L’esglai i la por que tenía la major part de la classe politica comunitaria han passat per ara, una vegada coneguts els resultats de les eleccions generals d’Holanda.

         A l’endema podiem llegir titulars electronics com “La victoria de Rutte frena en seco las aspiraciones populistas” (La Vanguardia, 16-3-17), o “Holanda frena en seco a la extrema derecha” (El País, 16-3-17). Al cor triunfaliste –mes moderat– s’unia Televisio Espanyola en un titular neutre “El primer ministro holandés, Mark Rutte, gana las elecciones” (TVE, teletext p. 121, 16-3-17). I els principals dirigents politics, inclosos els del païs, han respirat tranquils.

         En una participacio de recort (82 %) i contra els pronostics que auguraven un bon resultat per als ultradretans i xenofops, l’actual primer ministre ha tornar a triumfar. Victoria amarga, perque Rutte ha baixat 8 diputats i el derrotat n’ha guanyat 5. ¡Che, no hem perdut totes les naus! No, pero el Partit de la Llibertat (PVV) de Geert Wilders va avançant i es convertix en el cap de l’oposicio. Els principals damnificats han segut els socialdemocrates del PVDA, socis de govern, que de 38 escans se n’han quedat en 9. Un avis per a navegants espanyols.

         Encara queda un poc de calvari. El 4 de maig son les locals en el Regne Unit que no tindran massa trascendencia tenint en conte que ya estara activat el brexit. Ya vorem cóm reaccionen els britanics especialment per les amenaces de l’UE. Uns dies mes tart, el 7 de maig, toca França en els comicis presidencials; està clar que tots s’aliaran contra Marine Le Pen, pero encara que no guanye, mostrarà una tendencia. I per ultim, el 22 d’octubre el balo estara en Alemania, en les votades generals; sense dubte el resultat dependirà, d’aci a alla, de lo que vaja ocorrent en el restant d’una Unio Europea cada vegada mes multinacionalisada, dretana i alluntada dels ciutadans.

         Sempre quedarà el recurs de la por.

Imagens: http://canarias-semanal.org

                  http://s4.eestatic.com

Antoni Fontelles