La pandemia (III) / per Antoni Fontelles

6/4/2020

Ampliacio de les restriccions

            Aquells que nomes veuen improvisacio en la lluita contra la pandemia saben, o haurien de saber, que hi ha una planificacio rastrejable en una situacio que varía dia a dia. Tot no es pot fer de colp.

            En primer lloc, a l’impericia inicial o improvisacio (davant d’un element nou) la va seguir una cascada d’iniciatives: s’anuncià una inyeccio de 18.000 millons d’euros, es tancaren tots el centres docents i es feren recomanacions sanitaries (13-3-2020).

            En segon lloc, es declarà l’estat d’alerta (14-3-2020) en les estrictes prohibicions de movilitat i de cessament d’activitat laboral, parellament s’acordaren unes atres mides economiques. S’ha de tindre en conte la complexitat de centralisar la lluita contra el covid-19 quan nomes se subordinen les competencies autonomiques.

            En tercer lloc, s’activà un pla economic de 200.000 millons d’euros (entre l’iniciativa publica i la privada) (17-3-2020).

            I en quart lloc, passades dos semanes i comprovats els resultats es decidix pegar una ‘rollada’ a la clau i, ara si, ara se suspen (29-3-2020) tota activitat no imprescindible com el taulell, l’obra, la mecanica, la metalurgica o els velatoris en mes de tres persones (¿eren essencials?). I aci ve el dolor i les protestes.

            Els que, a dreta i esquerra, havien reclamat major contundencia (pensant que quan pijor millor... per ad ells)... s’han posat ‘fins’ i, com un eixercit de Pancho Villa, cadascu volia ‘adaptar’ el decret llei a les seues ‘necessitats’ (des del president vasc Iñigo Urkullu, al valencià Ximo Puig, o al cantabre Miguel Ángel Revilla o als de Galicia i Andalusia; Torra estigue d’acort).

            En molt de trellat, l’eixecutiu els va dir que no hi havia ‘distincions territorials’ i que sense la salut de les persones no hi ha economia. ¿La produccio de ceramica es distinta en Galicia o en Extremadura?

            I posats a ‘essencialitats’, ¿era necessari mantindre tot el sistema informatiu (radios, televisions, digitals, diaris...) public i privat? Aci ho deixe.

            El govern ha aprofitat la Semana Santa –les vacacions– per a arbitrar el permis retribuit recuperable de 15 dies (8 laborables) que representa un equilibri entre la necessitat i la possibilitat. A la gran industria se li ha donat un marge de 15 dies –des del decret d’alarma– i l’eixecutiu no carregarà sobre el conjunt de la ciutadania el cost d’esta parada, perque l’assumiran els treballadors en la compensacio. Al mateix temps servirà per a suprimir contactes interpersonals i tallar encara mes l’expansio del virus.

            Per les protestes s’ha vist a ón estava l’oposicio inicial: en la gran patronal (que ha dit que la mida era ‘precipitada’ i falta de dialec) i en la chicoteta i mijana empresa, de les quals se supon valedora a la ministra d’Economia Nadia Calviño.

            I la dreta, tan combativa i exigent abans, ara s’alinea en la patronal empresarial... en contra. No ho sabrem mai, pero m’hauria agradat a mi vore’ls ad ells... enfrontant-se al capital... Les seues mides, com sempre, son ‘suprimir imposts’ (PP i VOX, 1-4-2020)... ¿i d’a ón trauran els ‘rescats’ i ‘ajudes’?... ¡ah, ya! De la supresssio de carrecs i assessors del PSOE i de Podemos. I l’insolidaria fiscal madrilenya exigint 1.200 millons d’euros per la pandemia (29-3-2020). ¡Ineptes i immorals!

            Estes brillants ments no han tengut en conte que Hubei es una provincia i el confinament era per a 60 millons de persones... i en China encara en quedaven passa de 1000 millons produint... aci era impossible.

Imagens: Pixabay (Juraj Varga)

                                                                                           Antoni Fontelles