La transfiguracio del Tabor-Madrit / Antoni Fontelles

31/3/2017

Pedro Sánchez i Susana Díaz abraçant-se

En els temps biblics, el fet narra la conversio de Crist en una figura radiant de llum i va ocorrer en la montanya de Tabor, en Galilea. En l’actualitat el fenomen semidivi i terrestre, no per mes esperat i anunciat fon menys sorprenent, tingue lloc en Ifema-Madrit. No foren testimonis els apostols Pere, Jaume i Joan, sino sismil persones, segons conten les croniques periodistiques, (o nou mil, segons els organisadors), entre les que es trobava lo milloret d’esta singular iglesia: ‘zapateros’, ‘gonzalez’, ‘rubalcabes’, ‘garciapages’, ‘fernandezvares’, ‘ximopuigs’, ‘guerres’ o ‘lambans’. Alli, en mig de l’expectativa general, la que estaria a on els militants volgueren, al cap o a la cua –mes be al cap, vostes ya saben–,  la que guanya repetidament al PP, la que es d’orige humildissim; dic, la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, anuncià. Si, anuncià que anava a anunciar, que tenía intencio d’anunciar l’anunciada participacio en les anunciades primaries… ¡Ufff, qué llarc! I s’atrevia a fer chança i comentar “Anda, que si al final no lo digo” (Levante-EMV, 27-3-17). Puix no hauria passat res…

Al meu entendre li feu un flac favor la presencia de la practica totalitat de l’establixment socialiste des de fa decades. Aquells que han anat claudicant davant dels poders economics i renunciant als principis fundacionals, en ares del pragmatisme i del poder, per a viure, en molts casos, d’estos.

En el discurs, plagat de topics i referencies al passat, digue que no volia ocultar ninguna part de l’historia socialista. En honor a la veritat, hi ha hagut moltes llums en els seus governs, pero en el mateix honor, hi ha hagut grans cagades (sense cometes, i me perdonaran aquells que ara els molesten les paraules que figuren en els diccionaris). Díaz es qualificà afirmant que “soy 100 % PSOE” o que “somos el PSOE de siempre” i est es el problema, precisament, perque es el PSOE de sempre no se li hauria de votar; perque es el que diu d’entrada no… i anarem de cap a l’OTAN, es el que la Constitucio no es toca… i en dos dies la modificaren, es el que no es no i al remat fon… abstencio (si a Rajoy) i es el que tambe s’abste –en companyia de Ciudadanos– en una proposta de Podemos per a debatre la regulacio de l’eutanasia (com que el PP votà en contra, es rebujà). I ara, fa uns dies (28-3-17), el Congrés aprovava la tramitacio d’un proyecte de llei, de Ciudadanos (junt a PP, PSOE, Podemos…), per a una mort digna, pero que no inclou l’eutanasia. ¿Qué passa? ¿Que els socialistes li tenen por a la paraula (eu-tanatos, bona mort; com eu-genesia, bon naiximent). Puix res, la borrem tambe del diccionari i ya està. ¿Qué passa? ¿Que encara no es el moment o no li volem donar el ‘merit’ a Podemos? ¿I les persones? ¿A ón estan les persones que patixen?  Esta incoherencia es la que li fa escriure al socialiste i expresident de la Diputacio de Valencia, Manuel Girona, que porten ya 13 anys estudiant la qüestio (Levante-EMV, 29-3-17, “Abstenciones del PSOE”, p. 5). No estic en la situacio, pero yo vullc –com el 80 % de la poblacio– que es regule este dret a morir tranquil i quan yo vullga perque la malaltia que patixca me siga insoportable. No estic reclamant el dret al suicidi. Per si algu tergiversa la cosa.

 

 

Al final, qué s’ha visualisat en el mont Tabor, puix que l’aparell del PSOE ha triat a l’elegida per a representar-lo en la Terra. Ella ignorà a Patxi López (que, naturalment, es presentà a les primaries per que la confrontacio no fora un duel entre Sánchez i Díaz, per a ‘diluir’ els danys de la guerra) i atacà indirectament al seu rival mes fort, Pedro Sánchez (qui, sense ‘aparell’, congregà en Burjassot a dosmil cinccentens persones. ¡Ya vorem qué passa!), i a Podemos quan afirmà que mes a l’esquerra del PSOE no hi ha “ninguna izquierda transformadora” (Levante-EMV, 27-3-17). Puix si ells son l’esquerra transformadora… ¡No els queden ni les consonants!

I ya que he parlat de Podemos, està be que un diputat consulte el diccionari d’us de María Moliner i ilustre a les senyories les expressions que hi ha per a mostrar desinteres o desgana. ¿Qué aço els altera? M’alegre. ¿Es aço una falta de respecte? Ni pensar-ho. Alguna atra cosa els hauria de retorcer els budells (com quan la presidenta de la cambra jugava al no-se-qué en mig de la sessio). Una miqueta de cultura lexicologia no els vindra gens mal. I yo conec ‘me la bufa’ des de ben menut. ¿Les expressions coloquials i populars son impronunciables alli? Puix podem cremar el diccionari i en pau. Com lo de l’eutanasia, no la mencionem i no existix, o com Díaz, si ella es cent per cent PSOE, ¿Son marcians els seus contrincants?

Imagens: abc.es; images.teinteresa.es

Antoni Fontelles