Tal vegada sorpresivament, en les eleccions (24 de giner de 2019) a la junta de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana ha guanyat una de les dos llistes que es presentava, l’encapçalada per José Luis Manglano de Mas (en 16 vots), i ha perdut la conformada per Daniel Sala Giner (13 vots). Hi ha hagut dos abstencions i cap dels sis representants institucionals ha assistit (que es obvi que haurien decantat el resultat sense dificultat).

            Comencem pel prolec, la vespra. Ya teniem un titular interessant: “La RACV vota entre la normalidad institucional o la vuelta al conflicto”, en l’oposicio de dos mons, u clarament positiu –el trellat– i l’atre negatiu –la violencia–; ademes hi havia un subtitul periodistic curios: “La minoría de la Real Academia propone a Manglano e impide una candidatura de consenso” (Joan Carles Martí, Levante-EMV, 24-1-19, 10); un text assignador de condicions i qualitats: el grup que vol impondre sense ser majoria i l’atre, no mencionat, que se presupon majoritari i que te la llegitimitat del numero. ¿Es podria haver optat per frases mes neutres sense pedre informativitat? Si, sense dubte.

            ¿Cóm es construixen les oposicions? Atribuint-distribuint qualitats i defectes, des de l’omnisciencia i, conseqüentment, l’infalibilitat– (quan estudiava lliteratura me feyen gracia els ‘narradors omniscients’, controlaven fins el pensament dels personages de l’obra). 

            La candidatura de Sala es la que “está refrendada por la mayoría de la actual junta de gobierno” (¿i...?), la que “durante el decanato de Federico Martínez Roda ha recuperado la senda institucional” (¿quína?, ¿abans anaven camps a través?), i la d’aquells que son “partidarios de que la RACV profundice en su labor investigadora” (vaja, que els guanyadors pretenen convertir-la en un clup de brisca o de manilla, ¿no?). I com no podia ser d’una atra manera, el cap es lo mes de lo mes: catedratic d’institut, professor de la Cardenal Herrera-CEU, especialiste en la Valencia foral, estudios de les institucions valencianes, croniste oficial i membre de diverses societats.

            Front al ‘arbre de la ciencia del be i del mal’, qué hi ha (com diu el refra: miseria i poll menut): “la minoría de la junta de gobierno de la RACV, que encabeza el bibliotecario Voro López, la que ha impedido el acuerdo” (¿es roïn que hi haja dos candidatures-punts de vista?), “donde se agrupan los miembros de la RACV más próximos a las tesis de Lo Rat Penat” (¿i qué?, ¿no sera al reves?), i tambe “algunos nuevos militantes de Vox” (aci ya me pare, es cert que algu d’ells ha assistit a actes organisats si no per Vox si per afins, pero desconec si n'hi ha militants, una cosa que provablement el sr. Martí sap i yo no; tinc l’inconvenient de no ser omniscient). I el cap ¿quí es?, per la descripcio realisada, casi un analfabet, “el exdirigente de la extinta UCD en València y uno de los máximos exponentes de la denominada «batalla de València»” i para de contar. Provablement l’ornat de les bondats de Sala, que ocupa 22 ralles, li ha impedit ser mes generós en el curriculum de Manglano. No passa res. Certament no te ninguna produccio en valencià, que yo conega, i aço era i es rellevant informativament.

José Luis Manglano de Mas
nou deca de la RACV

            Per acabar en l’articul, es tambe molt significativa la calificacio de la RACV: “la histórica entidad que se automarginó durante el consenso estatutario y que durante el decanato de Federico Martínez Roda ha recuperado la senda institucional” i la promocio d’activitats academiques (nomes cal vore que abans no es feya res i en el trieni Martínez eren un coet espacial; encara que es parcial, poden comprovar algunes de les conferencies que programaven en l’articul de Jesu Masia publicat en esta uep el 26-1-19). Pero, ¿qué es el ‘consens estatutari’ mencionat?, a banda d’una expressio fosquissima o criptica, està clar que pertany al seu ‘model del mon’, del periodiste. M’imagine, i a soles m’imagine, que es referix al dictamen del Consell Valencià de Cultura sobre el conflicte idiomatic i la creacio posterior de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (reitere: cap de les dos institucions porta ‘correctament’ l’adjectiu calificatiu). I aci no, aci ment, clarament, perque si que acodi a la convocatoria del CVC i expongue l’opinio corporativa, pero el dictamen digue lo que digue, i la AVLl ha fet lo que ha fet i ha optat per lo que ha optat (a banda de la ‘valencianisacio lexica’, era lo minim). Atenent ad este criteri, si no estas d’acort en una cosa, en una llei, en un plantejament, en un orde... ¿‘t’automargines’? Es tan absurt... que els ho diguen als negres, a les dones, als pensionistes, als taxistes, als transexuals, als pacients, als migrants... i a tants i tants colectius que ‘s’automarginen’ perque volen canviar les coses.

            Continuem...

            Imagens: nova RACV, levante-emv.com
                            Jose Luis Manglano, nou deca de la RACV, racv.es

Antoni Fontelles