La "guerra civil" valenciana (I) / J. Masia

20/2/2018

No per ignorar un fet deixa d'existir. U podria ser solipsiste, pero no necessariament bovo. Distincio de gra fi que ni yo m'atrevixc a resoldre.

Una minoria activa es definix com un grup que vol influir en la societat i difondre la seua perspectiva per a produir el canvi social que desija. Per ad aço ha de mantindre necessariament un estil consistent –ni dogmatic ni excessivament flexible–. Es dir, es l'estil de conducta la condicio necessaria per a escampar la cosmovisio valencianista, pero no es suficient, es requerixen tambe la creacio de conflicte, la fermea, la confiança, seguir l'espirit del temps, l'autonomia i la nomenada consistencia sincronica i diacronica. No debades es un fet incontrovertible el decliu del valencianisme. Ya poden intuir el perqué, per la mateixa rao poden explicar-se l'exit del catalanisme en terres valencianes. Si es comprenguera aço tindriem mig mon resolt.

Unio Valenciana participà en el proces de la desfeta del moviment valencianiste, en primer lloc renunciant a l'autonomia, la creacio de conflicte i la consistencia, entre unes atres coses, al no demanar la Conselleria d'Educacio i Cultura en el conegut com a "pacte del pollastre"; mes tart, per apoyar una resolucio de les Corts (17-9-97) que encarregava al Consell Valencià de Cultura un dictamen sobre les "qüestions llingüistiques" (13-7-98); en acabant estes es transformaren –per art de magia– en la creacio de la AVLl (llei 7/1998, de 16-9-98; constituida el 23-7-01). Podria haver segut una bona estrategia de negociacio si la RACV els haguera acompanyat fins al dictamen del CVC, es dir haguera o no haguera continuat el proces, mostrant inconsistencia en el partit UV. Des de preescolar els humans saben que sense majoria no es pot guanyar una votacio, mes encara si la polarisacio intergrupal era la norma. Els mateixos que estan en la di-seccio de llengua nos venien que els burros volen i ara ens en venen que son els salvadors de la patria, els mateixos que nos han afonat en la divisio i la miseria mes absoluta. ¡Te nassos!

La conducta dels academics de la RACV fon la rendicio, la claudicacio; en cap moment un estil consistent, aixina impediren i desactivaren la possibilitat d'influencia del valencianisme. La traïcio de Xavier Casp i companyia activà el conte arrere d'una explosio de dimensions desconegudes, nomes per a borinots i interessats, perque recorde que foren avisats per molts, per activa i passiva, en prosa i en vers, per terra, mar i aire. En els pro-AVLl es podrien trobar els interessats i tal vegada algun delinqüent ignorant, en tot cas foren igualment lesius, dinamitaren el moviment a base d'inconsistencia i des d'ahi anem en caiguda lliure sense paracaigudes. Causa i efecte.

No faltaren, ni falten, ni faltaran els panegirics a Casp i l'oblit de la suma: una minoria no podia impondre a una majoria catalanista absolutament res –es veu que l'aritmetica desaparegue de les terres valencianes com les aus migren–. Fon la negacio absoluta del trellat, la rao i l'argumentacio; no demanaran perdo per haver-se carregat el valencianisme. I aixina nos va. D'aquella pols estos fancs. 

Els mijos de comunicacio difongueren acriticament el pensament dominant: la AVLl acabà en el conflicte, fon la reencarnacio de la pau; arreplegaren totes les tendencies; els radicals es quedaren fora, aixina el valencianisme d'estricta obediencia valenciana fon convertit en uns intransigents i dogmatics –plovia sobre banyat–. La propaganda i la manipulacio eren una constant, utilisaren estereotips, prejuïns i es llançaren sobre nosatres la sicologisacio i la denegacio. Les falacies d'autoritat, l'home de palla, l'enverinament del pou, la falacia d'oblit d'alternatives, etc., eren habituals en tots els discursos desenrollats. No hi havia vida fora del paradigma dominant.

L'estrategia de convergencia en la AVLl que favoriren tots els decans de la RACV –a partir de Joan Lladró– i la mateixa di-seccio de llengua fon una bomba atomica: si el valencianisme fora inteligent i honrat senyalaria als responsables i els exigiria una solucio, pero ¿trellat, exigencia i autocritica en el valencianisme? Impossible. Han destrossat qualsevol capacitat d'influencia valencianista en la societat, fins al punt de que es possible que aço s'haja acabat.

La AVLl abandonà a l'ansiosa convergidora RACV per la fusio en l'IEC en 20 anys, el dilema de la RACV es: a) pregar perque torne el PP per a subsistir o b) convertir-se en una assessoria de temes no llingüistics per a sobreviure; les dos realment en son una, encara que alguns "valencianistes" nos tornaran a vendre la valencianitat del PP en les proximes eleccions ¿Qué nos juguem?

No soc capaç de vore a la majoria dels insignes catedratics academics –que no se'ls coneix ni una llinea en valencià– en les cavernes com estaven junt a LRP en els anys 80 i part dels 90; els nous academics popularistes tenen la pell mes fina i un estatus mes elevat or high –m'entendran millor en angles–. Lo de la dissidencia els sona tan roig que ¡Uf! Pensen en Veneçuela. ¡En lo be que es viu nadant a favor de la corrent! Si els conten les aventures del salmo alucinarien, diran que son una excepcio de la naturalea a extinguir com unes atres aberracions: mesclar pomes i peres o els aquelarres quimics de laboratori.

Cartell de la segona republica

La RACV te una atra opcio que es intentar arreglar la desfeta del moviment valencianiste –la guerra civil– en la qual fon protagonista decisiva –en acceptar una normativa accentual convergent en la AVLl, proposta pel "Lletraferit"-Oronella–. Com entropecen les vegades que faça falta en la mateixa pedra –i com els devots seguidors els espenten i aplaudixen–, farem un viage en el temps. Una atra revista obrí la caixa de Pandora, "Taula de lletres valencianes" propongue en juliol de 1930 "Als escriptors valencians i a les publicacions valencianes" que acceptaren la "unificació ortogràfica", les futures bases ortografiques de Castello, que com tot lo mon sap foren el cavall de Troya. No m'estranya que a ultima hora Antonio Ubieto es dedicara a estudiar si existien lleis historiques.

 

Imagens: Columna Palleter, bp.blogspot.com
                            Valencia nostra, no passaran, valenciaplaza.com

 

J. Masia