L’estat islamic i els països catalans / Chimo Lanuza
14/5/2016
Es tracta de dos entelequies desprovistes de llegitimitat I de dificil justificacio inclus en el mes estricte sentit aristotelic, tant en el seu orige i plantejament com en el seu desenroll.
En els dos casos, es preten l’ocupacio d’uns territoris que es reivindiquen sens un minim de rigor cientific, historic o cultural, apelant –al mes pur estil nazi- a una unificacio territorial forçada, sense la connivencia dels autentics afectats i implicats en definitiva: els habitants naturals dels llocs que es preten ocupar.
Els dos responen a obsoletes, insensates i obsessives obsecacions megalomanes. No presenten estructura organica democratica nomes que en apariencia (sobre tot, en el cas catala), de manera que el “poder” es molt elitiste i està molt jerarquisat; aixina, els pagans manifesten una patologia manifesta i estranya a l’hora entre enlluernament i miopia.
Un membre de l'autonomenat Estat Islamic destruint una estatua del sigle IX A. C.
en el museu de Nínive en Irak
Per a la consecucio dels seus perversos objectius, no dubten en recorrer a procediments molt poc relacionats en el raciocini, la sensatea, el debat o inclus la veritat. Manipulen l’historia i utilisen habitualment el terrorisme com a metodo de “persuassio massiva” (l’estat islamic, terrorisme armat; i els països catalans, terrorisme cultural. Conseqüencia ultima en els dos casos: la destruccio). Els dos, tambe, actuen fora dels seus “ambits territorials naturals”, enviant als seus emissaris a uns atres llocs a proclamar la “bona nova” i a marcar territori en armes, en explosius o en “filolecs” (igualment explosius).
Les dos entelequies utilisen –millor dit, malutilisen- igualment la religio com a punt de partida i d’arribada a un temps, com a instrument i com a objectiu ultim: en un cas, l’islam, en l’atre el pancatalanisme i, en els dos casos les respectives religions s’utilisen per a ocultar interessos economics que son al cap i a la fi els autentics interessos que interessen ad esta gent interessada.
Aposten, els dos, pel pensament unic i el control absolut dels ciutadans i, en este sentit (en realitat, en tots els sentits), la captacio per a la causa es fa en metodos molt poc saludables per a la rao, la llibertat i la veritat: manipulacio, llavat de cervell, ocultament, falses promeses d’un mon millor (¿quin?, ¿el seu?, ¿de veritat?) i d’una vida millor (¿quina? ¿En quin cost?)…
Yo crec que s’ho haurien de fer vore perque, realment, ¿qué están conseguint? De moment, el rebuig: islamofobia –i, per extensio, arabofobia- i catalanofobia, respectivament, cosa que no pense que els interesse molt. Les maneres, dels dos, no son maneres. A soles aixo ya hauria de ser suficicient per a que la comunitat internacional i els propis condenen tals accions. Pero es que els respectius ojectius tambe haurien de ser inapelablement i d’entrada motiu de repulsio de propis i d’aliens.
Tinc el defecte de creure mes en l’expressio franca de l’inerme que en el discurs prepotent de profetes (falsos o verdaders), intelectuals (falsos o verdaders) i/o salvapatries (sempre falsos) als que els importa ben poc l’individu i ben molt lo que poden expoliar d’ell. De tantes mentires que se m’han desvelat a lo llarc dels anys, he acabat desconfiant de tot i no se si acabare per no creure’m ni a mi mateixa. Pero, ans d’aplegar ad eix extrem, aprofite per a reivindicar la veritat, la sensatea, el respecte, l’honestitat, la concordia… tots ells valors que, certament, no es troben ni en el proyecte de l’estat islamic ni en el dels països catalans.
Replega, que plou.
Chimo Lanuza
Imagens: firma de la colaboracio AVLl i Govern catala per a introduir noves paraules. Senyalar que tal actuacio està prohibida per llei i es una clara ingerencia en el tema cultural d'una comunitat autonoma en una atra. ABC; Actuacio d'Isis, eldiario.es
http://www.eldiario.es/internacional/ISIS-estatuas-IX-AC-Irak_0_360814449.html
