Els mijos conservadors i el partit constitucionaliste, el PP, es llançaren a blanquejar a l’extrema dreta. La particio del vot dretos favoria els pactes per a governar en conjunt, es lo que ha ocorregut entre el PP i VOX. Per a recuperar l’unitat, el PP planteja un discurs cada vegada mes indiscernible dels mes radicals. VOX naix del PP i este ha tengut una anima ultra sempre vivint dins d’ell, esperant la finestra d’oportunitat. La prova irrefutable es ¿quàntes veus del PP moderat han criticat esta unio? Al remat, el fi justifica els mijos i esta forma d’actuar es immoral. Per no parlar de que es l’extrema dreta el problema europeu numero u.

Una guerra civil es l’infern en la terra i no podem presupondre actituts, en general, massa virtuoses, pero quan es guanya una guerra i es manté el regim de terror es convertix en el pijor acte criminal: el terrorisme d’estat. La diferencia mes que substancial i que refuta la comparacio per absurda es que l’esquerra espanyola o francesa lliutaren per la llibertat contra les dictadures genocides de Franco i el seu aliat, Hitler. I els hereus ideologics estan en la dreta extrema i en l’extrema dreta dels dos països convertits en neofascistes o posfranquistes. Es per aço, que la comparacio es basa en una falacia de divisio, odiosa i inexacta.

La propaganda utilisa la coneguda com a tendencia central (la desijabilitat social: el benquedar), un biaix cognitiu que favorix la demonisacio dels extrems i la lloança d’un centre que mai està enmig. No hi ha centre mes descentrat que el politic. Observen l’empiria de Ciudadanos o la UpyD, ¿a ón acabaren els que presumien de centrats? El centre està sempre centrat en la dretà, es un tosc i antiempiric producte de marquetin que nomes existix com a parany d’enganyabovos o la feligresia.

Passem de l’utilisacio de la policia politica i la justicia per a aniquilar l’enemic al blanqueig del ‘amiguito del alma’. El lawfare contra Podemos es evident, mes de 10 sentencies en les que no s’aprecià finançacio irregular, el juï que quedà en norres contra un diputat estatal de Podemos expulsat del parlament injustament, per no parlar de l’acossament del facha a la familia de Pablo Iglesias i que els juges no han vist com a punible, etc.

L'equiparacio ridicula es destruix en els fets. No cal aci fer un llistat de les millores conseguides per l’esquerra: els sous, les pensions o els acorts en la patronal o sindicats, en Podemos al capdavant versus les astracanades i deliris neofascistes de VOX. Simplement es tracta d’informar-se i aço implica necessariament contrastar, verp incompatible en certes mentalitats.

Pero la dreta te dos problemes principals: 1- no es massa inteligent ni creativa, com demostren estudis sicologics, i 2- ademes es adicta a les mentires que creen, consumixen i difonen viralment.

Si a la falta d’inteligencia i la drogadiccio li sumem un paradigma que atenta contra les minories i els alvanços socials tenim un retrat perfecte, pero, en ultim terme, la llei de la gravetat nos salvarà perque tot lo que puja baixa. Pero tampoc nos hem de quedar de braços creuats, hem de passar a l’accio, perque molts mes s’haurien de sumar a la denuncia dels intolerants.

La falta de consciencia, la comoditat i la por impedixen un front comu consistent contra els que nomes fomenten la mentira, la mediocritat, l’espectacul, la fruïta selvada, l’esperpent continu, el racisme, l’homofobia, la xenofobia, l’aporofobia, el neolliberalisme, el masclisme, el negacionisme, el classisme i tants atres pecats capitals que violen directament els drets humans. Hem de triar en quín lloc de l’historia volem estar: denuncia i combat, aquiescencia i passotisme o acceptacio i foment.

Imagens: lasexta.com, cgtunisono.org.