No m’agraden gens ni miqueta els privilegis exclusius, pero he depres que hi ha classes i classes o colectius tocats per la gracia als que se’ls perdona o se’ls regala tot. Mon pare dia que hi ha persones que tenen la flor en el cul. Comprovat.

Per a obtindre els premis de residencia o la doble nacionalitat per la via rapida, sense esperar cues, tenim a ‘En diners’ i tambe trobem a ‘Na fama’.

Tenim una llei per a recuperar talent cientific, pero s’utilisà per a nacionalisar deportistes per la via rapida, l’ultim cas es el d’Ilia Topuria, campeo del mon de lluita. Lo dels mijos que bavosegen pel novissim campeo espanyol, espanyol i molt espanyol, espanyolissim es de traca, perque este senyor georgia mai havia demanat la doble nacional, pero, els espanyolets quan es posen divins... Son com el NODO que no fea nacionalisme subtil espanyol. Es causal i significatiu que Espanya tinga mes copes d’Europa que premis Nobel, es conseguix fomentant la mediocritat sobre la capacitat critica.

Els permissos de residencia es compren

Per fi, es deroga una llei antidemocratica, la Comissio Europea (CE) exigi als estats que deixaren de vendre la ciudadania a canvi d’una inversio immobiliaria, com a bona monarquia bananera. De fet, la CE posà l’ull sobre els rebedors de la merce, en l’Estat Espanyol predominen els russos i els chinencs (països poc transparents i dirigits per satrapes), perque podrien estar blaquejant diners o evitant el boicot. Encara venen residencies per euros: Grecia i Italia, membres de la des-Unio Europea. La pela es la pela.

En 2023, els estrangers que en compraven no arribaven al 1 % de les operacions. L’eixecutiu ha decidit llevar la bula papal, el portaveu, Patxi López diu que es un passet per a destensionar el mercat. Encara que no ha tingut efectes alcistes en general, tenía part de rao perque hi havia zones de visa d’or com Marbella en una compra per extracomunitaris del 7,1 % o en Balears en un 10 % (EFE, 9-4-2024).

No cal explicar quí creà la llei-regal per a rics, l’erigiren en 2013 per a major gloria del vedell d’or. Si, el creador es el PP que junt al PSOE, el continuiste, els obsequiaren durant 10 anys en 14.576 permissos de residencia (EFE, 9-4-2024). N’hi ha uns mes facils de traure que uns atres, sera perque tots els animalets no son iguals (George Orwell dixit). Apunten la consegüent discriminacio llegal i moral.

En els ultims 5 anys, els inversors havien menejat 4.800 millons d’euros, una cantitat respectable, encara que el despistat cap de la patronal CEOE, Antonio Garamendi −millor despistat que lladre com l’expresident Gerardo Díaz Ferrán− s’haja quedat en que no li pareixia un problema perque afectava a menys del 1 %, i aço es poc. Hi ha percentages alts o baixos exclusivament en funcio de l’ideologia, es dir, es manipulen: minimisant-los o magnificant-los. Per la mateixa regla de tres: no hem d’invertir ni un gallet en l’investigacio de malalties rares perque afecten a poca poblacio espanyola (35.900 a data 1 de giner de 2021; informe Reer, 2023).

L’ocupacio, principalment de segones vivendes que son propietats de bancs, afecta a un tant per cent similar i resulta ser un gran problema per als homens de be i, en especial, per a la televisio Cuatro i el promotor Securitas Direct. Lo rellevant no pot ser el numero perque es un desviament de l’atencio, l’assunt nuclear es el dret conculcat (la propietat privada) i si, s’ha d’arreglar, pero ningun partit vol.

La solucio del problema

Es senzill i mes que just: ha de ser la Policia Nacional la que desocupe a l’intrus en el menor temps possible i evitar el calvari al propietari, que no te l’obligacio de soportar els efectes de l’infrafinançacio en vivenda publica ni estar al caprig dels delinqüents protegits per unes lleis absurdes. Alguns eixemples: no pots entrar en ta casa, no pots canviar el pany, no els pots tallar l’aigua ni la llum que has de continuar pagant… Tot aço, si no vols que t’acusen de violacio de domicili –¡del teu!− o de coaccions als delinqüents. Ademes, les lleis diferencien entre la llar i la segona vivenda. Per no parlar dels desnonaments expres que no tenen res de rapits en la nostra colapsada Justicia. De fet, quan es la vivenda habitual, i tens sort, es la Policia la que soluciona la qüestio ipso facto.

¿D’aço parlen els sindicats de llogaters? ¿Cóm poden tindre els llogaters mes drets que els arrendadors? Obviament, els propietaris tenen falta de confiança o por (els sentiments no entenen de numeros) i aço estimula la retirada d’immobles del mercat o dedicar-los a turistes, encarint el preu per una demanda creixent i una oferta reduida. Els estudis apunten que fins a un 20 % entren en esta categoria i es que els propietaris necessiten seguritat juridica (art. 9.3. de la Constitucio Espanyola).

Clar que es necessari construir-ne mes, controlar l'especulacio provocada per disfuncions dels grans mantenedors o fondos d’inversio (de fet, han realisat fins el 94 % de les compres) i evitar la gentrificacio.

Tambe ha dit López que es la llegislatura de la vivenda, pero en els catalans exigint la Lluna es dificil que les promeses del president, de fa un any, de posar actius de la sareb, del ministeri de Defensa o construir mes vivenda publica arriben a bon port. En tot cas, l’Estat Espanyol tardarà decades en eixir-se’n de la cua europea: en poc mes del 2% està llunt del 16 % de França o dels Països Baixos que en tenen un 30%. ¡Casi res porta el diari i anava ple!

Explique als meus amics ultralliberals que les reclamen, que fan el doblepensar perque es impossible fer cases o les necessaries si es demanen rebaixes d’imposts. De tota la vida es sap que no es pot bufar i sorbir a la vegada en una palleta, pero el neolliberal escampa lo contrari. Els politics dretans no fan declaracions explicites en contra de l’inversio en vivenda social perque es impopular, simplement no les construixen, per eixemple, López afirmà que Alberto Nuñez Feijoó en feu 0 en Galicia i la famosa IDA de Madrit, de 25.000 promeses, n’ha entregades nomes 1.300 (Idealista/news, 23-5-2023).

En un atre orde de coses, pero relacionades, els xenofops, que ademes son grans neolliberals, callaven la gracia divina perque el ric es el seu Deu, com a bons aporofops (por i despreci pel pobre) els preferixen ben rics. Hi ha casos a on te igual la nacionalitat o la religio, el mon de la fama i el futbol son paradigmatics, no preguntare d’a ón era Sant Agusti, pero si sabran quí es l’argeli Zinedine Zidane. Els mateixos que l’animaven se n’anaven, despuix del partit, a caçar magrebis. Tipica disonancia cognitiva irresoluta, que es racionalisava en que Zidane venía a treballar, pero ¿els ultres quan agredixen pregunten si les victimes estan treballant o estudiant? Es que ¿no hi ha entre els ultres ‘ninis’?

L'escritor Eduardo Galeano afirmava que “La riquea en el mon es el resultat de la pobrea dels demes. Hem de començar a retallar l’abisme entre rics i pobres”. El gran treball que tenim per davant es reduir la desigualtat i la derogacio de la llei es un pas avant, tambe simbolic.

Imagens: heraldo.es, europapress.es, confilegal.com