Matalafers majors de lo regne: (Federico Martínez Roda: ¿ignorant, acomplexat o malintencionat?) / Chimo Lanuza

19/2/2016

Llance per davant que desconec el nivell, o millor dit, el concepte d’implicacio d’este senyor en el valencianisme. Vaja, est es un debat que encara no hem resolt, de manera que s’autoqualifiquen valencianistes des d’Eduardo Zaplana (continuador de la politica del PSPV i valedor de la AVLl) fins Monica Oltra (apologista –encara que ara ho nega- dels Països Catalans), passant per Enric Esteve (que entregà Lo Rat Penat en braços de la dreta valenciana espanyolera i pancatalanista). I, clar, aixina nos va. Pero la veritat es que, en tots els anys que porte en el valencianisme (i vos assegure que en son mes de tres… ¡decades!), no m’he topetat mai en este preclar requenenc.

Yo m’imagine (soc molt fantasios yo) que este senyor tindria el suficient curriculum (…) com per a ser mereixedor de ser nomenat decà de la RACV i que, com es natural i passa en la majoria dels casos, no te per qué ser especialiste en totes les materies, contenguts i disciplines que competen a les setze seccions que conté esta entitat. Per ad aixo estan els assessors, els proxims i els responsables de cadascuna d’elles. Sent les coses aixina, front a un tema que un responsable en cap no domine, caben dos possibilitats: o be assessorar-se a través dels especialistes, o be deixar-se dur per la vanitat i escabuçar-se en la piscina. En el cas que nos ocupa i, si remetem a les declaracions en prensa del senyor Martínez Roda, les dos opcions son possibles: en la primera, per fer cas de les escoltetes que algún “especialiste” (d’eixos que ya coneixem tots) li hauria fet a cau d’orella (senyor Roda, guarde’s d’ells els oïts… ¡i les esquenes!); i en el segon cas perque l’autoestima excessivament elevada pot dur-nos a que no nos donem conte de que la piscina està buida en llançar-nos irresponsablement ad ella.

Tinc una atra teoria. Una gran part de la societat valenciana te un perillos complex d’inferioritat en el tema identitari que conduix ad uns a abraçar el catalanisme, ad uns atres l’espanyolisme i ad uns tercers –no se com ho fan- als dos a l’hora per a sentir-se comodos i integrats en un grup “guanyador” davant d’un conflicte que els incomoda perque no dominen, no controlen… o simplement perque no els importa gran cosa en realitat. Entenc que resulta molt fotut (sobre tot per als que tenen una “carrera”) pertanyer a una minoria estigmatisada i perseguida -¡que vaig a contar-vos yo que no sapiau!-, pero, si pretens gloria, no es est el teu lloc, tin la decencia d’anar en els que realment son els teus i no faces mal als que historicament ya ho están passant pijor. A no ser que… estigues ahi per ad aixo.

Est ultim apunt em du a una ultima reflexio per a qüestionar-me (¡una atra vegada!) si els nomenaments de carrecs mes o manco importants (“estrategics”)  son meritoris o son funcionals. Si ho son per merits curriculars, ya he dit lo que haurien de fer estes persones davant de temes que no controlen. Pero l’experiencia em diu que estos nomenaments (¿quants Martínez Roda hem vist desfilar en el valencianisme?) tenen una funcio especifica, estan en eixos llocs en un objectiu concret: fer-li mal al valencianisme, desarticular-lo, dividir-lo, neutralisar-lo, vendre’l o, simplement, regalar-lo… Tots nos considerem matalafers majors de lo regne, en dret a fer i desfer; ara be, uns mes que uns atres.

Es cert que hi ha compradors. Pero n'hi ha perque hi ha venedors. 

 

Imagens: 
                              esferalibros.com
                              arvo.net
                              lacajadeanbairo.blogspot.com 

Per Chimo Lanuza