La finançacio singular catalana, Fedea i els valencianets (II) / J. Masia

18/8/2024

            Els informes d’Ángel de la Fuente

Ya tenim un informe de Fedea sobre l’assunt de la finançacio de Catalunya que ve a ratificar lo que el sentit comu nos cridava. No es tenen tots els detalls, aixina que es tracta d’un analisis o aproximacio baix els parametros que es coneixen: la condonacio del deute un 20 % (15.000 millons) i la bilateralitat, per eixemple. Anunciaren per a calmar la revolta comunitaria que farien lo mateix en unes atres comunitats.

No cal que ningu diga absolutament res perque tots els actors, del primer a l’ultim, inclus en la capital de l’imperi espanyol, ya han reconegut publicament la nostra injusta situacio; estic segur que hi haura condonacions (de la Fuente calcula que si es fera per habitant ajustat nos tocarien 9.750 millons; a Madrit 12.900 i a Andalusia 16.400). Es un clamor popular, pero no de l’aletargat poble valencià sino d’entitats i organisacions: de primera ma puc testimoniar cóm es varen desunflar les manifestacions en Valencia exigint una finançacio justa. Mes important encara que el quitament es saber d’a ón eixiran els diners.

L’objectiu de la reivindicacio catalana es indiscutible: millorar la seua finançacio a costa de les atres comunitats. Aço no era precisament lo que els bondadosos escrivans catalans nos contaven. Catalunya s’emboljacarà entre 6.600 i 13.200 millons que ixen del fondo comu. La finançacio homogenea de la Generalitat catalana aumentarà entre un 25 i el 50%. ¿Aço implica que Catalunya n’aportarà zero? La resposta es no. Espanya es soste en pinces i d’algun lloc hauran d’eixir-ne per a omplir el forat negre.

Mes tart, els comissaris politics del regim repetiran i inventaran motius excelsos (la convivencia, la seduccio, la pau, l’historicitat, la justicia, etc.) que vendran per mig de la desinformacio (com afirmar que la singularitat no extrau diners del fondo comu). Perjuraran que els catalans mantindran el fondo de cohesio interterritorial o el de compensacio (pot ser, pero es vora reduit necessariament, si no hi ha algu com l’escapiste de Fuigdemont que faça milacres), pero si no saben multiplicar pans i peixos, que no saben, lo que diuen es mentira. Han de reduir la seua aportacio solidaria si volen gestionar mes diners, es la clau de la caixa. Son faves contades: les gallines que entren per les que n’ixen.

La conseqüencia directa es que hi haura comunitats que rebran, a priori, manco, pero la realitat no es tant que Catalunya roba sino que deixa de donar, es dir, que hi ha comunitats que chuplen de la mamelleta catalana. C’est la vie.

La conseqüencia diferida de la singularitat son els efectes que generarà: si els diners son llimitats o no vols prestams per a pujar el gasto i el deficit, necessariament has d’arreplegar-ne (a través d’imposts) o retallar. Encara ningu ha quadrat el circul: o guanyes mes, retalles o demanes un prestam. Trobe que no sera una unica mida perque les cantitats son importants. La motomami espanyola funciona molt be en senyes macro, pero fa decades que no correlacionen en les micros. En tot cas, quant mes creixcam major sera la recaptacio pel mig dels imposts, pero no albire cap situacio ideal que evite els efectes negatius del moviment catala.

Fedea senyala u del camins: la pujada de l’impost del IRPF. Haurien incrementar la recaptacio en un 29,5 %, en concret, el tram estatal en el territori comu, aço pareix una barbaritat i ho es, pero ya saben que els numeros depenen de la seua presentacio i de l’interes de l’escritor. Esta magnificacio esglaya, pero no es manipulativa perque nos remet al valor de referencia, que hem de buscar. Hem de tindre en conte que el IRPF es l’impost (personal, progressiu i directe) que mes recapta i es la suma del tram estatal i d’un atre autonomic.

Imagens: noticiasbancarias.com, elmontonero.pe.