El futur, reconstruir o replantejar

Tal volta, el sistema d’alertes als movils ordenat per l’Unio Europea hauria de canviar un poc i afegir un color negre en instruccions automatisades de suspensio d’activitat laboral-comercial i obligatorietat de no eixir de casa o d’evacuacio si o si.

Tal volta, els responsables autonomics s’haurien de plantejar un urbanisme compatible en estes situacions que cada vegada seran mes fortes i repetitives i que estan vinculades, en intensitat, al canvi climatic. El problema es que els governants i els votants son negacionistes publics o privats. Vaja, que aço ha passat sempre i Deu ho vol aixina.

Tal volta, faría falta que en estes situacions i tambe en moltes atres, s’abandonara la lluita politica o els intents de traure redit politic de la desgracia. Pero pareix que no sera aixina. ¿Qué han guanyat la trentena de jovenets i majorets que anaren a l’aeroport de Manises a cridar contra el president Pedro Sánchez? ¡Ya sabem que te la culpa!, si ve perque ve, si no ve perque no ve, ¡qui no vos conega que vos compre!

Tal volta, sería d’esperar que la corrent popular de solidaritat rapida i curta en esta catastrofe s’allargara en el temps i s’estenguera a unes atres arees (per eixemple, la conservacio de la naturalea, l’aposta decidida per energies netes –la nuclear no ho es encara que ho diga la vicepresidenta europea Teresa Ribera, el president Carlos Mazón o el Sumsum Corda, la potenciacio del consum de productes de proximitat, la conservacio i millora d’uns servicis publics essencials i per a tots...). No passarà, aço es un acte aïllat –consumiste– i que servirà per a contar a amics i descendents i satisfer la quota d’heroïcitat personal, pero no servira d’aprenentage transversal, no hi haura transferencia. Segur.

Tal volta, la poblacio, els damnificats, haurien de ser un poc mes comprensius i equitatius... eixos aplaudiments quan aplegaven el soldats de l’eixercit als pobles (que no dic que no se’ls mereixquen, cobren per aço), deixa en molt mal lloc i son un poc ofensius per als voluntaris de proteccio civil, per a les persones de fora que han vengut aci a colaborar, per als policies locals, per als guardies civils, per als policies nacionals, per als bombers, per als membres de l’UME, per als treballadors de les empreses de suministraments basics, per als voluntaris locals, per als alcaldes i regidors que han estat totes les hores disponibles... que tambe s’ho mereixen, perque s’han deixat la pell...

Els ultralliberals s’hauran d’aclarir

Es un impossible, pero una vegada mes s’ha posat damunt de la taula la contradiccio dels ultralliberals que odien l’estat lladre i criminal i en quant els passa qualsevol desgracia o els toquen les propietats clamen per a que acodixca de forma immediata o intervinga. Pero quan ho fa, el critiquen per comuniste i perque impedix la lliure empresa i allunta les inversions internacionals.

Si els ferem cas (alguns els en fan, especialment els ultraconservadors) i no pagarem imposts (perque segons la creença estesa, mos furten els diners) a vore ara a quín sant s’aclamaven, quí arreglaria les carreteres, quí els restabliria les conexions ferroviaries, quí els donarìa ajudes per a traure un poc el cap, quí els posaria servicis sanitaris a disposicio les 24 hores... i tantes i tantes coses que nomes es valoren quan es perden (passa com en la salut, no tenim consciencia del benestar fins que mos posem malalts).

Soc pessimiste, no deprendran perque no volen deprendre i continuaran anant a on anaven... aixina la coalicio de fet en les Corts Valencianes PP-Vox va cami d’aprovar la construccio d’hotels i vivendes a 100 metros de la costa o menys... ¿s’imaginen lo que hauria passat si les eixides naturals de tota l’aigua hagueren estat tapades per un mur de cement? Lo dit, molt pessimiste.

I falten els desapareguts.

Imagens: gacetamedica.com, okdiario.com.