Es una vella historia, molt mes antiga que la del dictador, pero està present, en especial en els ultims anys. Es tracta d'anar tallant llesques fins acabar en la llonganisa sancera, cada partit-llesca nou desquartera al valencianisme. ¿Te sentit tindre mes de dos partits u d'esquerra i u de dretes? ¿Quí sería capaç de discernir els programes diferencials? Ningu.

En els ultims mesos hem observat, en certa perplexitat, el naiximent de partits politics que van de 'valencianistes' i estan farcits de personages desconeguts, antics militants del PP o els que es dedicaven a glorificar i difondre a l'extrema dreta. No es molt dificil identificar-los, si es vol, es tracta de rastrejar la seua activitat o haver-los fet un seguiment. Sempre apareixera un partit nou que a ultima hora dividirà o acusarà als que han fet coalicions, que com falten ells, se dividix al valencianisme, es el fals regres a l'infinit. Els que amenacen en no votar per la fragmentacio no tenen cap problema en votar als desunits del “trio calavera” −PP, VOX o Cs−; fixent-se: es castiga l’atomisacio del “valencianisme”, pero no la de la “dreta”. Ya saben lo que pesa molt mes.

He expressat en varies ocasions que la tecnica dividix i venceras està implementant-se en l'unic objectiu de redirigir el vot util a partits centralistes de dretes. Les intencions solen estar ocultes i les prebendes tambe, pero el fet de crear un partit que no aporta absolutament res nou a lo que hi havia es la major mostra de la seua inutilitat.

Primer perque aporta cansanci i frustracio als que venen treballant des de fa anys. Els adamistes diuen que venen a aportar innovacio i noves maneres de fer, en fi: canviar per a res canviar. La seua indisticio, “regionalistas bien entendidos”, de dretes i una utilisacio del valencià minvant, mostra un llineal de yogurs que tenen el mateix sabor i envoltori.

Segon, perque es confirma que lo formal afecta al fondo. De la llectura de les propostes es deriva que son indiscernibles.

Tercer, els nous partidets es definixen igual o similar: de centre, transversals, innovadors, moderns i ecologistes, una vulgar definicio de marquetin politic de manual −que ignora la sicologia social−, un ou sense sal, perque tots ells son de dretes. L'etiqueta no val mes que la realitat. Revisen les propostes i programes ho voran.

Quart, tots tenen com a objectiu captar els vots dels descontents del PP o Ciudadanos, perque, com ya saben, l'esquerra es pancatalanista, pero la dreta no. Restringir l’electorat potencial del valencianisme es un suïcidi colectiu. ¿Sempre nos tocarà recordar que el PP creà la AVLl −en l'ajuda del PSOE−, la blindà en l'Estatut d'Autonomia i mantingue el catala en els coleges? I Ciudadanos no te res de valencianisme perque obres son amors i no tenen res d'obrers, sino de tot lo contrari. De l'extrema dreta ni parle. Convindrem, si som honrats, que no se'n salva ni u.

Quint, ni de les practiques ni de les propostes podem derivar cap factor diferencial, ¿quína es la proposta de valor? Ninguna. I per a rematar, creuen tots que son la clau.

Pero com l'inteligencia no es el fort dels nostres politics −esta es demostra practicant-la, com es fa cami al caminar−, me resulta curios que no es questionen a ón estan els mes de 208.000 d'UV en 1991. Lo facil es dir que estan basicament en el PP o en un atre lloc, pero aço es un poc simple, perque en eixes eleccions es presentava el PP i decidiren votar als valencianistes.

Apele a la responsabilitat individual per a no dividir mes el vot, en dos partits, els mes antics, es mes que suficient. Tot lo demes es prescindible per ser lesiu als interessos del valencianisme. Nos volen molt dividits per a vencer-nos mes facilment, per aço, es millor no fer-los el joc. Premien la trayectoria perque els invents es fan en gaseosa.

           J. Masia

           Imagens: comunicacionyotrashierbas.wordpress.com, akifrases.com