L'ignorancia de la llogica formal i informal es antologica.El despreci per l'argumentacio i la fonamentacio es una derivada. La propaganda politica crea una asimetria valorativa que comporta falta d'objectivitat.

            La patologica neurosis es reflexa sobre temes que es tornen importants i estiren fins a l'extenuacio. El cas paradigmatic fon publicat per "La Razón" –mai un nom fon tan impertinent–, l'assunt fon les vacacions i la flor en perill d'extincio de Manuela Carmena (http://www.huffingtonpost.es/2015/08/20/carmena-flor-la-razon_n_8013372.html).

            Tambe resulta rellevant la presunta finançacio de Podemos per part de dictadures, en sis ocasions els tribunals i fiscals s'han pronunciat que està indemostrada. Pero erre que erre. I si no la fabrica de noticies de l'exministre Jorge Fernández Díaz considerada irrellevant penalment pels tribunals. Si aço haguera ocorregut en Veneçuela no m'ho vullc ni imaginar. Pero si es produix aci està ben fet. I podem criticar tambe als valencianets, poden comprovar en el youtube de ACNV cóm acusem a Compromís de mentir per afirmar que son valencianistes o a Ciudadanos per riure's de la llengua valenciana, i al PP: refugi de molts valencianets que neguen lo evident, la catalanisacio massiva que han fet els populars. Es lo que explica la famosa frase "son els nostres fillsdeputes". Llegir a Enric Esteve lloar, en el soterrar, les bondats de Rita Barberá es mostra innegable que es de la corda, pero no valencianista, perque si ho fora no podria aplaudir al PP –son els que mes han fet per escampar el catalanisme, les proves son irrefutables–. Puc escriure al voltant de les vergonyes de tots perque no li dec res a ningu, ni soc esclau mental de ningu. Com el muscul, el cervell s'eixercita per a ser mes fort.

            Podem vore cóm en les televisions proliferen programes de musica o de chefs que fa uns quants any tenien una repercusio zero. Creen la necessitat. En teoria de l'informacio es conegut el fenomen com a agenda, els mijos de comunicacio seleccionen de qué s'ha de parlar i de qué no. Poden observar-ho tambe en la repercusio mediatica del valencianisme que en acabant de la "pacificacio llingüistica", nomes ix per qüestions negatives. Aixo si, les rets han contribuit a que quasi tots pugam expressar-nos.

            Els partits politics estan enmelicats. Les actuacions a realisar son menys importants que si íñigo Errejón o Pablo Iglesias tenen conflictes. En lloc d'atendre, concentrar i fer força en els problemes socials que nos afecten. Esta deriva cap a lo intern es una constant que no favorix recuperar als abstencionistes –qüestio que no importa gens ni miqueta a cap partit, nomes el PSOE ha perdut 6 millons de votants des de 2008–. Han segut triats presidents dels EEUU en un 25 % de vots i tots tan tranquils. Els politics en la seua dosis de superbia, prepotencia o egocentrisme no dubten en convertir-se en objectes de reflexio per a major gloria del seu ego. Seguixen la maxima de que parlen de tu, encara que siga mal, lo important es ser noticia ¡Quànta rao tenía Andy Warhol! Lo que no ix no existix. Els politics estan mes centrats en destruir al rival que en aportar les mides necessaries per a revertir la situacio de desigualtat i precarietat que vivim. Es com si jugaren una partida d'escacs contra l'adversari. La referencia als escacs es presupondre massa perque per les declaracions que fan no se'ls pot entrevore una minima activitat intelectual decent.

            Recomane la llectura de la caverna de Plato. Per ad alguns el seu mon comença i acaba en Sálvame deluxe ¡Ai sapiens sapiens! Atrevix-te a pensar i anar mes alla de les apariencies es la condicio imprescindible per a fer un mon millor.

Imagens: entrenar cerebro abcblogs.abc .es
                 CARMENA huffpost.com La Razón

J. Masia