Provablement quasi tots coneguem la paralula ‘hecatombe’ com a gran desgracia o desastre. Ve del grec ‘hekatón’ (cent) i era una ofrena religiosa de cent bous, encara que en el temps varià tant la quantitat com l’especie sacrificada.

          Aci està clar que l’immolacio es la de la major part del poble grec, de les persones, del breçol de la democracia (i que alguns en una mostra d’insuperable analfabetisme asseguraven que ‘Grecia se n’anava d’Europa’, identificant el continent en el mercat de l’UE).

          Sense ningun dubte, l’acort que aumentarà la ruïna de la ciutadania es una imposicio ‘per just dret de conquista’. Es una humillacio dictada per la cancellera alemana Angela Merkel i els seus estats satelit i les forces ultralliberals, que no estan dispostes a tolerar que es visibilise ‘un atre model d’Europa’ que no siga el seu, el mercantil i plutocratic. Pareix que foren estes pressions les que provocaren que fracassara el principi d’acort del 22 de juny.

          Intentare mostrar la barbaritat i el monstre en que s’ha convertit l’Unio Europea (de la qual yo preferiria anar-me’n). Les exigencies a Grecia son mes dures que les propostes abans del referendum del 5 de juliol i del qual el primer ministre italia, el ¿Democrata? Matteo Renzi, va dir que fon un ‘error’ (ABC, 14-7-15). ¿Un ‘error’ preguntar a la gent qué vol fer en sa vida?

          Obliguen a crear un fondo d’actius susceptibles de ser privatisats per valor de 50.000 millons d’euros i que administrarà l’UE. Lo que volen –com ya apuntà fa temps un dirigent alema– es que venguen el païs ¿Per qué no? D’eixa venda, el 50 % es per a capitalisar els bancs, el 25 % per a pagar deute i el 25 % restant per a inversio productiva. ¿Es transparent per a qué i a ón van els diners? Al mateix lloc que ha anat vora el 90 % dels dos rescats (240.000 millons d’euros). En la ‘gracia’ de que al començament els acreedors eren principalment bancs alemanys, francesos i italians, i ara nos han traspassat el deute als ciutadans de l’UE. ¿I els beneficis, quí se’ls ha quedat?

          Tambe se’ls exigix modificar pensions, reestructurar l’IVA, garantisar l’independencia de l’oficina estadistica grega i retallar el gasto si hi ha incompliments presupostaris. El mercat laboral no està exent. S’ha de fer una ‘revisio rigorosa i una modernisacio de la negociacio colectiva’ i dels despachaments. ¿Ho he d’explicar o traduir?

          Als bancs ni tocar-los. S’han de ‘evitar les interferencies politiques’ en el sector. I el rescat dels bancs en Espanya ¿Fon una intervencio ‘celestial’?

          I tambe es revisarà tot lo llegislat des de febrer, excepte (es la nota ‘cristiana’) les mides aprovades per a paliar crisis humanitaries.

          I el caramel es que es parla d’una possibilitat de reestructurar el deute pero no d’un quitament. El clup dels rics destinarà 35.000 millons en cinc anys a creiximent i ocupacio. ¡Ya vorem diuen els cegos! I no veuen mai.

          Pero es que les receptes de la ‘troika’, conegudes de sobra aci, no han conseguit reviscolar aquell estat. Es mes, les ‘encertades’ previsions del FMI dien que en 2014 Grecia hauria recuperat ya el PIB de 2009 i resulta que està 20 punt per baix.

          Per a que es veja el ‘calibre del problema’; els deu multimillonaris mes rics de França tenen un volum de 194.000 millons d’euros i el PIB grec de 2014 fon de 179.000 millons.

          Pero no nos enganyem. Hi ha mensage ‘ocult’ en tot este merder. Es un avis a tercers com Espanya a on hi ha eleccions generals i unes autonomiques en pocs mesos. I els plutocrates advertixen que res de fer com els grecs i votar partits equivocats. ¿O no fon aixo, pam amunt pam avall, lo que reclamà el president de la Comissio Europea Jean-Claude Juncker per al referendum del 5 de juliol?

          Les conseqüencies son molt clares, l’aument de les protestes socials i de la repressio policial, la dimisssio del ministre d’economia Yanis Varoufakis, la particio-pasokisacio de Siryza, el plantejament d’un govern de concentracio (lo que mes els agrada als neolliberals i aixina ensagen per al cas espanyol), el creiximent de l’ultradreta (que no els desagrada ni gens ni miqueta i que es molt previsible que puge en uns comicis que ya s’estan anunciant) i la plasmacio de que no hi ha ‘alternativa’ ad esta Europa de ‘progrés’.

          Encara com, el president del govern de França, François Hollande, va declarar que es pretenia evitar que el païs se n’eixira de l’euro i que ‘No res hauria segut pijor que humillar a Grecia. No demanava almoina, demanava solidaritat europea’ (El Mundo, 14-7-15). ¡Qué be que ho han dissimulat!

          ¿Voleu mes cinisme i odi?

          ¡A ser bons i a votar en novembre o decembre ‘lo que toca’ o ‘lo que Deu mana’! (Que es lo mateix).

          ¡Ah! En uns dies, quan ‘ploguen’ euros del cel i ‘brollen’ billets dels caixers en Grecia es produirà un canvi de percepcio i de papers. Els actuals ‘traïdors’ (p. e. Alexis Tsipras) seran ‘heroes’ i els ‘heroes’ d’ara (p. e. l’exministre d’economia Yanis Varoufakis o la presidenta del Parlament) seran ‘traïdors’ (que volien afonar l’estat). ¿I si d’aci a dos anys estan igual?  

Image: muelasgaitan.wordpress.com                  

                                                             Antoni Fontelles