En 2020 el PIB de la C. Valenciana fon de 104.724 millons d'euros, ocupant el 4rt lloc en el ranking del PIB de les comunitats autonomes. No obstant, el PIB per capita fon de 20.792 euros; portava tres anys en cantitats superiors (23.083, 22.581 i 24.864). Ocupant el lloc 12 en el ranking de les comunitats autonomes. I l'IPC en maig de 2022 era del 8,6 i acumula des de giner una pujada del 4%. El nostre deute seguix pujant i es situa en els 53.820 millons, la Conselleria diu que a lo manco el 73% se deu a l'infrafinançacio que patix el nostre territori. Des de que governa el tripartit (PSOE, Compromis i Podemos) s'han endeutat en 13.750 millons.

            El sector que dona treball i crea riquea es l’agricultura. Produim, collim i exportem els productes de la nostra terra a tot el mon.

            El nostre es un territori altament industrialisat en un potent sector agricola, l'economia es la 4ª entre les mes importants comunitats autonomiques i genera el 9,6 del PIB nacional. En l'apartat agricola destaca la taronja de Valencia desijada en tot lo mon, aixina com els nostres grans camps d'arros de Sueca, el vi de Valencia, Alacant, Utiel-Requena, sense oblidar la chufa (orchata) d'Alboraya, inclus produim cava, a pesar dels impediments catalans, son de destacar tambe el torro d'Alacant (Xixona),el raïms del Vinalopo, les carchofes de Benicarlo, oliva de Sogorp i quequis de la Ribera del Xuquer.

            L'industria representa el 16,3 del total nacional i està centrada sobre tot en l'area metropolitana de Valencia, destacant els mobles i maquinaria electronica, tenim grans industries com la Ford i Stadler (antiga Macosa). En el textil i paper destaquen Ontinyent i Alcoy, en Castello se troba la gran industria de la ceramica (Alcora, Onda, Vilarreal), i es una de les mes importants del mon. En Alacant tenim tambe grans industries de calçat i cuiro (Elig) i representen la 4ª part de la produccio peninsular. Els servicis representen el 71% de l'actual economia, destacant el sector turistic. No nos oblidem del sector peixquer molt actiu en tot el llitoral maritim valencià i, com no, del port de Valencia, situat en un lloc estrategic per al comerç maritim mediterraneu. Com podem vore un territori en immillorables perspectives economiques i laborals, puix be, a pesar de ser un empori de riquea, tenim una desocupacio, en juliol, de 345.831 persones. I aci escomença la qüestio ¿qué fem en totes estes persones? Si som una zona en força en l'economia, lo que succeix es que les grans empreses, i les chicotetes tambe, no volen a personal major de 35 anys. El tripartit valencià no deu de llavar-se les mans en una agencia de formacio i ya creu que ha complit ¿qué fem en estes persones? Quan se'ls termine la desocupacio, el que la tinga, ¿se'ls està convidant a que emigren cap a Europa o algun atre lloc? 

            Es injust ya que la majoria d'ells han naixcut aci, inclus molts d'ells tenen tituls universitaris i de formacio professional.

            Es aci quan deu d’entrar en vigor la coneguda com a Renda Basica Universal, com s'està tractant d'impondre en Europa. Algunes autonomies com Andalusia (els PER) i el Païs Vasc te alguna cosa pareguda des de fa anys. Una Renda Basica en Europa es una proposta per a posar fi a la precarietat i a la pobrea i son una garantia de pau social i llibertat, ya s'han realisat els primers ensajos en Europa i Canada; Finlandia ha segut el primer païs en impondre-la en 2019 inicialment com a ensaig en una quantia de 560 euros.

            “La Renda Basica se definix com el dret de tot ciutada i resident acreditat, a percebre una quantitat periodica que cobrixca al menys les necessitats vitals sense que per aixo dega contraprestacio alguna.” Es tracta simplement de que el sistema cobrixca a tota la poblacio en uns ingressos minims. Els habitants de les ciutats nordiques ya estan d'acort en l'implantacio d'una Renda Basica Universal.

            Encara que se que en Espanya va a costar implantar-ho, yo me referixc als casos com als 345.831 que havia en desocupacio en juliol en la nostra terra valenciana, la qüestio es qué fer si ad estes persones, majors i jovens, no se'ls dona un treball, que es vital per a la seua existencia, sobre tot als que se'ls acaba la desocupacio. Eres ahi a on ha de decidir el tripartit a prendre una solucio, els ajudem o consentir-los que vixquen del menjar en la Casa de la Caritat, de les ajudes de les parroquies i d'alguna ONG. Son tan valencians com nosatres i tenen dret a unes basiques ajudes socials, vullc insistir en que es tracta d'ajudar a cadascun individualment i no nomes en els casos mes desesperats, sense casa, sense dinar i que se les componguen com puguen. ¿Per qué els andalusos i els vascs reben este tipo d'ajuda i aci no? ¿Es que acas som menys que ells? A vosatres politics del PSOE, Compromis i Podemos, la societat valenciana vos ha votat per a que doneu solucions ad aço i no nomes a urbanisar carrers i places de Valencia. El nostre deure com a societat valenciana, es no deixar de costat ad estes persones, son familiars i amics de tots nosatres, i s'ho devem.

Image: 1820796 (pixabay)

J.Morales