L'ofrena a la mutacio de Xavier Casp / J. Masia

21/11/2015

               Circul Civic Valencià realisa hui un homenage a Casp. M'imagine que l'excusa sera la cançoneta de la "necessarietat" dels referents que no m'agrada gens ni miqueta. Les injusticies em fiquen malalt i me molesta els que "cauen en gracia perque si", els que es centren en "quí" ho diu en lloc de fixar-se en "qué" es diu. Matis que alguns no entendran en sa vida.

               Yo he pogut sobreviure sense referents, una cosa ben diferent es que yo valore a valencianistes per la seua trayectoria raonable, positiva, decidida i coherent. Si nos deixem de filies i fobies i nomes nos referim als arguments vorem cóm determinats homenages s'equivoquen de persona.

               Escrigui un articul, en un especial del SOM en l'any 2002, al voltant de la AVLl, del qual extracte lo següent:

<<Boronat escrigue: “eixe pacte de la pau es la pau del cementeri per la mort de la llengua valenciana [...] He arribat a la conviccio de que el proces d’aprovacio de la llei de creacio de l’ACADEMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA” es una determinacio politica (no cultural ni cientifica) per a llegitimar que l’idioma valencià siga llengua catalana” mes clar impossible i acabà el seu text dient “l’entreguisme està servit” presagiava la traicio d’alguns egregis valencianistes. En la conferencia de fi de curs de Lo Rat Penat en el 97 ya demostri que l’AVL era tota una falsetat, Fontelles estudià el dictamen i arribà a identica conclusio, pero dona igual esta argumentacio i la de Penyarroja i la del vot de Casp (1), quan encara pensava que l’AVL era roïna, molt diferent de Casp (2). Es convertixen pels desijos dels seus amics en els intocables d’Elliot Ness. Ningu ha aportat cap rao de l’idoneitat de l’entrada, ningu, i si ho feren l’argumentacio sera tan debil com la casa de palla del porquets que el llop volà bufant en aquell conte infantil.

 Casp (1) en referencia a l’AVL diu en el Lletra 45- 46: “Si arriba a ser alguna chicoteta solucio aixo de la AVL sera per casualitat; perque qui mal naix, acaba mal. Yo en el Consell de Cultura vaig estar en tot allo del consens... i no vaig firmar clar. Vaig firmar que no. Yo no vaig de cap manera” (pag. 40). Casp (2) entrà en l’AVL.              

En el Lletraferit Nº 9 Ahuir escriu: “a la pregunta sobre qui hauria de recaure la responsabilitat, quin organisme sería l’encarregat de dur a terme la solucio del problema llingüistic [...] la RACV es l’organisme idoneu per a mampendre la normativisacio del nostre idioma” (pag. 20). Estos dos ultims texts haurien de ser d’obligat estudi en “Tota la romanistica mundial” i en les investigacions sobre la coherencia (i alguna cosa mes) que s’escriguen en tot l’univers, en l’objectiu de mostrar lo que no s’ha de fer. Es simplement alucinant lo d’estos homens i CIA. S’agarra abans a un mentiros que a un coixo.>>.

 Alguns apunts per als desmemoriats o ignorants, Miquel Adlert i Xavier Casp potenciaren als Vicent Andres, Alfons Cucó, Enric Valor, Francesc de P. Burguera, Francesc Ferrer, Manuel Sanchis, etc., des de la "Editorial Torre", tots els discipuls foren destacades figures del catalanisme. Casp firmà junt a Adlert la brillant idea de la "Comunitat Catalanica", en el transcurs del temps el segon demanà perdo en la primera pagina del seu llibre "En defensa de la llengua valenciana" perque l'havien enganyat.

Casp (1) declarà que "La AVL es una equivocación. Una equivocación que ha hecho caer en la trampa." (Diario de Valencia, 08-09-2000). ¡Alguns nos fartarem a dir-ho per activa i passiva! En 2001, començaria la mutacio de Casp.

Un atre fet reprovable fon quan Casp feu una critica absurda i estupida en la revista Lo Rat num. 7, de 2003, comparant a Antoni Fontelles "en Fuster i Raimon" perque escrivia en catala en el seu treball, yo mateixa li contesti contundentment en El Palleter.

Casp (2) afirmava, en el mateix numero de Lo Rat, que "els socialistes digueren que si no entrava yo ells no firmaven, i entri [...] no volia entrar de ninguna manera" i el "forçaren Zaplana, Giner i Camps i tots els proposts per Zaplana". ¿Elogiem al que se deixà forçar pels tres pardals nomenats o als que denunciarem la manipulacio i nos mantinguerem ferms, fidels i coherents?

Casp (2) contava, en el Lletraferit num. 45-46 de 2001, "M'asseguraven que si yo no entrava no hi hauria forma de fer l'AVl, perque els socialistes exigien que yo entrara.". La seua entrada creava la nefasta institucio i esta era el pacte de la mort de la llengua valenciana, com escrigue Josep Boronat. Mes clar l'aigua.

Si la AVLl es roïna, i Casp la llegitimà, llavors ¿Quína conclusio hem de traure de la seua actuacio?¡Clar, fer-li un homenage de mans i de boca! Pareix que de llogica van un poquet justets −per dir-ho en pla suau−. ¡¿Cóm es menja estar front a la AVLl i ofrenar lloes al que la sancionà?! Quan no se tenen raons s'entra en contradiccio llogica sempre.

Si volen encertar, sense cap dubte, que trien a Josep Boronat, este gran valencianiste, la coherencia personificada, si que es mereix l'admiracio permanent. Encara me'n recorde emocionant-me, quan faltà, junt a uns companyers el traguerem a muscles de l'esglesia. Lo mateixet per al Pare Guinot.

Llastima que com vinc repetint, mes val caure en gracia que ser gracios. Potser l'ignorancia o el no voler vore pel motiu que siga, faça del gravissim erro de Casp alguna cosa a premiar, al prestar-li homenage, elogiar l'incoherencia i el mal que li ha fet al valencianisme la AVLl. No hi ha mes cego que el que no vol vore.

¡Cóm està el pati!

 Imagens: Som especial 25 anys; Archiu J. Masia; www.carlet.es

Per J. Masia