He observat perplex i en vergonya aliena cóm fiscals i juristes, que son l'acusacio popular i la defensa dels interessos generals, es convertien en furiosos pitbulls valedors d'infantes o experts en publicitat de l'Agencia Tributaria. Ara, reproduint les mateixes sensacions i emocions tenim a l'advocat general de l'UE recomanant –­no es vinculant– al tribunal europeu un veredicte favorable a la banca. Pot ser vullga premiar la seua brillant, responsable i valorable actuacio en la manipulacio de l'euribor, les preferents, les clausules sol o la gran crisis-saqueig que provocaren. Foren rescatades estes empreses neolliberals per "papa Estat" –oblidant els mercenaris, com sempre, el seu dogma del lliure i perfecte mercat autorregulable– perque tenen risc sistemic. Fan de la mentira una forma de vida. La reestructuracio bancaria no anava a "costar un euro" als espanyols, com afirmà el mentiros ministre del PP, Luís de Guindos –exdirectiu recompensat perque el banc a on treballava, Lehman Brothers, provocà l'inestabilitat financera en les repercusions que tots coneixem–. Eixos foren els seus merits. ¿Seran els bancs italians els proxims que nos donen l'estiu? 

               Curios es vore cóm el lletrat ninguneja els interessos generals –les victimes– a favor de lo particular –el soport a la banca–. Este tipic cas d'abduccio, be siga per un exces de zel o per alguna comissio pel seu quefer, es d'un nivell de desproposit mayuscul. El mensage immoral transmes a la societat es que aço es el salvage oest, qui te la pistola mes llarga guanya.

               L'especialiste en dret hauria de circumscriure la seua activitat a l'imperi de la llei, pero es transmutà de sobte, i sense avisar, en comissari de politica economica. Retrotraure mes alla de 2013 el dret compensatori, es dir, tornar a les victimes els diners cobrats de forma irregular (entre tresmil i cincmil millons) causaria unes "repercusions macroeconomiques", per aço recomana al tribunal una retroactivitat "llimitada en el temps". En maig de 2013, el Tribunal Suprem espanyol obligà a la devolucio des de la seua sentencia cap avant, no des del moment de la firma del contracte illegal. ¿Pero es que abans estava ben fet? La banca juga dopada la lliga de campeons com el PP. La justicia no es cega, es interessada, esclava dels mes poderosos. Me dia mon germa "Era massa bonico per a ser realitat. No vore un clau".

               ¿L'argument aportat per l'expert es juridic o economic? ¿A ón te encomanat l'advocat velar pels interessos economics de l'eurozona?

               Una atra cosa que me fascina del mon del dret es el conflicte veritat vs metodo, o el de la llimitacio temporal de la justicia. Una violacio sera sempre una violacio i per tant ilicita penal, passen vint o tres mil anys, per molt que parlen els brillants juristes de restriccions o barreres temporals, violant aixina el principi de contradiccio i el d'identitat.

               Recorden el cas Naseiro del PP i el "nos vamos a forrar"; unes atres grabacions illegals li costaren el lloc al juge Baltasar Garzón, quan sospità que els advocats estaven implicats en la trama de corrupcio dels imputats del cas Gürtel. Aci els especialistes del dret ficarien el crit en lo cel per la violacio del secret professional, pero la clau no es eixa, perque es una cortina de fum. ¿El secret professional està per damunt de la veritat?, ¿Si es tenen sospites o indicis d'activitat criminal per part dels advocats no poden ser escoltats?, ¿Son tambe estos inviolables com el rei o el votant?, ¿Crearia indefensio juridica si s'han obtengut de forma illegal? La meua resposta es que no. Perque anulem una realitat o un fet per un defecte de forma. S'hauria de subsanar la deficiencia procedimental, pero no obviar la veritat, son dos coses diferents i dissociades, per aixo no val la nulitat, cometen la falacia de la negacio de l'antecedent. Si ho pensen es molt dur. La sentencia hauria d'explicitar que s'ignora conscientment un fet per una qüestio formal, i aço supon directament no fer justicia o en el millor dels casos nomes parcialment. Si llegiren a Aristotil es donarien conte de dos coses: 1) el continent es important, 2) pero d'aço no es deriva negar la prova. Es dir, son compatibles la llogica i la veritat. ¿Si la llogica fora nomes estructura per qué usa taules de veritat?

               Portem a l'extrem l'argument –la prova del cotompel–. Som els responsables d'interrogatoris de la CIA, sabem que es planeja un atentat imminent, tenim a un pres en Guantamo, considerem l'opinio o certea –subjetiva– de que coneix a ón es van a produir els assesinats o magnicidi. ¿Estaria justificada la tortura per a conseguir un be major –salvar vides–? La resposta es que no, primer perque es dificil afirmar la nostra creença al 100 % –com les armes de destruccio massiva en Irak–, i segon perque el "defecte de forma" no es subsanable. La tortura no es corregible o reparable. Hem de tindre en conte que Guantanamo ha lliberat a la majoria dels empresonats sense carrecs, per falta de proves, en acabant de tindre'ls retenguts illegalment. I EEUU es la major democracia del mon. I yo, com saben, soc retor.

               ¿Les lleis de punt final, en llocs a on han patit genocidis, eliminen les injusticies? ¿Es la pau superior a la justicia? ¿Existix una antinomia? La meua resposta es que no. La desmemoria es molt roïna –ben poc ho saben els valencianets i alguns valencianistes–. Que en un determinat moment no es puguen jujar els crims, a causa del context inestable d'un païs, perque per eixemple acaben d'eixir de la dictadura, no implica que quan es donen les condicions no hagen de ser jujats. Argentina ha segut un gran eixemple moral, deixant per terra al segon païs del mon en mes morts en fosses comuns: el gran regne de Espanyistán. Mentrimentres, la dreta mediatica s'unflava a dir que el model de la transicio espanyola era exportable. "De aquellos barros, estos lodos", aci el franquisme sociologic sobreix, acampa per tot arreu. ¿A la neta d'Adolf Hitler, Benito Mussolini o Joseph Stalin li pagaria la televisio publica –tots en els nostres imposts– programes per a ballar?

               De forma interessada es mesclen tres accepcions de justicia (l'institucio, el valor i les lleis), la manipulacio consistix en fondre-les en una; en concret, en un veredicte en categoria d'indubitable. L'objectiu es evitar la critica, ya que la decisio es torna inviolable, i es lliuren de que siga reprovada per ilicita . El crim etic es trencar entre dos valors de maxim ranc, la veritat i la justicia, aço provoca que els nostres corruptes no demanen perdo, perque creuen que lo que fan està be. Un atre problema son els que s'escapen sabent quí son, per problemes procedimentals. Un eixemple mes de la disrupcio moral: era veritat indiscutible que Mario Conde vivia com un rei, pero no es fea justicia. El conflicte cognitiu entre estos dos valors caura del costat de la justicia, perque la veritat exigix reflexio personal, mentres que les lleis les apliquen uns atres. Com el cervell funciona per economia cognitiva –quan menys esforç, millor– ya sabem quí guanyarà casi sempre. Per aixo es mes facil pegar la cabotada que raonar.

               Quan pareix que molta gent no cobrarà lo que toca, es produix un fenomen: la cotisacio bursatil dels bancs es dispara. La finançarisacio està al marge de l'economia real, pero paradoxalment, com un parasit, la necessita per a extraure rendes. Es com un forat negre, mes alla de la realitat visible i chuplant de lo real. Es lesiva per als interessos generals.

               A l'igual que fan les autoescoles per a recuperar punts, em pareix urgent i necessari una guarderia per a que uns atres comencen des de zero a adquirir coneiximents i practiques democratiques. Sería mes necessari que la AVLl. Que comence el cap de la "Brigada d'Analisis i Revisio de Casos", la policia politica del regim ¿Bolivaria? No, popular. I li seguixca el fiscal general perque creu que Jorge Fernández Díaz es el nom d'un sant.

Imagens: Abu-Ghraib images.tcj.com
                 aristoteles_logica_1570_biblioteca_huelva 

J. Masia