No som conscients hui del llarc cami que s’ha recorregut per a que actualment, sense atendre al genero, qualsevol puga estudiar una carrera universitaria.
            Es per aixo que hui anem a recordar a dos dones pioneres que obriren el camp a l’acces d’unes atres a la carrera universitaria.
            La primera figura es tracta de Concepcio Aleixandre Ballester, naixcuda en la ciutat de Valencia en 1862. Son pare era representant comercial, ben posicionat, circumstancia que possibilità que en aquell temps Concepcio poguera estudiar en l’Institut Lluïs Vives, un dels mes prestigiosos del Cap i Casal en aquell temps. Acabà els seus estudis primaris aci i es graduà en 1883.
            Veent les aptituts que tenia per a l’estudi, s’inscrigue en l’Escola Normal Femenina de Valencia.
            L’objectiu inicial dels promotors de l’escola era la de millorar les infraestructures d’ensenyança de la ciutat i proveir un centre de formacio a les futures mestres i professores. El proyecte es posà en marcha cap a 1860, gracies a l’acort entre el rector de l’universitat, Josep Pizcueta, i el senyor Olivet, director de l’Escola Normal Masculina. Per la seua part l’ajuntament aporta la futura seua en el carrer arquebisbe Mayoral i una dotacio economica de 18.000 reals, que es sumen als 40.000 aportats per la Diputacio. L’escola fon aprovada per un decret d’Isabel II el 24 de setembre de 1864; el mes de febrer de 1866 se nomenà a la directora, Josefa Àgreda, i el 5 d'octubre de 1867 s'inaugurà el centre en 38 alumnes matriculades i un reduit Claustre que, a finals de sigle, presidit encara per J. Àgreda, estara compost per Josefa Carbonell i Matilde Castell (Ciencies), Matilde Ridocci i Magdalena Garcia-Pego (Lletres), Dolors Vicent (Llabors); Estefania Bonfort (Frances), Francesca Ferrer (Dibuix i Caligrafia), Mª Encarnacio Gomà (Musica i Cant), i Rafael Oliver (Religio).
            Se sap pels documents que Concepcio aprovà el curs i que obingue el titul, encara que no eixerci. Si que podem dir que tots estos coneiximents li serviren per a donar un enfoc didactic al seu ministeri posterior.
            En eixe punt de la vida en que les dones tenien nomes dos eixides: ser ama de casa o dedicar-se professionalment a l’ensenyança primaria, Concepcio pega un gir inesperat matriculant-se en la Facultat de Medicina, un terreny prohibit per a les dones. Esta circumstancia feu que haguera de lluitar per a ser acceptada, cosa que obtingue per mig d’un permis especial del rectorat.
            En aquell temps, inclus en persones formades, com els meges, existia una visio un tant misogina respecte de les dones. Una revista medica com “El Segle Medic” considerava en 1875 que el ser dona i eixercir la medicina eren incompatibles i ho fea en el següent argument: “Nos llimitarém (…) a repetir que la dona no pot tindre la seria pretensio de seguir la carrera medica sino en la condicio de deixar de ser dona; per les lleis fisiologiques, la dona medica es un ser dubtos, hermafrodita o sense sexe i en tot cas un monstruo”. Podem imaginar el calvari que podia ser el fer una carrera en temps anteriors, com es el cas de la castellana Isidra Guzman de la Cerda (1768-1803).
            Per este temps tambe entrà en medicina una atra dona: Manuela Solís Claràs (1862-1910). Companyones les dos obtingueren la seua graduacio en 1889 en magnifiques notes. De les 24 assignatures, Aleixandre consegui 20 excelents (una en un premi i una atra en premi d’honor) i fon la novena dona en tota la peninsula en tindre un titul universitari (fins a aquell temps tots en medicina). S'especialisà en ginecologia, doctorant-se en Madrit, a on desenrollà la seua activitat professional.
            Fon mege auxiliar en l’Hospital Princesa (1891) i en la Casa de la Maternitat (1902). Obri varies consultes privades (1890, 1906, 1915, 1926) per a atendre debades a dones pobres. En la seua atencio destacava per la seua calidea i tracte amable. Va ser membre de diverses associacions i entitats cientifiques, com l’Institut Medic Valencià (1895) i la Societat de Pediatria de Madrit (1917). Participà en diversos simposis, com el Congrés Medic-Farmaceutic Valencià (1891), Congrés Pedagogic Hispano-Luso-America (1892), XIV Congrés Internacional de Medicina (1903), Congrés d'Educacio Fisica (1917). Patentà un anell metalic, cosa que la situen com a inventora.

            Aplegà a ser alumna de l'Internacional Institucio Electrotecnica, innovadora academia de formacio per correspondencia, creada en Valencia en 1903 per l'ingenier militar Juli Cervera Baviera (1854-1927), un dels pioners de la radiofonia. Aleixandre tambe desenrollà una intensa activitat humanitaria. En 1911, participà en la creacio del Comite Femeni d'Higiene Popular, societat benefica privada que aplegà a presidir en 1916, que tenia com a objectiu la difusio dels principis higienics entre les families humils.
            De la mateixa forma, destacà en l'associacionisme feministe de l'epoca. Al menys des de 1905, formà part de la direccio de la Seccio de Senyores (o Junta de Dames) de l'Unio Ibero-Americana de Madrit, dedicada a les millores socials de la dona en qüestions com l'educacio, les oportunitats laborals o la salut. En 1910, assisti al Primer Congrés Femeni Internacional, celebrat en Buenos Aires, a on denuncià l'escasa presencia en Espanya de dones en la professio medica (nomes 12 en aquell temps).  En 1914, recolzà la candidatura de l'escritora Emilia Pardo Bazán (1851-1921) per al seu ingres en la Real Academia Espanyola. En 1920, rebe la presidencia honorifica de les Joventuts Universitaries Femenines i prengue part en la fundacio de la Creuada de Dones Espanyoles (CME), responsable de la primera manifestacio feminista en Espanya, ocorreguda en 1921 davant de les Corts Generals en la finalitat de demanar l'igualtat de drets en els homens.
            Falli en Valencia en 1952. Era tia del poeta Vicent Aleixandre Griva (1898-1984), Premi Nobel de Lliteratura (1977). En 2001, el Consell de la Dona de la Comunitat de Madrit l'inclogue entre les 100 dones del segle XX que obriren el cami a l'igualtat.
Imagens: Wikipedia (RTG), biblioteca ucm.es

A. Cuadrado