Al remat, Grecia no ha eixit de l'euro com ya aposti, pero l'escenari no es gens positiu, els grecs seguiran somesos a l'austeritat homicida, els acreedors cobraran −era l'unica prioritat real− i mes tart vindra un nou rescat perque el seu deute es impagable. L'historia està escrita des de'l primer rescat, els vampirs chuplaran al malalt fins a l'ultima gota de sanc. Han convertit l'euro en un purgatori. 

L'objectiu immediat del proces ha segut fer desapareixer a Syrisa, el seu comandant Txipras li ha pega el tir de gracia a la seua formacio. Els fonamentalistes del mercat o capitalisme salvage volien reventar un proyecte dissident, ho han fet mes rapit que en tancs, aço em sona un poc a la compra i rendicio d'Unio Valenciana. 

La troika ha humillat als grecs ficant el coll del seu lider −en tendencies suïcides− als peus del cadafal (segons les enquestes ha perdut mes de 10 punts i existix un empat tecnic en els conservadors). Per als podemites transversals i en modo 'tacticisme electoral' es un heroe, per a uns atres un traïdor, a mi me pareix el segon tipo. La valentia era haver donat un pas mes alla, haver activat el plan B de Yanis Varoufakis front al 'corralito' impost pel BCE, de perduts al riu, si te van masacrar utilises la teua ultima basa per si es poden millorar les condicions impostes. Aço si que haguera segut morir 'con las botas puestas' i haguera segut mes dificil passar per traïdor i no malbaratar el proyecte de canvi i les ilusions d'un poble. Pero recorden, tot es pot justificar... 

Ara es convoquen unes eleccions imprevisibles, pero se constatarà la divisio de l'esquerra i tambe l'aument de la xenofobia −este creiximent no es un efecte nou, pero l'estan potenciant els liders europeus des de fa molt de temps−. Els mateixos que son comparses i porritos del totem de la gran Europa alemana, els ha importat i molt el referendum grec, perque l'han aplastat empijorant les condicions inicials, aixina demostren quí es el que mana i avisen del castic a les derives democratiques. 

En est escenari hem de demanar transparencia i llegitimitat democratica a totes les nostres institucions començant pel BCE o la mateixa Troika. Es dir, la democracia s'ha d'alçar sobre pilars, fonaments solits per a que sostinga i soporte el principi de la soberania popular.  

L'atac neolliberal no para, el TiSA (acorts sobre el comerç internacional de servicis), TTIP (acort translantic per al comerç i l'inversio), el cas grec, el tracte als refugiats, l'austeritat homicida son eixemples del deficit democratic europeu i de l'inestable estructura economica que te com a base la moneda unica. 

Un atra Europa ha de ser possible, en cas contrari crea mes problemes que solventa, es com un edifici en aluminosis, sería llegitim per seguretat i salut planificar eixides controlades de l'euro, els països que no l'han tengut, en la comunitat europea, han soportat millor esta crisis. Ho he dit moltes vegades, mes de lo mateix es el problema, no la solucio. Esta crisis −millor dit saqueig− dura 6 anys i es mes llarga i intensa que les patirem en la pesseta i no hem acabat, a vore si nos aclarim. La moneda europea es com la caseta dels porquets, ha bufat el llop i ha caigut com una vulgar caseta de palla. Mal que els pese ad alguns existix vida mes alla. No me valen els arguments o pensaments deformats catastrofistes, l'historia de l'humanitat està farcida de proves de superacio. Els debats no es poden tancar en fals, sino dominarà el pensament unic. La discussio al voltant de l'euro es la mateixa historia que la de la AVLl, es tancà en fals. 

Es hora d'obrir els ulls a lo que està tractant-se en Europa −perque nos afecta− i si nos interessa obrir un debat racional per a anar-se'n. Estic convençut de que han d'existir espais de debat, de conflicte i de reflexio, per tant, rebuge la negacio i el tancament simulat dels problemes. 

A esta Europa del capital l'hem de fer girar, hem de parlar de qualitat i no de quantitat, hem de fer la revolucio copernicana i ficar en el centre a les persones, com dia Protagores: l'home es la mida de totes les coses. Este es el primer principi de l'activitat politica, en un proyecte neolliberal es impossible conseguir aço. El sistema capitalista tendix per se a l'inestabilitat i a la destruccio, està en el seu ADN, hem de crear un nou marc d'estabilitat, de justicia, de solidaritat i respecte, assumir els drets humans i els drets laborals, d'enriquir a les persones abans que a les transnacionals o a una elit extractiva, estos son els pilars del benestar. No puc concebre, ni vullc viure en una Europa antidemocratica perque està llunt d'estos principis. ¿I voste qué? 

Image: alternand.files.wordpress.com

Per J. Masia