La normativa valenciana: creacio, desenroll i problemes (III) / J. Mir / J. Masia
6/9/2019
Este sería el colp de gracia de la RACV al valencianisme.
4. Any 2003, l'any del trencament i de la guerra civil del valencianisme.
Membres de la RACV volien adoptar uns accents convergents assumint els raonaments de Felip Bens, de l'Oronella. Se votà una normativa d'accentuacio practicament identica a la catalana, pero digueren defendre la fonetica valenciana ¿Qué duraria una norma accentual que anara en contra de la fonetica, que fera, per eixemple Dènia en e oberta? Ni un minut. Les similituts i la convergencia entre la AVLl i RACV son obvies, podeu comprovar-ho:
|
REGLES RACV |
REGLES AVLl
|
|
a) S’accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u, en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us), i les acabades en -en:
|
a) Les agudes acabades en vocal, en vocal + s, en en i en in: germà, tornaré, Novetlè, allí, cantó, això, tabú; cabàs, només, pastís, furiós, arròs, abús; entén, mantín. OBSERVACIÓ: No s’accentuen, això no obstant, les paraules agudes que acaben en i o u quan estes lletres representen una semivocal, com ara mireu o comboi.
|
|
b) S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s:
|
b) Les planes que no acaben en cap de les terminacions indicades en l’apartat anterior: exàmens, cérvol, telèfon, príncep, concórrer, bròfec, rústic.
|
|
c) Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament:
|
c) Totes les esdrúixoles: llàgrima, Àfrica, església, Énguera, ciència, península, Índia, fórmula, colònia, Òdena, música, Úrsula.
|
Font: Masia, J. (2003). El destarifo de la doble normativa i els "Illuminati" valencians (i III), en El Palleter; 26-05-16 en la uep d'Accio Nacionalista Valenciana.
La votacio quedà en empat dins de la seccio, pero la divisio mostrà que no es feu per consens perque despreciaren les opinions de les associacions que clamaven per un acort unitari, i per l'atra banda dinamitaren el principi de la sociollingüistica per a llengües en perill que planteja que es necessari maximisar les diferencies, pero no ho feren, ¿per qué?
La normativa la defengue i presentà Voro López i el membre de la AVL Àngel Calpe, junt a Artur Ahuir, ¿ya els hem nomenat abans veritat? Lleopolt Peñarroja en presentà una atra mes pareguda a la castellana –model de referencia inclus per a la norma de l'IEC–. Com que Joan Costa, el president de la seccio, no volgue desfer l'empat, en el vot de calitat, feu votar a tota la junta de la RACV (inclos als que no sabien valencià, ni el gastaven).
Artur Ahuir entra en la AVLl
La votacio fon favorable a l'accentuacio convergent, la majoria dels que votaren a favor aixina com els impulsors (Felip Bens de L'Oronella/Lletraferit) acabarien colocats en la AVL o en el pancatalanisme, manco u, que ara es el cap de la seccio de llengua, que manifestà publicament que li agradaria entrar en la AVLl, pero com estava vetat no entrà, mes tart, quan sabía que no tenía possibilitats d'entrar, demanà perdo en un acte. Chimo Lanuza i Antoni Fontelles foren expulsats per la seua oposicio a una normativa convergent en el catala i Manolo Gimeno abandona la seccio de llengua en solidaritat en els seus companyons. ¿Qué havien de fer ells en una norma convergent damunt la taula? Alguns encara difonen, manipulant, que se n'anaren quan realment foren expulsats, a través d'una carta firmada pel deca Vicent Simó en la que els agraia els servicis prestats.
Este canvi de normativa, se feu des de la RACV i en connivencia en un Rat Penat controlat pel PP en l'oposicio majoritaria de les associacions que lideraria el GAV. El dia que se va votar en la RACV els academics hagueren d'eixir escoltats pels antidisturbis de la policia nacional.
L'abans beneit consens anava per l'aire rebentant el valencianisme. En LRP, desembarcà el PP copant la directiva i es feu una porga dels diacritics.
Imagens: No a la AVLl, ccvalenciano.blogspot.com
Artur Ahuir entra en la AVLl, twitter.com/avloficial
J. Mir
J. Masia
