La transfuga / Antoni Fontelles

22/9/2016

¡Veges tu!, la que ho ha segut tot en el cap i casal de Valencia; la que servi de bacul a l’actual president del Govern espanyol, en funcions, Mariano Rajoy, quan el volien defenestrar; la socia fundadora del PP –tenía el carnet numero 3 de l’antiga AP–; la que elevà –a cotes inimaginables– les festes del foc valencianes i ‘el caloret faller’; la que considerà normal els regals de les carteres de Louis Vuitton; la que era mes valenciana que ningu pero es negava a aplicar les normes d’El Puig, sense cap de problema identitari ni conseqüencia electoral. Eixa, si, l’ilustre senadora per designacio autonomica, Rita Barberá, ha abandonat el partit pel qual fon elegida i se n’ha anat al Grup Mixt de la cambra alta. A un retir dorat (cobrarà mes que abans quan estava adscrita), crec que per poc de temps.

          Perque en este grup s’ha d’anar a moltes comissions, estar en molts llocs, justificar el jornal… o siga, treballar, i aço me fa a mi que no es el fort de l’exalcaldesa.

          Pero lo gros no es que es trobarà en ‘tots els indesijables rojos’ –que ya vorem cóm s’enten– sino que s’ha convertit de la nit al mati en una transfuga. Ya, ya se que la figura i la funcio no li son estranyes en la seua formacio. Ahi estan encara els flamants exunionistes Vicente Ferrer, Alfonso Novo o Maria Àngels Ramón-Llin (¡Pobres pares!), per a donar testimoni de lo que dic.

          Es curios que els que s’omplin la boca criticant que diputats i senadors hagen cobrat en l’anterior i curta llegislatura i estiguen ara percebent els emoluments del carrec, en la possibilitat d’unes terceres eleccions; dic, tots eixos que anaven per ahi esblandint esta demagogia i despotricant contra els politics… ¡Qué poquet s’han enrecordat de Rita i que poquet la mencionen i la mencionaran! (crec que ana a arreplegar l’acta i pendre possessio, i poc mes).

          El paperot del partit es complicat i el del seu president, Mariano Rajoy, no es un atre que la particular forma que te d’entendre el mon. ¡Que tot se podrixca! ¡Que m’esvare! S’amagava per a no haver de donar explicacions i al final ho feu en Bratislava ¿A ón està aixo?, per a espolsar-se les puces i contar un romanç, propi d’ell. Li havien demanat que abandonara el partit i com ya se n’havia anat, ell no podia fer res mes. Home, no. Si que podia fer mes, podia des de la poca autoritat moral que li queda (¿Li’n queda?) reclamar-li l’acta de senadora com han fet tots els grups de les Corts Valencianes –inclos el seu PP–, que son els que la propongueren. Pero si ya es dificil ‘matar al pare’, mes encara ho es ‘matar a la mare’, a qui li deu la passada i actual gloria.

          Esta dona ¿No s’ha donat conte del dany que li fa al seu expartit i a la POLITICA, en mayuscules, aferrant-se al carrec? Ella no es Ana Oramas (diputada per Coalicio Canaria), ni per edat ni per espenta ni per treballadora. ¿Cóm justificarà la presencia en la cambra alta?

          Si no ho ha vist ya, pronte vorà que el poder te molts amics pero ser quasi ningu, els espanta. I axina ho reconeixia un amic seu José Manuel García-Margallo, el ministre d’Exteriors, que censurava que molts dels que l’exalçaven ara ni la coneixen (Levante-EMV, 18-9-16). Be, encara conserva alguns aduladors com el seu exregidor de Seguritat Ciutadana, Miquel Domínguez, (encausat en l’operacio Taula i u dels pocs que saben escriure en el normatiu fabria) qui afirmava que no hi ha dret a lo que li estan fent (Levante-EMV, 17-9-16).

          ¡Total per mil euros de merda! Si ya se que no es res comparativament en els eros del PSOE andalus, en els mossos dels pujols, en les ‘escoles’ de Ciegsa, o en els chorissos de la banca. I estic d’acort. Pero es que es tracta provablement de blanqueig de diners. Es dir, no es la quantitat –escassa– sino la classe del delit. No se en qué quedarà aço, perque fins ara s’ha lliurat de totes les trames i casos que han rodejat al seu expartit en el Regne de Valencia, i a lo millor resultarà que hem segut injusts en les critiques, des del punt de vista juridic-llegal, pero es que, blanc i en botella… ¡Llet! No necessariament, pot ser orchata o soja…

          No se si seran semanes o uns mesos, pero es molt dificil que Rita Barberá aguante la situacio, tant per ella com pel PP. Hauria quedat com a una senyora –a lo manco a ulls de molta gent; als incondicionals els te igual– si haguera abandonat el partit i tambe el lloc.

          ¡Mira!, ya tenen una reforma llegislativa-constitucional que fer: els carrecs de designacio haurien de poder ser revocats per aquella instancia que els promogue ¿No?

 

                                                                                         Antoni Fontelles