Resulta trist, ¿veritat? Pero es aixina: estem somesos a la voluntat dels mijos de comunicacio –i estos, a la veu dels seus amos-… i els valencianistes ho podem confirmar des de temps immemorials. Hi ha succeïments que son noticia –o no ho son, o deixen de ser-ho, o ho tornen a ser- segons si aixina ho decidixen els mijos, els quals mostren, d’esta manera, el seu procedir manipulador aplicant el vot d’obediencia que deuen als que manen en ells (¡i que no se m’escaroten els periodistes!). No es la meua intencio desenrollar aci este tema en relacio en el valencianisme perque es tant de manual i tan escandalos –quasi delictiu- que ocuparia molt mes espai del que raonablement vullc dedicar a hores d’ara ad esta denuncia. Em referire, com a eixemple, a quatre focos que son tambe igualment importants i que causen indignacio als ciutadans d’a peu pel tractament que els donen els mijos de comunicacio.

             En primer lloc, l’espai que se li dedica, ya no al futbol, que tambe, sino als futbolistes: que si diuen, que si deixen de dir, que si estan trists, que si han eixit de festa, que si li han donat un bes a un chiquet, que si visten aixina o aixana… hores i hores, pagines i pagines, dedicades a donar a coneixer noticies que no ho son, fent que la majoria dels apartats deportius acaben convertint-se en un Gran hermano  o un Salvame en els que els protagonistes son uns jugadors de futbol que no es mereixen les barbaritats de millons que guanyen. La major part d’estes “noticies” no tenen cap interes periodistic. Que trist es que es convertixquen en interes per a la gran masa. ¿En quina societat vivim?

             Una atra: “Al prucès” d’independencia catalana, que alterna en el proces de constitucio d’un nou govern de l’estat espanyol (despres d’haver patit una llarga fase de precampanya i campanya electorals). Per molt interessants que siguen estos dos temes, ¡quin horror!, ¡quina fartera! Tenen el format de telenovela: fa l’efecte de que està passant algo i no acaba de passar, de manera que, encara que et pergues algun capitul, es facil “reenganchar-se” pero, quan intentes reiniciar el fil per a trobar el punt inicial de qualsevol dels dos casos, et sorprens perque la perspectiva no et permet saber qui va en qui ara si abans anava en nosequino, i per que i quan i com… Pero no patiu: en definitiva, es reduix a que els catalans son molt malos i a que en Espanya ningu conseguix crear govern (en este cas, els malos son els pollosos de Podemos).

             Mes: l’iglesia. Millor dit, els seus nuncis canors. De veres ho dic, en serio: ¿per que donen cabuda a les declaracions destroyer d’estos personages?, ¿per que fiquen la carchofa davant de persones tan destrellatades, que no diuen mes que tabalades, que son totalment anacroniques, que desconeixen la realitat que els rodeja, que viuen una realitat virtual (¡mira, com els politics!)… i que, en conseqüencia, li fan molt de mal a l’institucio que representen i als que creuen en ella, mentres donen lliçons de moralitat gratuita? En les seues paraules i les seues actituts, lo unic que conseguixen es perdre “clientela” (hi ha prou en pegar una mirada en les iglesies un dumenge en missa major, o en els horaris d’oficis, o en el numero de batejos i de bodes, o en els seminaris… Una ruïna). En un atre sentit, han trivialisat els sants sacraments, entregant-los en braços de la mes vergonyosa comercialisacio. Una provocacio a la paraula de Crist. I s’atrevixen a opinar de tot (¿pero qui son ells, en realitat, per a fer-ho?): contra l’abort, contra el matrimoni homosexual, contra l’inseminacio artificial, contra el divorç, contra la clonacio, contra els preservatius… ¿Quan ho faran contra les Merkel o els Rajoy, responsables del dolor, de la mort i/o del taponament de milers i milers de sers humans que pretenen sobreviure a la guerra, a la fam, a la miseria? ¿Quan ho faran contra les “concertines”, contra la devolucio en calent, contra el desti incert de milers de chiquets que han desaparegut no se sap quan ni com ni a on…, contra la pobrea que han causat els ultims governs de l’estat espanyol, contra la desigualtat, contra la desocupacio…? Pero en el mateix emfasis que li fiquen quan intervenen contra els atres horrors mencionats. Tinc la solucio de banda dels mijos: aplicar-los el mateix silenciament que han aplicat al valencianisme. Fer-los el buit. Ni una camara, ni un micro, ni un periodiste… Aixina, simplement, no existirien i nos estalviariem manifestacions hipocrites de fals cristianisme. Si el que ha de fer llum, fa fum…

             I, pujant el to, l’ultim eixemple: la “crisis humanitaria”. Mes be, la vergonya de la societat occidental. Com si d’una montanya russa es tractara sense cap tipo de proteccio, millons de persones es veuen forçades a fer un dur i penos cami en costera, ple de calamitats en l’objectiu d’arribar al capdamunt a on esperen trobar la lliberacio i alli lo que troben es la caiguda en picat pel precipici del terror. En els mijos, se’ls dona un tractament que em sembla maquiavelic: esta pobra gent apareix i desapareix per art de magia. ¡Pero estan ahi, en algun lloc, no es volatilisen! Mentrimentres, els governants europeus els responen en terrorisme estatal. I, mentrimentres… ¡vinga reunions!, ¡i mes reunions! D’especialistes, d’assessors, de tecnics, de primers ministres, de segons ministres, de tercers ministres… i bona excusa per a crear comissions de noseque i comissions de nosequant, en les seues respectives subcomissions de nomimportadeque… ¡I a cobrar per reunions i per comissions… o simplement per manipular l’informacio per a fer-se necessaris i/o pertinents! Els ciutadans estem demanant que se’ls done una solucio digna. Despres ya vindra tot lo demes. Pero eixes persones estan ahi i ahi hem d’estar nosatres tambe… a través dels nostres governs i sense tanta reunio ni dilatacio. ¿O acas estan esperant a que es muiguen tots i problema resolt?

             Possiblement no tots els mijos de comunicacio son iguals. Pero costa creure.

 Imagens:
                     blogs.elpais.com: Rouco
                     bluemove.es: Cristiano llorando
                     navarrainformacion.es: Naufragi
                     po.org.ar: Refugiats
                     lasexta.com: Proces d'Independecia

 Chimo Lanuza