El mantra neolliberal està conformat per una serie llimitada de paraules exclusives, en el sentit en que el marc evocat fa desapareixer no nomes conceptes economics, contables i llogics, sino visions alternatives. Per art de magia, uns bancs –privats– venen a un atre banc roïn (SAREB) –public, diguen lo que diguen– productes "toxics" i els fan desapareixer dels balanços –¡Qué bonica es la desregulacio i la no intervencio estatal! ¿No?–. L'ajuda bancaria no computa en el deficit... la rao es perque si, o la prostitucio i les drogues es conten en el PIB... perque es raonable, normal i europeu. ¡I es queden mes amples que llarcs!

               Estos furtamantes es troben en tots els llocs: en llops de pressio –perdo, lobis–, fundacions, mijos de comunicacio, centres d'estudis, catedres universitaries i cóm no en la politica. Tots ells han vingut al mon a demostrar que l'estupidea humana es infinita. Els que mes patixen les seues actuacions criminals son els que mes els escolten i els que mes els voten. En paraules de George Orwell, en "1984", Julia no discutia les ensenyances del partit –afegiria yo: les de la corrent dominant– a no ser que afectaren a sa vida, estava disposta a acceptar la mitologia oficial, "perque no li pareixia important la distincio entre veritat i falsetat". ¡Cóm estarà l'assunt que ni afectant a sa vida alguns la discutixen! L'incommensurable obra no reflexa una distopia lluntana, sino superada. Es que alguns ya l'han empijorada, en lo complicat que es fer aço.

               Es molt curios escoltar a professors d'economia –funcionaris en ocupacio garantisada de per vida– lloar les bondats de la flexibilitat i la devaluacio salarial que no s'apliquen. Mes curios encara es que cap d'ells predique en l'eixemple, per lo tant, creure-se'ls es un acte de fe taliba mes gran que el sistema solar i directament proporcional a l'incapacitat de reflexio i l'honradea. Yo no he vist a cap neolliberal baixar-se el sou, de fet la presidenta del FMI Cristina Lagarde se'l pujà abans d'entrar, mentres demanava contencio salarial al mateix temps. Per aço ya comenti que, a banda de ser mercenaris, com a teoria cientifica es un bluf; en erros llogics i falacies que desmonten la fonamentacio de fanc i palluç. La teoria es l'envoltori de la seua idea central: la dominacio. Repetir una mentira 1.000 vegades no garantisa que siga de veres.

                Junt a l'amnistia fiscal i la obligada baixada preelectoral d'imposts tenim la seua conseqüencia inevitable, el deficit incomplit ­–¡Oh, quína sorpresa!–. A continuacio comencen a restringir el gast public, per a complir en el deficit creat per ells perque baixen els ingressos, i per lo tant, mes retalls. Est es el circul vicios neolliberal, beneficis privats i perdues publiques com Fira Valencia. Presuponen –encertadament– que molts ignoren sumar i restar, o siga, les gallines que entren per les que ixen. El deficit es un artifici creat per a justificar el desmantellament de lo public. Son el fracking de la democracia.

               Els enganyabovos conten que si te lleven una poma de la cistella te'n queden les mateixes, i molts debils mentals s'ho creuen. Seccionen, minven i te conten que la calitat del servici no es reduix –¡Qué no pujarà!–. Una atra formula que tenen es mentir, fer-ho i negar-ho, com tan be es reflexa en la magnifica obra orwelliana "1984". Un dels principis de Socinc (nom del partit i de l'ideologia), el doblepensar, fa creure que els corruptes son els que mes lluiten contra la corrupcio, que la guerra es la pau, l'esclavitut es la llibertat i l'ignorancia es la força. I Compromís es un partit valencianiste.

               No hi ha diners, pero per a rescatar als bancs lo que faça falta, i el forat negre creat en les arques publiques s'ompli en mes austeritat suïcida. Grecia s'afonarà en el rescat diguen lo que diguen els grans economistes i ben pagats de la troika i el FMI. ¿Algu es creu que arribaran al 3,5 % de superavit? Plore, per no riure'm. Com no es economia, un economiste amateur com yo encertarà ¿Qué nos apostem?

               Aixina tenim un Estat que en lloc de defendre a la seua poblacio, als que mes ho necessiten, regala amnisties als seus amics rics al 3%, rescata empreses d'amics com les radials de Madrit o el proyecte Castor i em pregunte ¿Si els neolliberals no volen Estat perque no paren de mamar d'ell? L'unica ideologia que entenen es l'extraccio. Estem en una oligarquia, un govern que favorix als rics o en una cleptocracia, un govern de lladres, estes dos formes de gerencia venen a ser sinonimes. El PP ha conseguit fusionar dos formes d'administracio, lo de la democracia ho han deixat per als que no son tirititers, ni Plato en "La Republica", ni Aristotil en "La Politica" arribaren tant llunt com l'inteligencia popularista–representada en els jovens vicesecretaris–. Ademes, com a curiositat, Aristotil considerava la tirania com la deriva i la degeneracio de la monarquia, clar que no es referiria a la tia del rei que presuntament te residencia fiscal en Panama i cada vegada mes empreses. ¿Sera un indici de la transformacio quan escriuen que som una "merde" com fa la leti de Yogui? ¿Per cert quí fa de Bubu?  

               Les clausules sol es declaren illegals, les preferents son un engany, i en diners de tots paguen als advocats per a que recorreguen les sentencies dels estafats que els han rescatat. O siga que les victimes paguen al seu advocat i tambe al bochi de la part contraria –la banca– per a que vaja contra els seus interessos. ¿No es aço un poc infame, incoherent i absurt? ¿El Banc d'Espanya, la CNMV i el Ministeri d'Economia podien haver evitat la comercialisacio d'estos productes toxics? ¿A quí beneficiava? Als poderosos banquers –¡Ui qué estrany, no m'ho puc creure!–. Moncho Alpuente, referint-se a Rajoy, escrivia que "un dia el votaren per damunt de les seues possibilitats".

               Han inoculat que el mercat es igual al neolliberalisme, i no hi ha mes opcions. Clar que podrien preguntar-se si la Ruta de la Seda, per eixemple, era un mercat mes antic que la versio psicopata del capitalisme. Existixen mes alternatives com l'etica del be comu, basada en valors i principis morals. Formem part d'una societat civil contra les cordes, quan no li cau un Chernobil, li cau un TTIP, quan no una crisis/saqueig, quan no patriotes rics espanyols, molt panam-nyols en caus fiscals. Aço es el salvage oest, salve's qui puga. ¿Nomes yo me farte d'aço? I si tot es producte d'una ideologia per qué no l'enviem al Sol en algun viage de la NASA. Si acceptem que el socialisme real caigue en l'URSS per ser impracticable, ¿Per qué no s'aplica la mateixa regla per a finiquitar el neolliberalisme?

               En el caramull de la desfeta son capaços d'agarrar al seu pare intelectual, Adam Smith, i manipular-lo fins a l'extenuacio, abandonant-lo en mig de la carretera com a un gos. Pensaran quí se'l va a llegir... i quasi encerten. Ya parlarém del pobre home.

               Est Estat neolliberal sempre confronta la llegalitat a l'etica, es una constant sistematica i miserable. Denota la seua vacuïtat intelectual. Ademes se passa el dia violant el principi de contradiccio i manipulant. Es un Estat fallit.

               Ya ho he dit moltes vegades el neolliberalisme es tan cientific com el chamanisme o l'espiritisme, es una ideologia de dominacio, son els mercenaris de les creuades, es la representacio del poder mes ranci, cruel, destructiu i estupit. Es el fascisme, el govern d'uns pocs sobre uns atres. ¿Per qué tantes persones es deixen dur per uns pocs que els saquegen? ¿Per a qué? 

Imagens: Bubu i Yogui d'Archiu
                 Lliure mercat, Vergara-taringa
                 ¿Es normal o pensa? el roto@inicia.es
                 La mamella, wordpress.com
                 El capitalisme, wordpreess.com

J. Masia