La presidenta (andalusa) pot estar contenta / Antoni Fontelles

26/3/2015

            En llinies generals, les enquestes preelectorals han fet un bon pronostic dels comicis d’Andalusia celebrats el 22-3-15. Ya tenim aci la moda politica d’estiu i d’hivern. Les votades alli, en ser “diferents” o “peculiars” (com ho son les vasques i catalanes), han marcat les tendencies i les “cristalisacions”. Tendencia a un empijorament dels resultats del Partido Popular (per desgast del govern central, ¿per corrupcio?…) i a un manteniment del PSOE (en ocultacio de sigles i poca presencia del dirigent estatal Pedro Sánchez); tambe es tendencia que Izquierda Unida patix un important decliu (pert mes de la mitat dels diputats i no veu premiat l’esforç de “cogovern”). Les cristalisacions son per a Podemos i Ciutadans (ara, Ciudadanos) en un major exit dels primers que dels segons i en una renovacio dels mensages d’esquerra i de dreta, respectivament. 

         Anant a lo concret i les sifres. Vejam un resum dels resultats provisionals (escrutat el 99’9 %): 

 

 

2015

 

 

2012

 

diferencia

2015

2012

 

diputats

%

*vots

diputats

%

*vots

diputats

%

*vots

PSOE

47

35,4

1.409

47

39,5

1.527

=

- 4,1

-118

PP

33

26,7

1.064

50

40,6

1.570

-17

-13,9

-506

Podemos

15

14,8

590

 

 

 

+15

 

 

Ciudadanos

9

9,2

368

 

 

 

+9

 

 

IU

5

6,8

273

12

11,3

438

-7

-4,5

-165

UPyD

 

1,9

76

 

3,3

129

 

-1,4

-53

participacio

63,9

 

 

 

60,7

 

+3,2

 

 

  *Vots en millers

          En una participacio major, de poc mes del 3 %, s’observa que aumenta en un 19 % el soport electoral al conjunt de “esquerres” (en 2012, PSOE i IU; i en 2015 tenim a PSOE, IU i Podemos) front al bloc de “dretes” (en 2012, PP i UPyD; i en 2015 compost per PP, UPyD i Ciudadanos); ara hi ha un 57 % d’esquerra front a un 37,8 % de dreta. En 2012, la distancia entre els dos grups era nomes d’un 6 % a favor de l’esquerra. Hi ha explicacions com el “vot captiu”, pero tambe pot ser un rebuig a les politiques d’austeritat ordenades per l’eixecutiu central i que s’han vist “actualisades” alli per la numerosa presencia i la gran participacio en la campanya de ministres i del president del Govern, Mariano Rajoy (ana cinc voltes). Davant d’aço destaca la quasi “invisibilitat” del secretari general socialiste Pedro Sánchez (ana dos voltes) i de la simbologia partidista. En resum, es constata que Andalusia es de “esquerres”, contant en el PSOE. 

         Un atre aspecte fonamental es la salut del bipartidisme. Este no ha desparegut com volien Podemos i Ciudadanos, pero si que ha eixit “tocat”. PP i PSOE tenen ara un 62,1 % (que traduit a vots en son: 2.473.000), mentres que en 2012 els sufragis als dos majoritaris significaven un 80,1 % (en vots: 3.097.000). Aço vol dir que han perdut un 18 % i vora 625.000 paperetes (he de matisar que la perdua es quasi tota del PP). 

         Anem partit per partit. 

         El PP nomes conserva una de les huit provincies, Almeria (trau un percentage del 36’9), quan en les anteriors autonomiques guanyà i era majoritari en cinc. Es qui mes ha patit la sangria de sufragis. Com els dirigents del partit han exigit que ha de governar el mes votat, es molt provable que els diputats regionals optaran per una oposicio “passiva” en l’investidura de la futura presidenta i s’haurien d’abstindre; perque yo crec que en l’estat no descarten una gran coalicio en el PSOE. Opine que el derrotat no ha segut Juanma Moreno, sino el propi president Mariano Rajoy. La lideresa de Madrit Esperanza Aguirre va desnortada quan atribuix el fracas a que Moreno no ha pogut llevar-se de damunt l’estigma de la designacio “digital”. ¡Com ella, vaja! Ademes, els seus simpatisants no son “sensibles” ad esta forma de triar candidats. 

         El PSOE, en ser guanyador, nomes manté el numero d’escans per un efecte pervers de la Llei d’Hont ya que ha perdut sufragis, pero el seu adversari mes proxim es desploma. Si considere que una gran part dels valencians son complaents en la corrupcio ya que li han donat majories de forma reiterada al PP que ha segut cap d’esta llacra i del desbalafiament de lo public-; he d’afirmar lo mateix d’una gran part de la societat andalusa, que ha tancat els ulls al cas dels cursos de formacio i als EROS (que tenien molts beneficiaris). La presidenta Susana Díaz havia avançat els comicis per a obtindre una majoria absoluta i desempellogar-se de IU, no ho ha conseguit. Governarà a soles pero ensajarà la “aritmetica variable” de Rodríguez Zapatero. Son resenyables els resultats, prou per damunt de la seua mija, de Jaén (42,6) i Huelva (40,9). 

         A Podemos algunes enquestes li donaven millors resultats, per damunt dels 20 diputats, i ells mateixos es presentaven per a “guanyar”, com tots. Hi ha hagut comentaristes politics que han destacat el “fracas” de la formacio. Pero sent objectius, es un exit singular que dona pistes sobre les futures convocatories electorals i alvança l’absorcio del votant de IU, especialment. Es de destacar el soport rebut en Cadis, un 18 %. 

         Ciudadanos, el partit que te en catala el nom de la formacio i del lider -que era un demerit per a un dirigent populariste-, ha segut una gran sorpresa, perque els sondejos previs no apuntaven a la quantiosa victoria obtenguda. Els 9 representants lliuren a la futura presidenta d’haver de pactar en Podemos o rebre el soport del PP -el de IU es insuficient-. El seu cap Albert Rivera ha dit que no entrarà en l’eixecutiu i que per a “donar estabilitat” al govern no han d’haver encausats. Apunte que PSOE i Ciudadanos compartixen el mateix “llit”, el dogma neolliberal, cosa que facilita molt les relacions. En Jaén es l’unica provincia a on no han conseguit acta per la polarisacio dels resultats. De totes les maneres ya vorem qué fan quan s’hagen de “retratar” en les ajustades sifres que algunes enquestes donen al PP valencià, que no conservaria la Generalitat sens ells (Las Provincias, 23-3-15).  

         L’ultima de les formacions que estara en aquell Parlament es Izquierda Unida. Com han reconegut els seus caps, ha arreplegat els perjuïns de “cogovernar” sense cap benefici visible i ha patit la sarpada de Podemos. Tambe ha jugat que el peix gran es menja al chicotet. De tot aço coneixem prou els antics -per edat- valencianistes quan en els 90 Unio Valenciana pactà en el PP en la Generalitat i en l’Ajuntament de Valencia. Per a molts dels llectors no caldra que done mes explicacions. 

         El que s’ha quedat a la lluna de Valencia ha segut UPyD. Provablement els seus votants han tornat al PP o se n’han anat a Ciudadanos, la novia mes moderna. Com sol passar, les derrotes son molt dures i no se el temps que li queda a la seua lideresa Rosa Díez ni al partit. No crec que molt. Toni Canto ya està fent merits. 

         No conve que nos despistem massa perque en un no res estan ya aci les proximes eleccions. I nos toca. 

P.D. La ceguera no fon una qualitat singular de l’anterior president socialiste José Luis Rodríguez Zapatero. Els seus homolecs francesos han quedat en tercer lloc en els comicis departamentals del passat 22-3-15, per darrere dels dretans de la UMP de Nicolas Sarkozy i de l’extrema dreta del Front Nacional de Marine Le Pen. Este dumenge que ve es fa la segona volta. ¡No han depres dels socialistes grecs ni dels espanyols!

Image: www.republica.com

Antoni Fontelles