La politica com a insult. / J. Masia.

26/11/2022

La politica s’ha convertit en un fractal de la societat i ha oblidat tota referencia a valors superiors com l’eixemplaritat o la representacio. La referencia a l’etica ni està ni se l’espera, es reduix a una serie d’intencions i llegislacio, la majoria de vegades insuficients, per a acabar, per eixemple en la pobrea, assunt mes senzill de resoldre o mes controlable que la violencia de genero. Per cert, per a que vegen cóm està el pati: un 20 % de jovens nega que existixca la violencia masclista i aço es perque naturalisen el comportament i no es detecta com a tal per part de la victima que tambe assumix com a normal lo anormal. Si despuix, uns negacionistes i la comparsa mediatica es dediquen a escampar des de totes les plataformes els exabruptes i follies ideologiques, puix ya tenim el bucle retrocursiu vicios, que es retroalimenta i a on ya es indiscernible el principi i el fi, es un relat que com l’energia no desapareix, o com Rexona no nos abandona, nomes es transforma un poc, pero es lo de sempre.

 En argumentacio i contraargumentacio la primera norma es que has d’evitar els atacs ad hominem, els insults, i centrar-te nomes en els arguments −si n’hi ha, clar està−. L’ultradreta i els arguments son antonims, fa molt de temps que es donà conte que era mes rendable insultar o mentir perque s’arriba a mes gent que en les rectificacions, les poques vegades que n'hi ha, mai alcancen al mateix numero de persones. En un analisis de cost i benefici està clar per a ón has de tirar, la prova es VOX, nomes ixen quan la fan o la diuen mes grossa perque de forment ni un gra. I els mijos reforcen la conducta prestant-los atencio.

 Ara observarém tres declaracions del conegut com el trifachito, clarament alineades en un acossament impropi i rebujable. Conducta que entra dins del marc general, Podemos ha rebut un atac sistematic, judicial i parapolicial, com si vivirem en una monarquia bananera, un lawfare de manual. No cal compartir l’ideologia per a reconeixer els fets, pero fa falta ser un democrata honrat.

 Carla Toscano, de la formacio neofascista, li dia a la ministra que “Su único mérito es haber estudiado en profundidad a Iglesias” i "intervino para negar la existencia de la violencia machista" (eldiario.es 23-11-2022). Pensariem que aço no podria eixir d’una dona, pensariem que es insensible, pensariem que es masclista, pero si lligen el seu curriculum no dibuixa este perfil, pero l’incomplix de forma virtuosa. En la uep del partit d’ultradreta apareix el curriculum de Carla Toscano:

   “Vocal Suplente de la Diputación Permanente

 Diputada por Madrid. Licenciada en Derecho por la Universidad Complutense de Madrid. Máster en Lingüística Aplicada a la Enseñanza de español y Especialista en Ayuda Humanitaria.”.

 Que esta senyora tinga responsabilitats en arees en les que no creu es igual d’absurt que els membres de l’AVLl que codifiquen el valencià sense creure en ell. Quan u no es creu lo que fa, enganya.

 Carmen Herrarte es regidora de Ciudadanos en Saragossa, es referi a la ministra d’Igualtat en estos termens: “está donde está porque la ha fecundado el macho alfa”. No comment.

 Per si faltava algu en el duet, apareix el que completa al trio calavera, un diputat del PP, Víctor Píriz, ha calificat de "inútil" a Irene Montero: "Son los Presupuestos en que se suprime el delito de sedición para contentar a sus socios independentistas; los que suprimen el delito de malversación para contentar a sus insaciables compañeros de viaje; son los Presupuestos para mantener a la inútil y soberbia ministra de Igualdad para que sus socios no se echen atrás".

 Ara els posare el curriculum d’Irene Montero, que no està gens mal i que cap dels critics te, vegen les notes perque “inutil”, com li diuen, no pareix:

        “Licenciada en Psicología por la Universidad Autónoma de Madrid, carrera que estudió con ayudas al estudio por aprovechamiento excelente y que terminó con una calificación de 9,09.

          Máster en Psicología de la Educación por la Universidad Autónoma de Madrid, donde obtuvo 9 matrículas de honor y la calificación de 9,5 en la tesis de máster”.

          I per si algu dubta de les paraules de la ministra sobre que hi ha juges d’extrema dreta, els dic que es una veritat com un temple. Els deixe dos perles que confirmen l’observacio, els recorde primer el vot particular del juge Ricardo González, el del cas de ‘La manada’, que calificà l'acte de violacio com “jolgorio”. El segon cas, es el de la juge, María del Carmen Molina Mansilla, preguntà a la victima si tancà be les cames i no s’espatarrà molt: "¿Cerró las piernas, toda la parte de los órganos femeninos?”. Deixem-ho aci perque me calfe i podria fer un llibre. De fet, davant del guirigall esperpentic i patetic, el Tribunal Suprem (TS) ha hagut de crear jurisprudencia (http://www.impassemag.com/sentencias-contra-violencia-machista/).

 En La Rioja no s’ha alterat cap sentencia, per lo tant, es mostra irrefutable de que hi ha una llectura que no reduix les penes als violadors, es dir, que no es imprescindible fer-ho, encara que tribunals de Saragossa o Madrit pensen lo contrari, ¿quín sera el motiu? La Fiscalia s’ha pronunciat: si les penes antigues es contemplen tambe en la nova llei, es dir, entren dins del barem d’anys de condena de la nova, s’han de mantindre les condenes, es raonable perque manté l’interpretacio de l’espirit de la llei i la lletra del llegislador, ara li toca moure peça al TS que podra tombar totes les revisions a la baixa.

 Es millor que no lligguen a Manuel Azaña, Clara Campoamor, Victoria Klein o a José Ortega, no cal estar d’acort en lo que dien, pero podran observar una profunditat que ya no n’hi ha, pero sobre tot perque es moriran de vergonya aliena.

J. Masia

Imagens:marcialpons.es, ABC/Mingote, elespanol.com.