Alfred Korzybski, pare de la semantica general, parlava dels sers humans com a enllaçadors del temps, es referia a fer viure el passat en el present i el present en el futur. Les generacions transmeten a les posteriors el seu coneiximent i practiques a través del logos. Es la memoria la que nos fa humans. Si no recordes l'olor de l'estiu, les vacacions en la teua familia, les experiencies que passares en els teus amics, cóm construires la teua personalitat, eixa paraula, eixe refra, eixa emocio, els acaronaments de ta mare, l'amor, la tendrea, eixe sabi consell... no eres res.

               Tots el casos de conflictes sicosocials han segut resolts en justicia, veritat i reparacio –escric resolts, no tancats en fals, perque sino brollen de nou–.  Alguns han incidit mes sobre la justicia -com Argentina- i uns atres mes sobre la veritat -com la Comissio de la Veritat de Sudafrica-; ara està de plena actualitat l'acort de pau de L'Havana, entre Colombia i les FARC.Està clar quí son els que aposten per l'oblit: els assessins i els seus complices, els lladres, els deshonrats, els mentirosos, els manipuladors... en resum, els que han fet fan alguna cosa criticable o censurable.Les victimes volen recordar –excepte pel mal que els provoca el recòrt–. ¿Ad algu li estranya que siga aixina? Puix quan nos oferixquen un beurage per a conseguir un fi ideal, recomane anar espai en les intencions dels que nos volen obligar a oblidar. Provablement son els que no poden ocultar de cap de les maneres les vergonyes propies, 'els pecats'. 

               L'apelacio a la desmemoria es nomes un reflex de l'incapacitat de fonamentar una posicio d'acort en principis etics. Es dir, mai en l'historia de l'humanitat oblidar fon un principi etic universal. Ho torne a repetir, mai. Cap tribu feu de l'injusticia, l'oblit i la covardia valors a seguir. Tot lo contrari. L'ignorancia de l'antropologia, la sicologia social, l'etica i l'historia es memorable. ¡No s'alvança sobre cadavers! Es necessari recordar-los, dignificar la seua mort, soterrar-los com es mereixen, renaixer-los i tornar-los a la veritat d'una injusticia que nomes podra ser reparada post mortem. Es ineludible. A pesar de les declaracions fascistes del PP i la seua immoralitat manifesta, els familiars i els morts han de poder tancar el circul de sa vida com si fora un cicle, resoldre el dol patologic. Des de temps immemorials la nostra especie fea rituals mortuoris, es inhuma no realisar-los i antinatural no favorir-los ni consentir-los. L'ideologia d'extrema dreta no considera esta accio tan humana, la desprecia.   

Ubicacions de fosses comunes       

               L'oratoria politica fa referencia a grans paraules per a justificar les seues accions, "per l'estabilitat de l'Estat", "Espanya està per damunt de nosatres" i d'eixes gran idees naixqueren genocidis i etnocidis. Les grans ideologies ho justificaven tot, pero eren incompletes, sempre faltava la reflexio etica i la capacitat de raonar i criticar. Fins el ser huma mes imbecil sabria que la revista Nature conté mes informacio i arguments que Sálvame Deluxe. Ara, igual que ho sap, pot negar-ho perque va contra les seues creencies, es aixina de senzilla la sicologia. Segur que eixiria algun espontaneu valencianiste a dir que no es important l'argumentacio, que lo importat sería la cohesio tematica i tribal al voltant d'una foguera i coneixer quína persona s'ha gitat en Belén Esteban o qué fan "Las Campos". Tindria prioritat el programa sobre la revista d'investigacio. Aixina no haguerem eixit mai de les coves. Es lo que volen alguns. Fon la curiositat, la valentia i el raonament els que escriviren en lletres d'or l'historia de l'humanitat, els palmers son les comparses, els zeros a l'esquerra, fan soroll, pero no aporten res. Un gerro en el marqués de Dos Aigües. Son els mateixos que aplaudixen la medalla d'or, pero no saben quí es el que descobri el primer oncogen huma, per molt espanyol que siga Mariano Barbacid. Per aixo tenim tants premis nobels i tan poques copes europees de clups. Sintomatic.

               La creencia es antagonista de la reflexio critica, es tracta de la confrontacio entre un sistema tancat versus un sistema obert. Aixina alguns pensen votar al PP esperant que no els torne a enganyar. Uns atres o els mateixos, no veuen similituts, ni relacio entre les bases ortografiques de Castello, la creacio de la AVLl i la convergencia mes-que-accentual de la RACV (per eixemple l'apostrofament davant de "s" liquida). I es en l'incapacitat d'alguns valencianistes i valencianets de saber diferenciar una cosa d'una atra a on està escrit el nostre final.

               Un moviment no es manté nomes per emocions, necessita un relat, un cos teoric que diversos personages i especialistes han investigat i acaronat per a transmetre'l i que uns atres continuem en el seu quefer, som els enllaçadors del temps. La renuncia al recòrt, es rebujar els principis fundacionals, una vegada fet, es molt facil travessar el pont. En l'historia del mon al reves, els que estan convergint en la AVLl nos diuen als que nos he mantengut ferms en la defensa dels nostres ideals que es necessaria la germanor del valencianisme. Que alguns parlen de confiar ad estes altures es fer-te combregar en rodes de moli. Conten els membres d'Unio Valenciana en el PP, els de la RACV en la AVLl o els d'estes associacions que corren mes que Usain Bolt per a convergir. ¿Es ilicit mantindre una postura esceptica –com a minim–?

               Plantejar que el fi justifica els mijos, de forma explicita o velada, nos conduix a un assucac moral irrenunciable. El "cóm" es la clau. I aci el "valencianisme oficial" (RACV- Lo Rat Penat i hacendados) ha impost la desmemoria. Els objectius com salvar la llengua valenciana o la nostra nacio, son importants, pero nomes expressen desijos, amors o voluntats. Es en el procediment per a alcançar-los a on hem de ficar tota la nostra atencio, en la mecanica. La reflexio que faig ha de ser vista per la policia del pensament del valencianisme oficial com una cosa metafisica –aliena ad ells– i gens relacionada en la rao practica –santa Llucia els conserve la vista–.

               Demanar l'absencia o l'exclusio de la rao critica per un motiu superior –la germanor– es mostra inequivoca de la vacuïtat del cervell de qui la propon i de les vergonyes que ha d'amagar.

Imagens:  olvido reosanblogs.uv.es
                 codigo etico valores africaavanza.org
                 mapa de fossas comunas bp.blogspot.com

J. Masia