El diccionari d'Oxford la calificà com la paraula de l'any 2016, el terme "denota circunstancias en las cuales los hechos objetivos influyen menos en la formación de la opinión pública que los llamamientos a la emoción y a la creencia personal". Fundéu BBVA afirma que "La sustancia fundamental de la posverdad, corrompida y corruptora, es justamente que la verdad ya no importa" (El diario, 29-11-16).

               Aço mateix havia segut plantejat, transversalment, des d'Eduardo Galeano, passant per Paul Feyerabend, el constructivisme de varies disciplines com l'analisis critic del discurs o la sicologia social; si volem recordar els antecedents mes proxims tenim a Immanuel Kant –eixe que cita l'inutil d'Albert Rivera com autor preferit i quan li pregunten per un llibre del filosof no en sap cap ¿Per qué no li pregunten per les empreses del Ibex 35? Segur que encerta i es torna util– o si nos remontem en lo temps nos trobariem en la caverna de Plato.

               Provablement l'abus mediatic per les tertulies televisives de tematica politica que nos infecta estiga provocant mes polarisacio social. A les dos espanyes no els fa falta mes separacio a través del foment de la confrontacio social, en molts casos gratuïta. Els mijos de comunicacio juguen un paper fonamental en provocar i mantindre la distancia. Viuen mes de la disputa que de l'informacio –cada vegada mes irrellevant–. Aspecte est ultim en decadencia que nomes vorà la llum perque ha segut manipulat i envasat al buit o perque es inofensiu per als interessos empresarials.

               L'ideologia politica domina l'escenari i per a conseguir el foc, si es necessari la centralitat assessina a la veritat, l'argumentacio i l'etica, sense remordiments. Es rig nomes per un principi: els meus sempre seran el bons, els atres son roïns. Si plantejarem tecnicament l'assunt:

               Despreci per l'argumentacio i la fonamentacio, es recorre a l'etiqueta, l'estereotip i el prejuï. El discurs politic es propaganda pura, activa emocions, no raons.

               Assimetria valorativa que comporta falta d'objectivitat. Sectors de la dreta han criticat a Hugo Chávez o Evo Morales per voler mantindre's en el poder, pero callen quan Merkel es presenta a les quartes eleccions. Yo crec que la llimitacio a dos mandats hauria de ser obligatoria.  Podem vore que es demana respecte quan falta una personalitat de dretes, pero no s'exigix quan mor u d'esquerres. Crec que hauria d'haver anat la maxima representacio espanyola per la mort de Fidel Castro. Fa vergonya aliena vore als presidents dels EEUU en la mort de Nelson Mandela quan consideraven al seu partit politic com a terroriste –¡Fins al 2008!–. Els mateixos acritics dretosos obliden: Guantánamo, els sabotages, el terrorisme que han practicat, l'operacio Condor, les tortures de la CIA, les guerres preventives provocades per mentires, etc. I tantes atres coses que fan que catalogar a EEUU com a una democracia es un exces –es mire per a on es mire–. Fixar-se en la forma i obviar el fondo es una tara l'ideologica. D'igual manera no se m'ocorre catalogar a China ni a Russia com a democracies. Els països occidentals en un debat serio i fondo deixen molt que desijar ¿Quí el fa? ¿Podem considerar una democracia una nacio a on mes del 30 % dels menuts passen fam? Nomes si tenim una concepcio reduccionista o ideologisada del concepte podem fer-ho.

Imagens: adeu a la rao todocoleccion.online 
                  propaganda bp.blogspot.com

J. Masia