La llingüistica (la filologia, la sociollingüistica…), cavallers, com qualsevol atra disciplina del saber, no es un acudit. Vullc en aço reivindicar serietat i denunciar els abusos d’alguns “llingüistes” en utilisar la seua titulacio per a despreciar els postulats de la llingüistica posant-los al servici d’interessos personals i partidistes. Hi ha, aixina, llingüistes serios i llingüistes casuals, “de todo a cien”, instrumentals, tendenciosos… digau-los com vullgau. Ya anuncie d’entrada que yo, humilment, forme part del primer grup, puix no concebixc que un llingüiste prostituixca la seua professio en benefici d’interessos aliens, a no ser que els convertixca en personals, en el qual cas es, simplement, una mala persona per damunt de llingüiste.

            Una atra: en acabant de tants anys, a vore, que ya nos coneixem tots i sabem ben be quí i qué es cadascu. Res d’aço nos ve de nou. Vullc dir: per lo manco, a mi, ya no m’enganyen.

Aclarits estos previs, entrem en materia per a afirmar que cap llingüiste, filolec i/o sociollingüiste “centrat” (=no manipulat, no contaminat) podria negar sense risc a mentir que el valencià es una llengua independent de qualsevol atra llengua veïna, de procedencia llatina i en una llarga i rica historia lliteraria i de codificacio.

De la mateixa manera, cap llingüiste, filolec i/o sociollingüiste “centrat” (=no manipulat, no contaminat) podria negar sense risc a mentir l’importancia que la codificacio d’una llengua te per a la seua normalisacio i per a la preservacio de la seua identitat. I, d’entre tots els aspectes que contribuixen a la dita normativisacio, el sistema ortografic no es que siga el mes important, evidentment, pero sense dubte el mes “visible”. Si observem varis texts escrits en diverses llengües romaniques (castella, gallec, Italia, frances…), lo mes provable es que no entengam lo que diuen, pero per lo manco si que seriem capaços d’identificar/distinguir les llengües en que estan escrits.

Ho he dit nosequantes vegades: l’ortografia es a la llengua lo que el blau a la Senyera, es dir, l’element “visible” diferenciador. Si suprimim el blau de la Senyera, ¿qué nos quedaria? La quatribarrada, en lo qual nos confondrien en Arago o en Catalunya. Si suprimim de l’ortografia valenciana (i, evidentment, del lexic, de la morfologia…) tot lo que nos diferencía del catala, ¿qué nos quedaria? El catala, les quatre barres. ¿Cóm s’han de dir les coses?

Les terceres vies, els consensos, els acostaments, els ponts… lo que pretenen es eliminar el blau de la Senyera en l’ortografia valenciana, lo diferencial, per a convergir en el catala (que, d’una atra banda, no ho oblidem, ya porta CENTURIES -per a cobrir les seues deficiencies- alimentant-se del valencià). Eixos acostaments fan el blau de la Senyera ortografica cada vegada mes claret fins que quede transparent i queden a soles… les quatre barres.

I es que eixe no es el cami per a protegir una llengua amenaçada. Els catalans, pel seu conte, minimisen les diferencies i accentuen les semblances (llegitim en el seu proposit fagocitador). Pero els valencians, en estes batalles per la supervivencia de la llengua valenciana, hauriem de seguir les recomanacions dels mes grans i reconeguts llingüistes/sociollingüistes internacionals (no els pancatalanistes de “todo a cien” que pululen en Catalunya, contornada i rodalies), a saber: accentuar les diferencies i minimisar les semblances. Tot lo demes es tendenciositat o ingenuïtat, depen.

Els que des de Valencia aposten irresponsablement per solucionar “el problema valencià” acostant els dos sistemes llingüistics implicats no estan fent-li cap de favor a la llengua valenciana; ben al contrari, son corresponsables directes de la seua desaparicio (tambe els colaboracionistes francesos es creïen convençuts de que estaven fent un be en entregar França als nazis alemans).

Podria acabar dient que l’historia els jujarà, que el temps ficarà a cadascu en el seu lloc (mentira) i algun sedant paliatiu mes, pero… ¿de qué li servirà dins d’unes poques generacions a una ya desapareguda llengua valenciana que el temps denoste als seus detractors?

Imagens Pep Bertomeu Presentacio de l'observatori de la llengua Valenciana
                             www.Plataforma llengua.cat;
                           GAV: no mos fareu catalans.

Chimo Lanuza