Definicio de Llengua Valenciana: "Llengua romanica independent i autoctona que es parla en el Regne de Valencia". Deriva del baix llati, enriquit per les influencies dels pobles en els que els valencians han tingut contacte, pero sempre sense perdre la seua identitat. Un atre factor primordial a tindre en conte en la riquea de la Llengua Valenciana es l'existencia d'un substrat iber i les influencies gregues.

La Llengua Valenciana te segles d´historia, te un nom propi i ha segut l´idioma oficial del Regne de Valencia des de sempre. El valencià atesora un segle d´or, en autors importantissims que sempre defengueren que escrivien en VALENCIÀ. Un segle d´or i tradicio lliteraria molt anterior al castellà, i per supost que al catala, que fins al segle XX sempre havia segut considerat com un dialecte del provençal.

Es inadmissible que esta no siga la definicio oficial que dona la AVLl (obra de PP i PSPV) quan en l´Estatut d´Autonomia Valencià s´establix clarament que l´idioma de Valencia, es el valencià.

Per tant, davant l´ineficacia de l´institucio, la Academia Valenciana de la Llengua (que no Academia de la llengua valenciana) ha de deixar d´existir per inutilitat operativa, i les competencies llingüistiques han de passar a l’institucio que realment es preocupa per la Llengua Valenciana: l´Institut d´Estudis Valencians i la seua Seccio de Llengua i Lliteratura. 

S´ha de recordar que les Normes d´El Puig son les uniques normes ortografiques que verdarament son utils per a escriure en Llengua Valenciana, sense barbarismes, grafies extranyes. Les Normes d’El Puig continuen la tradicio ortografica dels classics valencians, i els treballs del sempre volgut Jose Nebot, i l´ilustre Pare Fullana.

La Conselleria d´Educacio hauria de preocupar-se en fer que en les escoles i universitats es respecte esta denominacio i s´utilisen les normes d´El Puig, i deixar de donar recursos economics al desenroll d’una atra llengua que no es la nostra.