L'immoral equidistancia (i II) / J. Masia

25/9/2017

            Tot principi, per se, preten ser universal o en tot cas en minimes excepcions justificades. Lo contrari, el pragmatisme resumit en la famosa frase de Groucho Marx: si no li agraden els meus principis, en tinc uns atres. La sentencia condensa ben clar l'inici d'un proces de desinformacio. 

            La xenofobia i el franquisme no son fenomens desconectats, estan intimament entrellaçats perque utilisen el mateix criteri pragmatic, perque fan de la desmemoria virtut i reescriuen l'historia a colps de fer desapareixer l'etica. La rao i l'analisis critic han de ser una constant que garantisa la vida d'un grup social, si les obviem el nostre moviment està acabat. 

            L'estrategia d'igualar a les dos parts en conflicte, fer-les equivalents, tambe es una lleja costum local, el centrisme politic i lo politicament correcte han fet tan de mal. He parlat en diverses ocasions de la diferencia entre els que volien i volen convergir en la AVLl i crearen la guerra civil valenciana, una conducta immoral, i els que hem segut coherents als nostres principis des del principi –els que han mogut han segut els atres–. 

            Tambe participen de la miseria local els nouvenguts que es situen mes alla del be i del mal i que es fiquen de perfil en el serio problema de divisio que nos afecta. Es mes facil fer-se el suec, ser covart i interessat i tindre menys sensibilitat i curiositat que un cudol. 

            Als adanistes els diria que buscaren lo que es una hemeroteca en el diccionari. ¿Per qué egregis "valencianistes" firmaren un manifest pel valencianisme d'Eduardo Zaplana?, ¿pensen que ho feren pel be del valencianisme o per a omplir les seues boljaques?, quan la di-seccio de llengua de la RACV aprovà una normativa accentual convergent en el catala de la AVLl i expulsà als que s'oponien i rebentà al valencianisme, ¿tambe creuen que ho feyen pel be del valencianisme? ¡Ya està be de tants sants inocents i sumisses-geishes! 

Quan Joshua Fishman o Robert Cooper afirmen que s'han de maximisar les diferencies entre llengües ¿per qué els membres de la di-seccio de la RACV fan lo contrari, maximisen les similituts adoptant una accentuacio grafica convergent en la de la AVLl? ¿Per qué irresponsables valencianets d'associacions premien l'incongruencia i l'ignorancia de la sociollingüistica?

 

           

            Sabent com se que algu d'alli dins si coneix els estudis dels autors citats, passar-se per l'arc del triumf les recomanacions d'estos brillants sociollingüistes obedix a l'imbecilitat supina o als mes que provables interessos personals, l'ego o el crematistic. ¡Che, quína casualitat! Chimo Lanuza, l'introductor de la sociollingüistica, fon u dels expulsats de la di-seccio. Arribats al final del famos joc "El Cluedo" ya podem saber per qué el tres mes gran referents de la llingüistica valenciana –Chimo Lanuza, Toni Fontelles i Manolo Gimeno– ya no estan en la RACV. Una fuga de cervells que els ha deixat en l'inteligencia justeta per a passar el dia, fonamentalment han "reeditat" lo escrit –no han deixat tampoc de fusilar/copiar sense citar la font, que no em facen parlar de plagis– i d'enviar al forn de la memoria lo que feren els expulsats –i preferixc no continuar perque ya intuixen qué els podria dir–. Oblidar no es bo, perdonar si, sempre i quan es done l'arrepenediment, el reconeiximent o la reparacio. Les condicions senyalades brillen per la seua absencia. Tot lo demes es manipular. Han de triar: entre els que firmaren que Zaplana era molt valencianiste o els que firmarem en contra. C'est la vie. L'equidistancia en el casos senyalats es una impostura. 

La veritat, la justicia i la reparacio han de ser principis que guien la nostra conducta, sempre. L'aplicacio parcial o interessada es la major perversio que es pot fer. Vore la palla en l'ull alie i no vore la biga en el seu, es una cosa que fan molt be els de Lo Raco Popular i la RACV, farcides de popularistes que no els importa en absolut el valencià; nomes quatre numantins valencianistes de pro mantenen el tipo alli dins –sería interessant que reflexionaren si els fan costat, en ser utilisats pels que nos volen vendre–.

            Revisar la pragmatica de l'actuacio d'alguns sería una obligacio moral, pero aço els sona a chinenc. Al compartir el principi vital de l'ideologia, el pragmatisme, alguns estan mes prop de lo que creuen del fascisme, com a autors o com a victimes. Fan de la desmemoria un fet virtuos, aixina amaguen les seues miseries i els morts per a perpetrar el crim perfecte.

 

Imagens: Groucho i els principis, icachondeo.com
                Fuga de cervells, publico.es

 

J. Masia