Fa dotze anys expliqui en un articul cóm molts valencianets no sabien sumar. (1)

               L'entrada d'una minoria valencianista en la AVLl no servia per a res, simplement era necessari saber calcular. Alguns cregueren que era l'esperança blava, com Eduardo Zaplana, i crearen una escissio. Nos enfrontarem i denunciarem esta estupidea de dimensions cosmiques. Ara tornen a enganyar a la gent. Si les sifres donades en prensa son correctes, el sector valencianiste mesclat en els convergidors de la di-seccio (pero ara no, abans si, dema quí sap) no te res a fer en la RACV, el resultat fon un empat a desset vots. Segons els estatuts de l'institucio, els academics numeraris son com a maxim quaranta, mes sis membres nats que son carrecs politics; els diaris han publicat que hi ha trentahuit llocs ocupats (segons la uep de la RACV en serien trentaset i tres vacants); en la junta general s'arreplegaren trentaquatre vots valits i u nul (mes un vot per correu no computat).

               Contem que el decà despolitisador podria portar a tres politics mes i en sumaria vint (al seu favor), tambe afirmà tindre a tres academics de numero mes que li donaran soport, en total en serien vintitres. Han guanyat. Per lo tant, l'unic que sap sumar es Josep Climent que afirmà: "S'acaba la Real Acadèmia; estem fotuts i arrimats al marge!" (Levante, 31-5-2016). ¿Mes clar? Puix des del marge fem valencianisme, alguns estem alli fa molt de temps. I en la marginalitat no es viu be encara que ho diga el decà i ho pot dir perque no viu en ella.

               Blanc i en botella. Si no troben un forat o una porta magica a lo "Alicia en el païs de les maravelles" –que algun politic es perga perque no sap a on estan o uns atres que canvien el sentit del seu vot– ni en els millors somis conseguiran una victoria pirrica. Inclus des del sector del "no" apunten que no quadren les sifres dels assistents, que hi ha un vot de mes "paranormal". En eixa institucio tot es possible, inclus que hi haja fantasmes.

               No  crec que porten a juï al decà per un vot, aço no serviria de res quan passats els anys ixquera la sentencia. Per lo tant o convencen ad algu que votà "si" o que es dediquen a contemplar el naufragi del Titanic, en primera classe. Tambe podrien triar una alternativa mes positiva, des de fora i fent valencianisme, per eixemple, en el Institut d'Estudis Valencians (INEV). Estem necessitats d'aportacions i farts de guerres, pero es que tenim als enemics en casa i alguns els fan el cul gros ¡Nomes els falten els pompons!

               Tota la reorganisacio o amortisacio de la di-seccio va a costar sanc, suor i llagrimes. L'acostament a la AVLl crec que sera a camara lenta per a crear impotencia, apatia, desesperança i claudicacio. No li tallaran el coll en directe, la deixaran dessagnar-se. Tots guanyariem si els academics canviaren de marc, en lloc de la lluita o la guerra interna, el de cóm resoldre la guerra civil. Pero la reflexio ni està ni se l'espera.

               Sería un bon moment per a tancar la ferida produida per l'accentuacio convergent en el catala, vorem si l'Observatori de la Llengua Valenciana poguera fer-ho. No conta en la meua confiança perque esta organisacio es construi sobre la ferida oberta, es dir, la pau no hauria de ser un objectiu de l'organisacio, hauria d'haver segut la cimentacio, la base. No es pot construir la casa pel trespol, per aço cada dia que passa es un fracas. La di-seccio amortisada, orfena buscarà ampar o crearà una atra institucio com insinua el Rogle en el seu ultim editorial. Es kafkia o per a riure's. Ya en tenim una i es nomena INEV i es normal perque no podem estar junt als que redactaren una accentuacio per a acostar-nos a la AVLl i que crearen la fractura, la guerra civil. Tenen menys credibilitat que quan una mare te diu: "Vine aci que no te vaig a pegar".

               Espai en mesclar als que nos hem mantengut ferms en la defensa, front als que perdien el cul per convergir en la AVLl. L'imbecilitat ha de contindre's igual que la radiacio nuclear en Chernobil. Em dona la sensacio que els tirs van a anar per ahi. Recorden: mes val estar a soles que mal acompanyat.

               O acabem en la guerra civil ahir o aço es fica massa complicat –per dir-ho suau–. Clar que alguns, la majoria, tancaran els ulls i oblidaran els pecats comesos pels de sempre –¿Qué nos juguem?–. Pero com aço sería injust, que no conten en el tete. ¿Per qué m'hauria de fiar dels que han volgut convergir en la AVLl? El fi no justifica els mijos, el "perque si" no es una rao, la fe o la desesperança no son bones conselleres ni bons instruments per a fer desapareixer pel forat de la memoria lo que feren. Es la mateixa actuacio i raons dels que han negat genocidis a lo llarc de l'historia. La pau no justifica l'oblit, si ho fas caus en l'injusticia, el nivell de desenroll moral d'algunes persones es infim, ya ho voran. Necessitem un valencianisme basat en principis com la llealtat, la consciencia critica, l'etica, que es mantinga llunt del PP, orgullos de si, i sobretot, despedint en una carta "pels servicis prestats" als embolicadors convergents situats en LRP i la RACV. Pero, ara alguns els volen convertir en els nostres Salvadors. ¡Han de tindre una morrera d'a pam! I ya saben burro que entropeça dos voltes en la mateixa pedra es burro de veres.

               (1) http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/29032004.html

Image: zetaestaticos.com

J. Masia