LA VIVENDA EN LA TERRA VALENCIANA / per J.Morales

19/5/2022

            L'articul 47 de la constitucio espanyola de 1978 diu aixina: “Tots els espanyols tenen dret a gojar d'una vivenda digna i adequada. Els poders publics promouran les condicions necessaries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu este dret, regulant l'utilisacio del sol d'acort en l'interes general per a impedir l'especulacio. La Comunitat participarà en les plusvalies que genere l'accio urbanistica dels ents publics”.
            Boniques paraules pero vejam quína es la realitat de la vivenda en la terra valenciana. La nostra patria lidera el numero de vivendes buides en un total de 86.137, el 18% del stock estatal. El preu del lloguer seguix a l'alça, i el 32%, uns 245.000 valencians destinen mes del 30% dels seus ingressos a pagar estos lloguers. El presupost de l’autonomia ha passat de 37 millons en 2015 a 297 millons en 2020, queda molt per a fer. El numero de vivendes buides es de 86.131, es el major del païs.
            El numero social de vivendes protegides es de 13.960, lo que supon un 0,7 de les llars front al 1,6 % estatal a totes llums insuficient. En els països europeus està al voltant del 20 i el 30%. Aci el 78% son en regim de propietat i el 15% en lloguer. L'escassea de vivenda publica puja els preus del lloguer i si ad aço sumem els coneguts com a “pisos turistics” en la consabuda especulacio dels “fondos buitre” la qüestio se fa mes greu. El numero de jovens valencians que poden emancipar-se no supera el 20%, i si ad aço juntem els desdonaments, que se foren incrementant notablement, veem que en 2019 foren ni mes ni manco que 7.390 i en 2020 4.500, sifres aterradores.
            Tal volta la clau de tot aço se resumixca en les paraules d'Irene Lozano, regidora de vivenda i benestar social de l'Ajuntament de Valencia: “en 2022 tenim 130 vivendes socials, abans nomes n’hi havia 90, en un lloguer assequible nomes 29, la majoria en el Cabanyal… Les administracions publiques durant molts anys no han generat politiques series de vivendes, perque no era una cosa que els preocupara”. Aci tenim una gran veritat i una excelent reflexio.
            En un atre orde veem que 160.000 valencians estan a l'espera d'una vivenda social davant de la bambolla del lloguer. La Generalitat que conta en un parc public de prop de 13.000 vivendes, de les quals 8.500 estan destinades a arrendament, no te en l'actualitat disponibilitat; per a intentar compensar aço ha destinat 25 millons en repondre i recuperar 1.077 pisos publics en estat ruïnos i 606 immobles ocupats, destinats per a lloguer social i tambe la compra directa a particulars, esta ultima opcio ha resultat un fracas. L'aument dels preus del lloguer, conseqüencia en part dels “pisos turistics”, ha anat en detriment de la vivenda residencial.
            Hi ha 10.000 persones en espera en el Registre de demanants de vivendes i uns atres 600 en l'EVHA.
            L'Ajuntament te el proyecte de generar 217 noves vivendes per a lloguer assequible en els proxims tres anys en la Ciutat Vella, cami de les Moreres i El Cabanyal. Poca solucio a una demanda de 10.000 persones.
            Per a vore cóm hem aplegat ad esta situacio s’haura de fer un breu recorregut historic per a vore el context en el que nos hem mogut en els ultims cinquanta anys. Observarém que al final de les dos ultimes guerres europees, la guerra civil i la 2ª guerra mundial, l'edificacio en les majors ciutats havien quedat seriament danyades i la necessitat de donar acolliment a les persones era una de les coses primordials, aci sorgixen dos sistemes antagonics: la de propietat o la del lloguer. Alemania i França optaren per les de lloguer social construides per l'estat, be pels landers en Alemania o pels departaments en França; no obstant, aci en la peninsula s'optà per les VPO (vivendes de proteccio oficial), compassades per una Llei de 15 de juliol de 1955 i posteriorment desenrollada el 20 de juliol de 1964. L'objectiu era que els ciutadans en rendes mes baixes, la majoria de tota la poblacio, tingueren acces a una vivenda. La constructora tenia fixats uns preus maxims senyalats per l'administracio, a canvi rebia una part de la finançacio del proyecte. El preu d'estes era sensiblement inferior a les de renda lliure. Aço funcionà fins a que la crisis de l’any 2008-2009 esclatà, llavors la banca començà a denegar els credits i al constructor li era mes rendable fer vivendes de renda lliure, posant uns preus alts, a lo maxim del mercat.

            Per tot aixo nos trobem en 160.000 families a l'espera d'una vivenda social davant de la bambolla del lloguer. Per a intentar compensar aço l'administracio ha invertit 24 millons en reparar i recuperar 1.077 pisos publics en estat ruïnos. Les administracions publiques se veuen impotents de donar una resposta a la gran demanda de vivenda publica a un preu assequible.
            Per si fora poc, a nivell estatal el comprador que hipoteca una vivenda en un banc durant 30 o 40 anys i passat un cert temps, perque es queda sense treball, no pot pagar ni un mes al banc, este no nomes pot expropiar-li i quedar-se en la vivenda en qüestio, sino que damunt el desgraciat, ha de seguir pagant lo que resta d’hipoteca de per vida. En els països d'Europa en esta mateixa situacio el deute queda cancelat.
            Davant d’estos fets i sifres la reflexio que s'impon es que van a continuar dos tipos de construcions de vivendes, una d’elles, per supost, la dels constructors de renda lliure, ya que estem en una economia de mercat lliure, estos promotors vendran les vivendes al maxim preu possible, sempre alegant que els materials pugen de preu i que l'especulacio del sol posa el preu d'este en valors maxims.
            Davant d’este panorama es llogic, per a la majoria del poble valencià, que ha de ser be el Govern, la Generalitat o l'Ajuntament els que promocionen pisos assequibles, be com a VPO o en lloguer social, que sempre sera lo mes accessible. Aixina s'ha fet en Alemania i uns atres països d'Europa en un gran exit social. No hi ha necessitat de que una persona s’haja d’hipotecar per al restant de sa vida pel dret que marca l'articul 47 de la nostra Constitucio. Una atra possible solucio que ha tingut exit en unes atres epoques seria el promoure regims de vivendes en pla de cooperatives, aci trobem a faltar l'impasivitat dels politics locals.
            En uns atres països europeus s'ha fet ¿Per qué aci no?
            L'Ajuntament fins al present esta ultimant el conegut com a “Pla Especial Cabanyal”, en el que espera habilitar entre 850 i 1.000 vivendes per a contindre els preus i espera que siga el major parc public de vivendes de Valencia. Per alguna cosa se comença, mentres tant en Valencia mes de 800 persones estan sense llar dormint en el carrer.

            Nota: Les sifres han segut publicades per CCOO i El Diari.es.

Imagens: Albert Cuadrado (ACNV)

 

J.Morales