Ya he escrit que l'eix riquea-pobrea aporta una visio privilegiada de la societat que nos ha tocat viure, mes inclus que el tradicional de l'ideologia politica. Excepte IU tots estan juntets i apretadets, com a bon germans, en el centre, es com el camarot dels germans Marx. Miren el grafic de la "Ret Europea de Lluita contra la Pobrea i l'Exclusio Social en l'Estat Espanyol" (14-10-2015).

               S'han publicat des de fa anys multitut d'informes, a on les ONG denuncien els efectes que te el capitalisme salvage, de forma incontrovertible mostren la deriva cap a la desigualtat mes recalcitrant. Tambe Eurostat (Oficina Europea d'Estadistica), que no està dominada per un roig terroriste bolivaria, utilisa el coeficient Gini i el ratio 80/20 per a revelar que "Españistán" es u dels països mes desiguals de l'UE.

http://ec.europa.eu/eurostat/tgm/refreshTableAction.do?tab=table&pcode=tessi190&language=en

http://ec.europa.eu/eurostat/tgm/refreshTableAction.do?tab=table&pcode=tessi180&language=fr

               Pero hem d'aguantar al PP dir que "som lo mes de lo mes" i "¡Viva Mariano!". No em vaig a detindre en els anys de crisis i el consegüent aument de 40 000 nous rics en Espanya; ni que 1 de cada 3 tres menuts estan en pobrea o risc de caure en ella. Ni que 8 de cada 10 yayos soporten a fills i nets, el PP els "paga" retallant-los la seua capacitat adquisitiva; casi 3 000 000 d'espanyols no tenen ingressos. La desfeta social es insondable, cruel i impagable.

               Les societats desiguals no funcionen, aixina ho demostren un bon grapat d'experts: Joseph Stiglitz, Gérard Duménil, Zygmunt Bauman, Dean Baker, James Galbraith, Steve Keen, Paul Krugman, Vicenç Navarro, Juan Torres, Juan Francisco Martinez, entre uns atres. Tenim un capitalisme a on les variables macro estan desconectades de la vida quotidiana, no espenten a l'economia real, han provocat un curtcircuit, una dissociacio entre les grans sifres i la vida real, en la que viu el poble que no besllumena cap recuperacio. El capitalisme s'ha dislocat, ha provocat una disrupcio en el bucle microeconomia i macroeconomia, el neolliberalisme refutat per les proves empiriques, sense caraceta, es una ideologia de dominacio. M'informen que encara queda algun "inocent" despistadet,les proves en l'enllaç.

http://www.accionacionalistavalenciana.com/la-refutacio-del-neolliberalisme-j-masia

               La finançarisacio es una variable fonamental a tindre en conte en la deriva o nova fase del paradigma dominant: l'esquizofrenia. El capital no invertix en comprar maquinaria, ni en construir noves fabriques, ni en millorar sous, es dedica a l'especulacio perque li es mes rendable i d'aci venen les bambolles i les seues repercusions nefastes. La prova evident es que en acabant d'una caiguda dels salaris des de l'epoca de Ronald Reagan i Margaret Tatcher, el neolliberalisme està en modo "la festa de la multidestruccio", des del mig ambient, passant per l'explotacio extrema del tercer mon, a una precarisacio laboral creixent i unes finances tan desregulades i lliberalisades com a fragils i destructives, el motor del mon no es l'economia, es la mentira. 

               Nos han volgut vendre la moto dels mercats eficients, estables, perfectes i racionals, de l'escola de Chicago (el seu guru es Milton Friedman), este mit ha caigut a força de realitat −per molt que ho neguen els fonamentalistes neolliberals−, ara alguns economistes decents descobrixen a Hyman Minsky, un postkeynesia,que descrigue l'inestabilitat financera com a un fenomen inherent del capitalisme que bascula entre la robustea i la fragilitat. Fenomen reconegut des de l'innomenable Karl Marx que afirmava que el capitalisme contenia en si mateixa la llogica de la seua propia destruccio.

               En temps d'euforia es quan els actors financers creen una bambolla apostant per nous productes, derivats, en molt de risc i per tant molt rendables, se demanen credits per a comprar. Comença la compulsio, l'avaricia, el principi de la fi.

               El "moment Minsky", no es predible per cap equacio, pero si provable per als economistes que l'analisen en uns bons principis i una bona metodologia. Arriba quan els actors d'esta tragedia es fiquen a vendre els actius, a continuacio es produix l'efecte domino, bola de neu o rabera, punchant aixina la bambolla, la depreciacio d'actius fa que no puguen tornar els prestams, els bancs els eixecuten i l'interbancari es seca, ningu es fia de ningu, ya no es presta i els valors comencen a caure sense que parega que tinguen fi. El "pare Estat" rescatarà a les entitats totem i virtuoses dels neolliberals i neocons, a costa d'impondre la recessio i els retalls al poble, en la cançoneta de sempre: hem vixcut per damunt de les nostres possibilitats. ¿Qué nos diria Albert Einstein? El pensament que crea un problema no pot solventar-lo, sera per aixo que la recuperacio està en mans dels neolliberals que nos afonaren (?¡). El llop cuidant de la rabera, una chicoteta mostra: Luis de Guindos (ExLehman Brothers), Mario Draghi (exGoldman Sachs), Lucas Papademos (exGoldman Sachs), Mario Monti (exGoldman Sachs), Karel van Miert (exGoldman Sachs), Otmar Issing (exGoldman Sachs), Peter Sutherland (exGoldman Sachs), Antonio Borges (exGoldman Sachs), Petros Christodoulou (exGoldman Sachs)... I mes en l'enllaç.

https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_former_employees_of_Goldman_Sachs

               Estem en un fase del capitalisme a on el creiximent no garantisa ocupacio, ya ho escrigui, l'unic escenari es la precarisacio. David Anisin apuntava que el capitalisme necessitava guanyar adeptes front al model comuniste, una vegada que este caigue, el capitalisme sense oposicio, es llevà la caraceta i començà a fer patir a la poblacio en un bucle de destruccio massiva assegurada, en angles les sigles serien MAD, foll en valencià.

               Ad este capitalisme salvage l'hem d'enfrontar en models humanistes per a descobrir la miseria i el mal que estan fent. El model presentat de l'etica del be comu de l'economiste Christian Felber es una opcio basada en valors: confiança, responsabilitat, apreci, democracia, solidaritat  i cooperacio. Una alternativa al pseudocientific i sectari dels fonamentalistes del mercat. Aposta per recompensar a les bones empreses i treballar els lligams que unixen a una societat, en l'enllaç poden obtindre mes informacio.

http://economia-del-bien-comun.org/es

               Es hora de coneixer, reflexionar i assumir que hem de demanar un canvi. U dels grans problemes de l'humanitat es pot resumir en dos paraules: massa tart. El mal fet a les persones es impagable i el temps irrecuperable. Es hora de reflexionar, de despertar la consciencia critica i capgirar les politiques socials. El cor de l'activitat politica i economica ha de ser conseguir el benestar general de les persones. La majoria dels nostres politics mentixen tant que creuen que la seua farsa es real, no paren de repetir que hem eixit de la crisis, mentres la noblea popularista afirma que no estiguerem en Irak.

               Es hora de ficar-los en el lloc que toca, en una cura d'humiltat, tan be reflexada en la caiguda de Rita Barberá: "¡Qué hostia, qué hostia!". Els vindra be passar per l'oposicio i sobretot nos vindra de cine perdre-los de vista.

Imagens: www.flickr.com

per J. Masia