La guerra civil: diacritics versus convergents (II) / J. Masia

30/6/2019

            Vejam dos casos escrits practicament igual en catala que en les "noves" normes accentuals convergents de la RACV, el primer està relacionat en el principal instigador de la modificacio de la RACV de 2003. Mentres uns accentuen, este senyor està calentet i rient-se de tots els que seguixen la norma que ajudà a implantar. El canvi fon promocionat pels lletraferits i cia., la germanor provenia de l'eix Oronella-AELLVA-RACV-LRP. 

            En @FelipBens, 4 de maig 2019, "Fa temps que li pegue voltes a la idea d'una península despoblada i esguitada d'illes que són ciutats, algunes en el seu hinterland. Potser Paco Cerdà i el seu «Los últimos. Voces de la Laponia española» tenen part de culpa.". ¿Està escrit en catala o en les normes de la RACV? 

            El següent personage, a sou de la RACV des de que Franco era caporal ras –es veu que se li acabà alli el quefer i se n'ha buscat un atre, el de director d'Infoguia i professor de l'Universitat Catolica de Valencia–, com Deu mana ya escriu en catala. Encara costa trobar-li un tuiter en catalanades, estarà en ple proces de conversio i la mala consciencia encara actua. 

            En @Vicent_Manuel, 26 febrer de 2019, "No és habitual que un partit o coalició pose en mans de la ciutadania la seua llista electoral, siguen o no militants. @CompromisVLC ha apostat per esta fórmula per al 26M #PrimàriesCompromís." ¿Està escrit en catala o en les normes de la RACV? Es indiscernible, en la norma diacritica quedaria mes que clar. 

            Per tant, l'accentuacio convergent de la RACV impedix o dificulta la categorisacio correcta en mensages curts tan habituals en la ret o llarcs i manipulats –com l'articul que he enllaçat anteriorment–. Felip Bens ya manifestà que en normes de la AVLl es podia escriure en valencià; Federico Martínez, exdeca de la RACV afirmà que "El Diccionari de l'AVL es el de todos los valencianos" (LV, 14-2-16) i reconegue en el mateix lloc que "cuando esta Académia (la RACV) introdujo los acentos modificó extraordinariamente las Normes del Puig, con un acercamiento muy grande a l'AVL". Aixina que com denunciaren molts valencianistes, els manipuladors de la diseccio formaven part de l'acort RACV-AVLl. ¿Els mateixos que nos ficaren en el merder nos havien de traure d'ell? Mes avant, els pobres i desgraciats valencianistes es creurien la fabula de baro de Münchhausen, que caigue en un fangar en el seu cavall i tirant-se de la cua del seu propi cabell pogue eixir-se'n –cavall inclos–. 

            La gran, excelsa, brillant, digna del premi Nobel, seudorrao de la modificacio fon que en la norma convergent s'unflarien a vendre llibres, el fet empiric irrefutable es que l'Oronella quebrà. Me pareix que fon un mal argument, ¿no? L'inconsistencia es paga molt cara. 

            Una segona immaculada seudorrao sería que facilitaria l'ensenyança del valencià (ya sabem pels angloparlants que una llengua sense tildes no es pot ensenyar). Desconec si l'exit de l'accentuacio forçà a LRP a llogar Mestalla perque no li cabien en la seu els alumnes desijosos de "tildejar" per tot arreu. Una atra vegada, els fets refuten les ya de per si pobres premisses inconsistents, tan debils com falses. No es pot anar en una llancha com la de "estoy con toi" a travessar el Pacific perque sino... glu, glu, glu. 

            Al remat, la realitat coloca a cadascu en el seu lloc i no sera perque no els senyalarem, en el seu moment, l'erro que cometien, ¡malaïda hemeroteca! Els ho digui: l'inconsistencia es mortal. Lo que no era raonable era dividir, encara mes, el valencianisme per uns "simples accents". Els convergents nos acusaven de ser roïns, ¿saben per qué? Puix perque no deixavem treballar al PP ni a la AVLl, ¿no s'enrecorden? Peccata minuta diran. 

            Aureli Lopez i Felip Bens lideraren la creuada contra els impius valencianistes que nos oponiem a la AVLl i a la convergencia accentual, protegiren en foc de cobertura als traïdors valencianistes (excepte Vicent Gascó) que se'n passaren, perque tenien moltes esperances de que la AVLl conseguira la pau –encara me n'estic rient per no plorar–. Nos volien vendre la moto per a que la comprarem. Alguns els anunciarem per activa i passiva, per terra, mar i aire, i en dolby surround, l'actitut pusilanim, covart i derrotista i els seudoarguments llamentables que es basaven en una qüestio de fe. Desmontarem els arguments racionalment, pero no els importà ampliar la distancia entre nosatres acusant-nos sense proves de la mort de Manolete. Nos jujaven els que no n'encertaven ni una, quan no anaven en el PP, anaven en la AVLl, quan no destruiren a Unio Valenciana. D'aquella pols estos fancs. 

            Eixe ent que els convergents ajudaren a crear, d'una manera o d'una atra, es dedicà a copiar i pegar lo que mana l'IEC. ¡Quín ull clinic! 

            Tornem als dos tuits escrits en l'hibrit de la AVLl, son identics al 100 % en la norma actual de la RACV, tambe podem trobar casos en alguna diferencia perque escriuen en catala, pero en texts tan breus molts dels que escriuen son iguals, i si apareixen discrepancies son minimes en 140 caracters i ampliats ara a 280. Nomes una norma divergent com la diacritica compliria la maxima sociollingüistica. ¿Quí trau profit de l'embolic? Els mateixos que quan governe el PP s'emboljacaran les subvencions i els llocs de treball. No s'estranyen perque aço ya ha ocorregut. 

            Com que confluixen, a vegades i per temporades, els convergents han arribat a dir publicament que els hem d'estar en eterna gratitut, donar-los les gracies perque la tilde es fonamental per a diferenciar entre "Valéncia" front a "València" ¡Com si no existira la fonetica!, pero es que en este cas, inclus la AVLl permet la pronunciacio local. Aixina consagren el famos ridicul del "finiquito en diferido" a la valenciana: escriu una cosa i pronuncia-la d'una atra manera, podem escriure "tomata" pero dir "albercoc". 

            A vore si nos aclarim, la fonetica es exclusiva del poble, no es patrimoni dels experts de la RACV que no pinten fava en est assunt, no poden aportar com a merit que l'accentuacio seua es a la valenciana –¡encara com!–. Ells l'unica medalla que tenen es aplicar la norma defesa majoritariament pels que fa anys estan en el pancatalanisme. ¿Per a qué reduiries la diversitat i la distintivitat? ¡Ull, no pregunte per qué sino per a qué! Si tu elimines lo que te separa, automaticament t'estas acostant.

            ¿No pareix irracional que per uns accentets creen una guerra civil?, ¿no s'hauria d'haver buscat un consens tan important com el que tingueren en la seua creacio o com en les seues modificacions?, ¿per qué se'ls omplia la boca en el consens de la NdP i despuix se'l passaren pel forro?, ¿per qué trencar eixe consens historic i partir el valencianisme en dos? Mes encara, ¿per qué s'atrevien a obrir el melo de mala manera quan el valencianisme estava en K. O. tecnic? No es pot continuar lluitant quan el contrincant esta en terra, ¿quín era el motiu ocult?, ¿a continuacio de l'aprovacio per qué tots milloraren el seu estatus socioeconomic?, ¿casualitat o causalitat?, ¿per qué Vicent Simó els digue a Chimo Lanuza i Toni Fontelles: demaneu-me lo que vullgau excepte lo de les tildes, i en acabant els tirà de la seccio? ¡Qué gran valencianisme el de l'impresentable notari!, en 2011, encara pensava que la AVLl podia ser la solucio, com pensaven tambe López i Bens, lo pijor es que nos ho volien fer creure com si els chiquets de bolquers vingueren de Paris, ¡es que nos tocà lluitar anys contra dogmes de fe o estupidees d'este calibre! Una miqueta d'empatia vindria be.

 

            Image: llista de firmants apoyant les politiques de Zaplana, Las Provincias

 

J. Masia