La Sindicatura de Contes actualisà les sifres i reconegue que "Un montante de 41.926 millones de euros --el 78 por ciento del total-- de la deuda acumulada de la Comunitat Valenciana son achacables a la infrafinanciación que padece esta autonomía." (Europapress, 12-4-2022):

Crec que he treballat massa per al dimoni... He explicat aço, des de fa 8 anys, en diversos articuls que poden buscar en la uep de ACNV: ¿Estem eixint de la crisis?, La finançacio dels valencians, La finançacio impossible, ¡Es la finançacio, estupit!, El rescat electoral: les finances de 2015, etc.

 Els aproximadament 1.300 millons necessaris, tots els anys, per a mantindre el nivell de vida dels valencians i valencianes no arriben. Per a poder fer-ho el govern valencià demana prestams i fan la bola del deute cada vegada mes grossa, es una fugida cap avant (enguany 300 millons dedicats als acreedors, fonamentalment l'Estat Espanyol, que nos presta a través del fondo de liquidea autonomica, FLA). Com que la politica fiscal es la mare de totes les batalles, ningu fa res.

 Per a continuar mantenint els mateixos servicis, almenys en la mija de gast espanyol, el conseller de Facenda, Vicent Soler, declarava que "hasta que dispongamos de un nuevo sistema de financiación, el Consell estará legitimado para invertir los recursos que sean necesarios en garantizar unos servicios básicos de calidad, un Estado del Bienestar sólido y un gasto social por habitante similar al de la media española, con el consiguiente incremento de deuda que ello acarrea". Pese a ello ha reconocido que "el incremento de deuda no es deseable", pero es la única alternativa del Botànic "para no discriminar a 5 millones de valencianos". (Eleconomista, 31-3-2022). Una atra alternativa era plantar-se i nugar-se en cadenes als lleons del Congres de Diputats, els diners i els collons per a les ocasions. No es que ploga sobre banyat es que res de lo que fan (PP I PSOE) ha conseguit arreglar l'injusticia i es que els partits centralistes no nos servixen per a res de res. Els valencianets s'ho han de fer vore.

 Es una rao geopolitica la que manté a la nostra nacio despersonalisada i al nacionalisme valencià baix terra, els responsables son: els regionalistes, els pancatalanistes, els espanyolistes i el pancaespanyolisme, son les forces opressores i els culpables de que no alcem un gat pel rabo; en el Païs Vasc i Catalunya ya tenen prou. En el valencianisme, els pocs que van unflant pit de nacionalistes no destaquen per un compromis o un treball mijanament decent per la causa i la majoria dels sumissos regionalistes estan tant calentets baix les ales de la gavina o l'aguileta de Sant Joan que ni estan si se'ls espera per a contribuir a l'empoderament de les valencianes i els valencians.

 Un dia haurem de parar i exigir, si no volem ser tractats com una colonia, pero vista l'identitat sumissa, tan espanyola i dual dels valencians, i en manco consciencia nacional que ¡Andalucia! pareix dificil (es senten exclusivament autoctons, exclusivament valencians, el 7,9 % front al 8,1 % d'andalusos, el 18,8% de gallecs, el 34 % dels vascos o el 42,5% de catalans; Levante, 13-4-2022). Per lo tant, la solucio passa per una reivindicacio que honradament nomes pot vindre del nacionalisme valencià.

 Si desigem un estat de benestar s'ha de pagar i per lo tant, resulta incoherent reclamar manco imposts. La politica fiscal ha de ser progressiva, que pague qui mes tinga, repassen la Constitucio Espanyola (CE), en especial els neolliberals i els molts espanyols que tant la diuen defendre i la violen constantment. L'articul 31.1 de la CE diu: "Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio.".

 Cuadrar el circul no es possible. En el telediari de la nit d'Antena3 (28-3-2022) li preguntaven a un ciutada que pensava de la mida del govern de subvencionar la gasolina en 20 centims (15 el govern i 5 les petroleres) i contestà: que li pareixia be manco gasts i manco imposts −no li ensenyaren mai qué era la contradiccio llogica−. Eixa reduccio de gast es causa directa del pagament d'imposts. Si no volen pagar els impost es tindran mes gasts, i llavors qui puga pagar-los be i qui no que es muiga (ho afirme literalment; en 2009, l'Universitat d'Harvard calculà que per no tindre segur de salut 45.000 persones morien en EEUU, BBCmundo, 18-9-2009). Cóm creuen que afecta que "La sanidad valenciana se sitúa a la cola en personal y camas hospitalarias por habitante" (Levante, 17-4-2022). Si seguixen votant al PP i el PSOE, ya se n'enrecordaran d'ells quan esperen una prova vital o una operacio, ara que a lo millor tampoc veuen la relacio ni en la lucidea terminal, i es que la lucidea i el neolliberalisme son incompatibles.

 Saber-ho tampoc implicaria cap revolucio o alçament perque la lobotomia ideologica te efectes profundos, extensos i longitudinals. La burrera colectiva neolliberal, perque no cap un atre nom, sobre els imposts es de jujat de guardia, mes encara quan els rics, els mes interessats son una minoria. Baixar-los no pot ser mai una politica general perque es lesiva a l'interes general i fer-ho conjunturalment, encara que fora recomanable en situacions excepcionals, s'ha d'anar espai i explicar-ho ben be per a preescolars perque si no dona ales al neolliberalisme que vol exterminar-los. Despuix que no demanen policies, bombers, educacio i sanitat publica, tampoc vacunes, carreteres o ajudes, res, perque molts els acusarém d'hipocrites.

 Si volen un estat de benestar s'han de pagar imposts, no li peguen mes voltes. Si per lo contrari, lo que volen es el salvage oest, el salve's qui puga i que cadascu s'apanye, que ho diguen.

 La "derechita" covart oculta que vol una societat desvertebrada, despersonalisada, pero espanyolissima, i precarisada. Es comprovable quan s'oponen contra mides com la pujada del SMI o els ERTOs, ya saben que: pels seus fets els coneixereu. Pero quan arriba al govern, no els tremola la ma, practiquen els divendres de dolors −els retalls de l'anterior govern del PP per a eixir de la penultima crisis−.

 La "izquierdita" covart es lo contrari, parla molt i no fa tot lo que pot, els ciutadans li poden perdonar la crisis, pero mai que no ajuden als mes necessitats i llavors perdran el govern. Estem en esta coordenada.

 Pero realment, la culpa del deute no es l'infrafinançacio sino els valencians que la consentixen.

             Articul sancer en PDF per a descarregar. 

J. Masia

Imagens: comarcalcv.com, archiu J. Masia.