Les condicions que plantege per a resoldre el problema de la vivenda serien estes:

1. Garantisar per les administracions el cobrament a l’arrendador de la mensualitat, els gastos i els desperfectes. Es posarien en circulacio mes vivendes que abans es dirigien nomes que a les temporals, en mes garanties per als amos. Els sindicats d’inquilins han de buscar un equilibri, han d’entendre que no es pot obligar a posar una vivenda en el mercat. Si no es crea confiança en els propietaris no hi ha res a fer i el problema es cronificarà en auments del cost. Ha de quedar molt clar que el propietari posseix una segona vivenda perque ha fet un esforç economic per a poder gojar d’un complement extra al seu sou o jubilacio. Els atres o no han volgut o no han pogut per uns sous baixos.

2. Si llimites preus en un mercat lliure, les conegudes com a zones tensionades, per la poderosa rao de l’emergencia nacional, hauras de compensar a l’arrendador i no a l’arrendatari. Crec que s’ha d’invertir la solucio intentada per ser un fracas −com digue Paul Watzlawick: mes de lo mateix es el problena, no la solucio− i s’ha de subvencionar l’oferta i no la demanda. Si yo vullc 1.000 € per llogar ma casa i l’estat me dona 400 €, l’inquili pagarà 600 €. Pero, si yo en principi vullc 1.000 € i es subvenciona a l’inquili en 400 €, podria estar tentat a pujar el preu perque conec que este conta en + 400 €, en conte de 1.000 € inicials, ara vullc 1.400 €. Evitem als guilopos. Al remat, negociar un tope raonable entre el govern i els inquilins a on tots guanyen, un joc win-win.

3. Igualar les condicions llegals de la vivenda principal i l’ocasional, l’apartament o el chalet. El desnonaments per a ser rapits han de fer-se exclusivament en intervencio policial perque el juï no es tan express (segons el portal Idealista, que cita fonts del CGPJ, el llançament es produix als 2 anys en el cas de l’ocupacio i entre 6 mesos i 1 any per a l’inquili moros, ya vorem quan tarden ara). Es l’unica manera d’evitar inconvenients i problemes a l’arrendador per l’incompliment contractual d’una part, que no oblidem es la que està incomplint la llei, pel motiu que siga. L’unica excepcio que considere raonable es la vulnerabilitat a la que haura de fer front les administracions publiques, en una cobertura total de gasts derivats que generen els vulnerables al propietari. No hi ha un atre cami si es vol la colaboracio privada per a arreglar l’historic problema de la nefasta gestio publica. No entenc el motiu pel qual la llei de vivenda amplia el temps de vigencia de la proteccio, pero de forma insuficient. En general la VPO passarà a ser vivenda lliure en 30 anys, pero hi casos especifics, com si la construccio es publica o privada, que la poden reduir a 5 o 10 anys. Per si faltava algu en la festa, apareix el Tribunal Constitucional que sentencià que la llimitacio de 30 anys es inconstitucional i deixa en mans de les comunitats autonomes establir el marge. ¿Endevinen quínes aus carronyeres apareixen per la porta?, la gavina-presidenta de Madrit que la rebaixa a 10 anys, i una atre popular en Andalucia que encara la minimisa mes, la vol a 8 anys (ElPeriodico, 16-11-24). ¡Aço es de ser uns pocavergonya!, la faena del matalafer: fer i desfer. Aço no es fer-se trampes en el solitari, aço es un metodo per a favorir l’es-pe-cu-la-cio.

    

4. El lliure mercat propost pels neolliberals o llei de la selva genera molts problemes com es el capitalisme salvage o d’amics que acaba en la concentracio de riquea en poques mans i la consegüent desigualtat. S’han de llimitar o reduir els pisos turistics i la compra d’edificis per gran fondos voltors, asseguradores o inversors que els utilisen per a especular, una solucio es llimitar la pujada al IPC o fer creixer els imposts a la multipropietat i s’acaba el negoci. Al remat, guanyen diners aprofitant-se de la gent, perque disparen el preu del lloguer en la zona i provoquen la gentrificacio, es a dir, la rehabilitacio o la reconstruccio que expulsa a les persones del barris.

    

5. Realisar un pacte d’estat per a garantisar una inversio a llarc determini per a construir vivenda publica, en regim de lloguer i compra. No requerix inventiva o inteligencia sino saber copiar, hi ha models europeus de referencia que passen tambe per l’obligacio al construir de reservar en cada edifici vivendes publiques assequibles.

Pot ser que el problema siga reduir els beneficis empresarials, de constructores i bancs, els que despuix subvencionen a partits que fan campanyes electorals dopats. Pero als politics els voten persones, no empreses i aço ho obliden els partits i els panolis que els voten, ya poden imaginar lo que votà la dreta i quíns pagaran el forat.

El burro valent porta carrega i no la sent.

Imagens: efe.com, noticiasobreras.es.