Si estiguerem en un atre temps, quan els valencians teniem una radio i una televiso publiques, no nos haurien passat tan desapercebudes les creixcudes de l’Ebre (març 2015). El Partido Popular hauria aprofitat, com en cada ocasio que es presentava, les imagens de la devastacio per a recordar-nos que en la nostra nacio falta aigua i que l’Ebre -insolidaris aragonesos i catalans- “tira” a la mar millers de metros cubics.

          Recorde les imagens -totes les vegades- de pantans en un escas o nul nivell de lliquit, de camps perduts i terra clavillada, de sequies i canals per a on nomes passava el vent, contrapostes en el desbordat Ebre, uns quilometros mes amunt. En la radio era igual, haviem de dir -obligatoriament, per a remarcar l’insolidaritat- l’aigua que es perdia en la mar.

          Hem d’introduir un poc de racionalitat en la disputa, per a saber qué hi ha de deveres i qué de demagogia. En algunes zones del nostre territori hi ha un notable deficit hidric -es part de l’Espanya seca-, una cosa que ha segut aixina provablement centenars d’anys abans. Crec que lo llogic es adaptar la “explotacio” del territori i el consum -urba, industrial i agricola- ad eixa carencia (sería aberrant un taronjar en el Sahara). En les dos anteriors llegislatures socialistes (2004-2008, 2008-2011) s’invertiren molts millons d’euros -d’Espanya i de l’Unio Europea- en la construccio de dessaladores per a paliar esta deficiencia i varen ser boicotejades pel govern autonomic del PP alegant qualsevol motiu. Ara, Benidorm demana 5 hm3(Levante-EMV, 26-3-15), perque els pantans de Les Marines estan quasi secs i es dona la paradoxa que les plantes dessalinisadores de Torrevella i Muchamel-El Campello estan parades. ¿Algu ho enten? Sería ben interessant coneixer el preu de l’aigua que es compra a Alarcón, el cost del transport i a cóm es ven als residents-consumidors.

          S’alega que la dessalada es molt cara i que no es massa bona. Pareix que son contraarguments irrellevants en Canaries -inclus en governs del PP- o en Balears -en governs tambe del PP-. I un atre eixemple no massa llunta i que nos pot servir de model: Israel.

          Yo tinc clar que les queixes i les critiques son demagogia. El Consell destinà passa de set millons d’euros a la fundacio “Agua y Progreso” per a que “defenguera” els transvasament de l’Ebre. En novembre de 2011, Mariano Rajoy guanyà les eleccions generals i en desembre del mateix any el Govern Valencià ordenà el tancament de la fundacio. Ya no hi havia res que reivindicar. Clar. Pareix que ara (febrer 2015) la ministra d’Agricultura ha tornat a obrir la possibilitat de l’obra.

          El “gran mal” dels valencians ve del primer eixecutiu socialiste quan, en 2004, sent ministra d’Ambient Cristina Narbona es derogà el transvasament. Tambe recorde cóm es manipulava -i aixina es repetia- en afimar que lo anulat era el Pla Hidrologic Nacional. Era mentira -i els que ho propalaven coneixen la veritat-.

          Pero parem-nos un poc. La canal a cel ras que s’hauria d’haver construit tenía capacitat per a 50 m³ per segon. Fent numeros nos ixen: 3.000 m³ en un minut, 180.000 m³ en una hora i 4.320.000 m³ en un dia -4,32 hm3-. L’Ebre ha tengut cabals sostenguts de 2.400 m³/s, que al dia haurien segut 207.360.000 m³ -207,36 hm3-. Es dir, cada dia, mentres durara, hauriem pogut aprofitar poc mes d’un 2 % i el 98 % restant se “tiraria” a la mar. ¿No es un “desperdici” enorme?

          Pero clar, les coses no son tan senzilles. En el supost de poder transportar eixe 2 % ¿a on el posavem? Pareix que l’unica presa es Tous -que te aigua de millor qualitat que l’aportada del nort-. I quan l’Ebre no disponguera de cabals suficients, ¿qué fem?, ¿passem la ma per la paret? I posats a preguntar, per a aforrar en les riuades o en els increments hinvernals o primaverals no s’han fet -des de 2004- ni s’han proyectat embassaments en els rius aragonesos ni tampoc s’ha previst res en la nostra comunitat per a almagasenar els sobrants i usar-los quan fera falta.

          No cal dir que esta detraccio hidrica que es faria en el curs baix no soluciona el problema de les riuades a les poblacions del curs alt o mig.

          No oblide tampoc els danys que ocasionen estes catastrofes. Passen cada cert temps. Els perjuïns serien evitables si les granges -en Arago- no estigueren provablement en zones inundables o sense la proteccio suficient, ¿poden ser estes les causes?, o si els aparcaments -en el caixer del Palancia, en Sagunt- o les construccions que hi ha en la desembocadura no ocuparen arees per a on transita l’aigua. Tampoc s’han fet moltes de les obres programades en el Patricova (Pla d’accio territorial sobre prevencio del risc d’inundacio en la Comunitat Valenciana) que, com ha criticat la consellera d’Infraestructures Isabel Bonig, es culpa del PSOE. ¡Ells no governen ni aci ni en Madrit!

          Segons les ultimes sifres, els valencians som els que mes aigua consumim, 160 litros diaris per persona. I si parlem de reutilisacio, a pesar de ser dels primers en Espanya, encara tirem a la mar vora 196 hm3 (2013), la major part dels quals procedixen d’estacions depuradores, 121 hm3. Es dir, podem ser mes responsables i fer mes.

          ¿L’antiga Canal 9 hauria tret les imagens dels rius -com el Palancia- de gom a gom  i “tirant” l’aigua a la mar? No he vist que haja eixit cap politic del Consell criticant esta situacio.

Image: teresageoes.blogspot.com

                                                                       Antoni Fontelles