Sense dubte estem davant de la frase mes popular dels ultims anys. Mes estesa que quan la corrent esceptica naixque i es desenrollà... i tan diferent tambe de la frase socratica que separa al que creu saber i no sap, del que sap que no sap. Contava el grec: "Me pareix, puix, que en aço yo, encara que poc mes, era mes sabut, perque no creïa saber lo que no sabia.". Els politics no son conscients de les seues llimitacions, perque viuen de les llimitacions dels atres. Aixina als primers se'ls agarra perque es creuen impunes i es confien o relaxen, mentres els segons seguixen votant-los encara que nos furten diners a tots. Un bucle que no acaba mai, per la falta de capacitat critica i moral de la societat.

            Tenim a un Albert Rivera, expertissim universitari en debats, els antics sofistes, que declara admirar a Immanuel Kant i quan li  pregunten per un llibre de l'alema, no sap dir-ne cap ¡Brillant! Aixina mostra que està a l'altura que li demana la Presidencia del Govern de "Españistán". Les llums del negacioniste del deute historic valencià, el gendre ideal d'Espanya, no li han donat per a preparar-se una explicacio, si vas parlant del mestre te poden preguntar per la teua obra favorita. Si no es capaç de vore aço...

            Els antistema de veres han depres a parlar i no dir res, diuen que no compareixen davant del Congres dels Diputats perque son un govern en funcions i que ningu els pot fiscalisar, i no han de rendir contes a ningu i es queden tan amples, i cóm no, els periodistes faches s'encarreguen d'escampar que hi ha un informe d'advocats de la camara que diu que es llegal l'incomparecencia (?!). Mentres, en la representacio del sainet, els atres partits li riuen les gracies a base de reunions, en lloc d'haver portat immediatament est assunt al Constitucional i evitar-nos vore est esperpent fasciste ni un segon mes. Cas que representa la vacuïtat de les idees que tan poc fan pensar als seus votants. Una vegada el motoret de la critica començara a funcionar un atre gall els cantaria, pero tant l'educacio com els mijos s'encarreguen de fer-los la faena de creacio de sumissos anestesiats, suministrant-los la "soma" com en el mon feliç d'Aldous Huxley.

            El mateix format, la televisio, fomenta la rapidea en lloc de la pausa; el guirigall en lloc de la reflexio; l'image sobre la paraula; l'eslogan davant l'aforisme; les falacies i prejuïns per davant dels arguments; el que mes crida sobre el que mes raona; en fi situa dos mons com si foren lo mateix. Els pregunten pel seu programa economic i volen que l'expliquen en dos minuts i ademes alguns l'interrompen, es impossible. Brilllant reflexio la de Walter Lippman: el canal es el mensage. Quan s'acabà el famos programa de televisio "La clave" de José Luis Balbín, desaparegue del canal la pausa necessaria per a pensar, mentres alguns pensaren en pausar infinitament la capacitat de raonar.

            Ara be, els unics que "si saben" son la RACV que vol fer-se una cerveseta en la AVLl. ¡Mira tu, si existixen alguns sabuts!

            A José Luis Peñas, delator de 'Gürtel', l'han amenaçat i han intentat matar a la seua dona. "A mí los militantes del PP me insultaban por la calle. En el PP soy un apestado. Aquí no tenemos partidos políticos, tenemos auténticas sectas".

            Eixemple indiscutible de que l'etica està molt llunt de la politica; podem observar que en la malaida hemeroteca, els corruptes de hui eren els sants d'ahir. I quan se'ls agarra en la ma en la massa, cap d'ells demana perdo, perque consideren que estan fent-ho be i tenen rao. Est es el component castiç de l'elit extractiva, creure que el mon es d'ells. I els que els aplaudien a rabiar obliden que ho feren i aixina continuen en els que encara estan lliures. Si t'enganyen una vegada la culpa es de l'atre, si t'ho tornen a fer la culpa es teua, si eixim a corrupte diari...

            Tenim a infantes, ducs "em-palmats", dirigents politics com Rita Barberá, Esperanza Aguirre, etc., que mai saben res de res i son irresponsables. Mariano Rajoy una volta que el seu partit expulsà als regidors de l'Ajuntament de Valencia declarà: "No sé si el partido ha pedido el acta a los concejales". ¡Que li pregunten pel Real Madrit, home!

            No s'enganyen, esta ignorancia simulada està mes prop d'una conjura de necis, de la prepotencia de l'impunitat i de la mediocritat intelectual que alcança als seus votants. Per cert, no son iguals tots, el PP ha anat en Formula 1 i el PSOE anava en un 600, la gradacio es un factor a tindre en conte per a evitar ser falaç. Com a mostra un boto: el PP votà en contra de tots els atres grups per a llevar l'aforament.

http://www.lasprovincias.es/politica/201603/30/rechaza-senado-propuesta-para-20160329235408-v.html

            L'etica i la politica son com l'oli i l'aigua. Clar que no son tots corruptes, pero els critics mantenen actituts permissives quan no ambivalents respecte a la corrupcio i no destaquen per apostar i pendre mides efectives contra ella.

            Nomes cal que analisen les decisions que prenen tots els politics i inclus els mateixos juges i comparar-les en les que he anat aportant en els meus articuls. Em fa vergonya haver-los superat en profunditat, contundencia i creativitat. Sintoma de que no volen acabar en ella, es el mateix sistema el que està farcit de corrupcio, "estaran unflant-lo a gambes" –a l'estil de María José Alcón–.

            Recordem que Socrates, ya en preso, tenía un pla de fuga, renuncià ad ell, perque ell se debia a les normes de la seua amada polis, i qué millor que seguir-les en eixemplaritat fins al final i acatar el veredicte: morir enverinat. El meu proxim negoci es anar en un bido de cicuta per ahi, si emulen al filosof i son coherents, soc millonari.

Per J. Masia