Es u dels meus referents, far de l’esquerra mundial, la seua valentia i els coneiximents enciclopedics el fan un ser excepcional. Tots els que han volgut un atre mon alternatiu han de passar per la llectura o la referencia al dissident Chomsky.

L’infame bola

El 18 de juny de 2024 circulà per les rets la mort del famos llingüiste i activiste Avram Noam Chomsky de 95 anys d’edat. La seua dona, la tambe llingüista, Valeria Wasserman Chomsky, preferi despuix de l’ictus (2023) dur-lo a Sao Paulo per a que rebera millor atencio, en EEUU els desfiduciaren, i una recuperacio mes personalisada. Progressa: llig, s’enfada en el genocidi israeli i reconeix a les persones.

El sicolec Steven Pinker averiguà que “Las informaciones sobre la muerte de Noam Chomsky (en Jacobin y New Statesman, ya eliminados) fueron muy exagerados. Tengo confirmación de Valeria, su esposa, de que está vivo y bien”. Tambe declarà Valeria a The Associated Press: "No, es falso".

Pero l’exministre de Finances grec, Yanis Varoufakis, arribà a publicar un obituari com feu tambe, entre uns atres, Íñigo Errejón i es que es molt dificil evadir-se de la mentira, molt i mes encara si prove de foc amic. Hem d’inculcar que en el mon de l’informacio no cal arribar el primer a la meta, sino arribar en condicions.

L’historia

Jacobin una revista d’esquerres, i poc sospitosa de voler matar a Chomsky, feu un obituari, quan rectificà era massa tart, la noticia corregue com la polvora i com les mentires son mes rapides que la veritat son imparables. En les tres primeres pagines de google viu que donaven la noticia principalment diaris sudamericans i en l’Estat Espanyol La Razón i El Español, dos diaris ben dretosos i proclius a la manipulacio, ademes m’estranyava que els diaris d’esquerres no estigueren referenciats en la busqueda. Fea una oloreta especial.

No es la primera vegada que estos mijos no contrasten les noticies, mes encara si el que cau es un prominent enemic, pare de la llingüistica moderna (gramatica generativa transformacional) i assot implacable de les mentires i del neolliberalisme. Junt a Jürgen Habermas i Edgard Morin formen la santissima trinitat dels ultims grans intelectuals vius. Tots ells progressistes, com no podia ser d’una atra manera.

Crida l’atencio, pero tampoc es un fet novedos en la pell de bou que els comunicadors remataren historicament a Julio Iglesias, Miguel Bosé o Camilo Sexto, que foren assessinats per la ploma dels gossos manteros dels periollests que preferien adelantar-se o inventar en mala consciencia a contrastar l’informacio i dir la veritat.

L’immediatea es una caracteristica comunicativa de la majoria dels mijos de comunicacio i desinformacio, pero l’exclusivisme mata la reflexio. Escondrinyar necessita temps, pensar tambe, per aço la rapidea es incompatible en la profunditat. El nobelisat sicolec Daniel Kahneman distinguix entre pensar rapit i pensar espai com dos formes opostes de raonar en resultats distints. Parar, comprovar i publicar es l’orde llogic i raonable, l’alteracio implica caure en el parany: l’informacio falsa o incompleta, les falacies i les mentires. L’eleccio del professional es conscient, perque sap els inconvenients de la seua activitat que no te res d’inocent. Pero, pensa que mentres va el carro, fa ruido.

Els odiadors (haters) professionals i amateurs de les rets em produixen una repulsa abismal en vore cóm han tractat la mort d‘una de les persones mes rellevants intelectualment de l’historia de l’humanitat. Aço no es una opinio, es un fet incontrovertible que inclus un ser unicelular, si poguera llegir, ho comprovaria analisant el vast curriculum. Quan mostren el despreci cap ad este personage exteriorisen lo miserables que son, inclus mijos tan centrats, en la dreta, com Onda Cero (El cuaderno de Chapu) em convencen, cada dia mes, que tots junts no li arriben ni a la sola de sabata ni en l’aspecte huma ni en l’intelectual. Em negue a reproduir lo que han dit perque em produix oix.

Chomsky es i sera immortal, pese a qui li pese i per sempre.

Imagens: huffingtonpost.es, psicoactiva.com.