Dins del Bioparc tenim als despersonalisats bohemis, als despersonalisadors espanyolistes i catalanistes i als 'valencianets' que confonen la part pel tot i actuen per la llei LlME (Llei del Minim Esforç) sobre tot en lo referent a dependre valencià en quatre anys de cursos −simplement es una opcio impensable−. Al remat son proyectes politics conservadors, alienants, farcits de manipulacio i d'escas nivell i honestitat intelectuals.

Es necessari mantindre la diversitat cultural, es la caracteristica que nos fa humans. El pensament unic, l'uniformitat, es un dels grans problemes al que nos enfrontem. Recordem ad alguns fonamentalistes religiosos que volien i volen un mon baix les seues normes. Hem de potenciar la llibertat d'expressio, el pensament lliure, la riquea que nos aporta la pluralitat, la diferenciacio mostra el nostre singular valor. L'ingenieria social del poder te l'objectiu de formar en la cadena de montage a clons que repetixquen sistematicament les mateixes mentires. Hem de rebujar i combatre ad aquells proyectes globalisadors que per a crear-se necessiten eliminar les singularitats.

Molts dels grups analisats estan llunt de crear una identitat social positiva dels valencians, nomes els valencianistes i alguns 'valencianets' tenen eixa pretensio. Si les conductes d'uns atres grups no son lo suficientment profitoses per al manteniment de la nostra cultura, alguns haurien d'alegrar-se, d'ajudar i potenciar en les seues actuacions les accions que diferents colectius realisem. D'igual forma que valorem les activitats de les ONG i colaborem en elles, la cultura forma part inalienable del nostre ser. El vector a on descansa l'antropologia es la transmissio de la cultura, seriem 'enllaçadors del temps' a on l'acumulacio de sabers i practiques creen un tesor incalculable que explica l'evolucio de l'especie. Pero no, els valencians som els roïns o radicals de la pelicula −com Yanis Varufakis−. Quan desapareix una cultura, una llengua, nos fem mes chiconinos, pot ser alguns començaren fa temps la transformacio de Franz Kafka en el seu famos llibre 'La metamorfosis'.  

El catalaniste Joan Reglà escrivia que la dificultat dels països catalans prove del fet de que quan historicament li ha anat be a la nostra nacio, a Catalunya li ha anat mal, i al contrari. Joan Costa tenía un frase que llimitava perfectament el nostre marc nacional: no volem ser periferia del centre ni periferia de la periferia.

El proyecte de la dreta espanyolista i pseudovalencianista i el de l'esquerra catalanista son alienants, reduccionistes, simplistes i atenten contra la cultura i l'identitat dels valencians, van de la ma, mal que els pese ad alguns, els fets s'imponen. El catalanisme mai s'atrevi a oficialisar el català en la nostra nacio, el PP si. El PP i PSOE nos han infrafinançat en una epoca que se podria tornar a coneixer com la decadencia valenciana... de nou.

Necessitem una força nacionalista que siga sincera, respectuosa i justa per a potenciar les nostres caracteristiques i defendre la nostra terra, als valencians per damunt de tot. Crec que nomes un nacionalisme d'esquerres podria vehicular un proyecte nacional decent per a tots. Es vital la discriminacio positiva del valencià per part de l'administracio publica per a mantindre la riquea cultural i aixina que els que nomes es menegen pel criteri d'utilitat formen part de la solucio o salvacio, es qüestio de buscar l'implicacio dels bohemis i els 'valencianets', els atres son antagonistes.

Sempre he dit que no es pot valorar lo que no es coneix, els anys de govern popular han fomentat l'autoodi per desconeiximent i per espanyolisar i catalanisar, al mateix temps, com un forn que trau tots els dies ensaïmades i croissants. Resulta de necis negar aço, insultant que es nomenen i els presenten com a valencianistes, d'ignorancia supina que els voten per este motiu i lesiu per als interessos valencians per qualsevol atra rao que se nos puga ocorrer −la realitat s'ha d'impondre−. El PP ha segut Atila, un forn nuclear que ha cremat l'economia valenciana, deixant-nos en el major deute per capita d'Espanya −impagable per si algu ho dubta−, en una corrupcio inacabable i en una societat tremendament ignorant i alluntada de la seua cultura i identitat. Un poble que no sap quí es, despersonalisat, es facilment manipulable pels vents de tramontana i ponent. Hi ha un refrany en Conca i Albacete que diu 'Poniente, aunque el valenciano reviente'. L'explicacio, a banda de si nos volen be o no, es perque este vent en la meseta es mes fresc que quan arriba a Valencia.

Tota la fauna iberica, si exceptuem als pobres valencianistes que hem rebut estopa sense parar per mantindre la nostra identitat, sent coherents i compromesos, ha colaborat en est etnocidi sense que es veja un raig de llum. Els reconeiximents han de ser per justicia, per als que nos els mereixem. Com escriuria Immanuel Kant, hem de dependre a pensar per nosatres mateixa.

Image: twiter autoodio

Per J. Masia