilitat en la prevencio i gestio de la dana, la negligencia popular es un fet incontrovertible. Tornà a enganyar perque de l’espiral de la mentira no hi ha escapatoria possible, la teranyina t’embauca perque la fugida cap avant es torna cada vegada mes insoportable irracional, tosca i absurda.
La seua estrategia de defensa (judicial) està basada en lliurar-se de la presa de decisions. Ell era la maxima autoritat i per tant, havia d’estar al front de l’emergencia, pero estava de “parranda”, ¿cóm pot exigir a Pedro Sánchez, que estava en l’India, que estiguera quan ell no estava? Encara continúa sens explicar l’espai buit en acabar el dinar interminable en el Ventorro, entrà en contradiccio quan dia que llegia les noticies en el movil al mateix temps que no l’agarrava per dur-lo en la mochila, una nova i esperpentica historia, l’enessima versio. ¿Quí en una emergencia duria el telefon en la mochila? Repeti ad nauseam que ningu era conscient de la magnitut, provablement lo de l’alerta roja no ho entenga perque es daltonic.

El diputat Gabriel Rufian el tildà de “sicopata, inutil, miserable i homicida”. No es quedà curt, pero escoltar dir-li que fins a les 5 de la matinada no sabia que hi havia morts, no es ya de sicopata, es que ha perdut el juï de realitat. Sobre les 12 del mati, els mijos de comunicacio anunciaven la mort d’un camioner, ell mateixa en la televisio anuncià sobre les 00:30 que hi havia morts. ¡¿Cóm que fins a les 5 no ho sabia?! Es simplement impossible. Tambe afirmà que la Politecnica de Valencia no tancà, una atra falsetat com la de que informà a Alberto Feijoó en temps real, sense cap prova que ho demostre nomes les declaracions de l’espantapardals del seu cap. Es un mentiros compulsiu i es delit fer-ho en una comissio d’investigacio.
Escrivint sobre l’irresponsabilitat tenim en l’equip al gran d’Espanya, “En el todo atado y bien atado” del dictador Francisco Franco estava la seua successio, la de Juan Carlos I. Els pares de la Constitucio Espanyola, els manifecers majors del regne, obligaren a tots els espanyols a votar el paquet complet. L’ulterior mitificacio i la conspiracio del silenci son irracionals de cap a peus. Adolfo Suárez confesà a Victoria Prego, en una videogravacio (1), que de fer un referendum sobre la monarquia el perdrien, aixina, secuestrant la voluntat popular es mantingue i es manté la narrativa o idol en peus de fanc. Nomes una republica es democratica, perque pots elegir al teu mandatari, el pots sancionar i llevar i no el protegixes en una inviolabilitat absoluta, quan sensu stricto nomes pot ser parcial o relativa i per tant, racional i llogicament adscrita a l’eixercici del carrec, mai extensiva a la vida privada.
:format(jpg)/f.elconfidencial.com%2Foriginal%2Fc84%2F5e9%2F6e1%2Fc845e96e16420887c206f42e7db9200e.jpg)
La inviolabilitat constitucional (¡en un parell!), tan constitucional ella, es el major despotisme perque el vassall assumix que pot violar o matar sense repercussions penals, es un absurt cosubstancial de les monarquies absolutes, bananeres o les dictadures. En les memories del monarca les lloes al dictador sanguinari son simplement inacceptables i demostren ben a les clares quína classe de personage es. I per a que quede negre sobre blanc: la llibertat la dugue el poble, en especial els opositors al regim: sindicats i partits d’esquerres, i l’espirit del temps, contra ell no es lluita sense perdre.
Lo pijor fon observar a l’aparat de l’estat (en especial, les cloaques del CESID i mes tart del CNI) que es posà al servici de l’ocultacio, de la luxuria, el pagament de vicis, de chantages i de les corrupcions diaries. Faltaven en la conjura de necis els mijos de comunicacio que, practicament en bloc, contaren el relat del “campechano”, lo mateix que fan ara en els publirreportages que seguixen oferint a l’inutil monarquia. Cap democracia necessita a una carissima institucio desfasada, eterna i classista. Tampoc necessita de politics mentirosos als que haurien d’apartar en lloc de lloar perque tot val per a fer caure a un govern que creuen que es illegitim.
El despreci de l’etica i la rao provoquen la simplea i l’irreflexio massiva que nos envolta, generadores de por i odi. Qui camina mal cami, no fa bon pas a la fi.
Imagens: wikipedia, pantallasamigas.net, elconfidencial.com.

