Fa oix, dona caguera, estic fart dels ‘països catalans’ (Si, encara estem ahi). Estos temes olen a naftalina. Pero no puc ignorar l’informacio sense caure en la parcialitat o ser falaç, i soc conscient que se me n’escapen molts, provablement importants. 

          Una d’estes ultimes noticies es referix al dirigent de Podemos, Iñigo Errejón, que en els agraïments de la seua tesis doctoral escrigue “Als Països Catalans vaig tenir sempre una terra d’acolliment. Allí vaig comprendre la importància de les arrels i la identitat” (citat per Savador Vendrell, Levante-EMV, 22-8-16, p. 55). No era la primera volta que algun cap d’esta formacio apareixia vinculat en estos alucinants territoris (Errejón feu una intervencio en “La Tuerka”, tenint un mapa dels països darrere).  

          Es curios que el senyor Errejón, tan espavilat com es i sabent l’importancia de les arrels i l’identitat, desconega el conflicte llingüistic-cultural-territorial (que en el fondo es de ‘poder’) que hi ha entre el Regne de Valencia i Catalunya. ¿Ningu li ha dit que l’hipotesis dels PPCC te clares connotacions –i me sap mal utilisar la comparança– imperialistes i nazis per allo de ‘una llengua, una nacio’? ¿Defen la relacio directa, com els pancatalanistes, de: una llengua → una cultura → una nacio → un territori → un Estat? ¿El seu partit aci tambe propugna els PPCC? ¿Qué els passa als ‘esquerrans’ que indefectiblement cauen en les tesis catalanistes i pancatalanistes? ¿Respon eixa adhesio a un adequat analisis de l’historia i de la realitat? ¿Sera inadequat o incorrecte el meu analisis? ¿Estare yo en l’error i els atres en la veritat? (M’ho he preguntat moltes voltes, sincerament). 

          Vaig en les analogies. Per supost que al senyor Errejón mai se li ha passat pel cap parlar de ‘països castellans’, ‘països francesos’, ‘països alemans’ (ui, ¡Edil dimoni!), ‘països russos’… perque alguns o molts dels actuals estats que podrien englobar les denominacions compartixquen llengua, tradicions o ‘cultura’. Crec que sabra de l’impropietat de l’expressio ‘països araps’ quan molts d’ells no son d’eixa etnia, no son semites, encara que puguen ser de religio musulmana. No tragam a relluir les concomitancies etnoculturals, perque es fer el ‘ridicle’. 

          Les primeres embestides del bou dels països, en l’accepcio ‘moderna’ (inclos el territori) te ya decenis, del sigle passat. Relativament pronte, els teorisadors o els que estaven en eixa banda –paradigma– es donaren conte que, a la força, era impossible aplicar el concepte politic, que per ahi, els valencians no entravem. Recularen alla per la decada dels 90. Ho reconeixia u d’eixa ‘tribu’: “queríamos construir els Països Catalans y nos olvidamos de construir el País Valencià” (Rafael Arnal –escritor, llibrer i editor– en una entrevista; Las Provincias, 3-9-00, p. 4, suplement “Verano y fiestas”). Si, aixina fon… el pancatalanisme mes furibunt aixava arrere (el llingüistic ya havia reculat llaugerament uns anys abans, en la creacio del model d’us per a la RTVV), perque, com afirmava Ernest Lluch, ‘per cada catalaniste que fem, fem deu anticatalanistes’. I encara continuen. El conseller de Territori i Sostenibilitat del govern catala, Josep Rull, en nota de prensa, afirma que: "El Corredor Mediterrani és la columna vertebral més clara dels Països Catalans" (Govern.cat.,18-8-16). 

          Lo que no es, no es i no pot ser. Canviem d’estrategia. Anem ‘per baix’; creem ‘el poble’, construim ‘les estructures’, llaurem i abonem ‘el camp’ i, com les figues madures, ya cauran i si no… espentarém un poc (com aixina feu l’expresident catala Jordi Pujol). 

          Eixa es la ‘ideologia’ de la “Fundació Ramon Llull”, de la “Xarxa Vives d’Universitats”, de la creacio i potenciacio de les colles de dimonis, de les trobades de moixarangues i castellers, dels ‘correllengua’, dels intercanvis ‘educatius’ entre coleges i instituts del Regne i de Catalunya (es la mateixeta ‘ideologia’ dels erasmus: que ‘vegen la realitat que… estan construint’… perque les ‘realitats’ se construixen i el cervell sap molt d’enganys i ilusions), la creacio de l’eurorregio mediterranea (que no dic que siga ‘roïna’) a on s’oblida a Murcia i Andalusia… Per a mi es com quan es lloen les bondats del plurillingüisme (que es cert, en te), pero que en una gran part dels seus defensors es simple ‘anglofilia’. La necessitat de ‘dominar l’angles’ es construida, unes atres llengües artificials (‘neutres’) podien haver fet el paper, pero hi havia uns atres interessos i … ‘poder’. 

Es tracta d’anar conformant un espai comu per a que la ‘realitat’ te vinga a la cara i a l’inteligencia. ¿Es casualitat que la ‘nova’ RTVV es diga “Corporació Valenciana de Mitjans Audiovisuals” com la “Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals”? ¿Fon casualitat que l’ent normatiu de l’idioma valencià es denominara “Academia Valenciana de la Llengua” –a on la posicio del qualificatiu sobre ‘academia’ i no sobre ‘llengua’ diu lo que ha de dir–? 

          Sabedors de que montar la paradeta des de dalt era quasi un impossible, optaren per la solucio llogica, obrar de baix cap amunt i dispondre unes estructures previes, com se solen edificar les cases. 

En sintonia en el lema, sabi, ‘primer yo i en acabant tu’… hi ha un moviment difus, pero constatable, de potenciar l’autoestima dels valencians, des de l’ambit idiomatic (admeses totes les formes ‘genuïnes’ possibles i les impossibles tambe), politic (partits d’obediencia ‘valenciana’ que no ‘valencianista’), cultural (defensa de les festes grosses i chicotetes i de tota classe d’actes, fires i festivals), economic (creacio d’un ‘adversari’ en l’exigencia d’un finançament equitatiu i adequat, en el qual estic d’acort, naturalment)… es dir, ser ‘valencians’ front a ser ‘espanyols’, per a poder ser ‘catalans’. Es una ideologia similar als de l’atra banda que argumenten que han de ser valencians per a ser espanyols (les identitats duals) que es la ‘finalitat’.

¡Ah! Lo del yeti era perque es tracta d’un ser fantastic. 

Espere que mireu la Lluna i no el dit.

P. d. Espanya –el govern del PP– ha propost com a director eixecutiu del Banc Mundial a l’exministre d’Industria, José Manuel Soria (eldiario.es, 2-9-16). Cobrarà 226.000 euros nets d’imposts… per a que no haja de vore’s involucrat novament en un atre cas de ‘papers de Panama’. No puc dir que es una ‘burla’ generalisada als ciutadans, perque aço nomes n’escandalisa a una vintena, yo entre ells.                                                 

 Imagens: Vilaweb, 
                               i.ytimg.com
                               borrokagaraia.files.wordpress.com
                         

http://www.accionacionalistavalenciana.com/reflexions-al-voltant-de-catalunya-j-masia

Antoni Fontelles