La corrupcio

10/2/2015

Eixe estigma que s'esten pels partits politics i que tots rebugem, no es sino una image reflectida de la nostra societat que trasllada el dia a dia dels ciutadans als representants politics.

"No me pose voste el IVA que no ho he de delcarar...", "es per a us particular no necessite IVA",  son unes frases massa comunas entre els ciutadans.

La maxima "aquell que no defrauda es perque no te capacitat per a fer-ho", s'està canviant per esta atra: "aquell que no defrauda es perque no mou diners".

Els empresaris, si poden, en ares de traure major benefici te rebaixen la calitat, paguen sous per baix de lo etic, distrauen cantitats per a no pagar imposts. Els ciutadans, si poden, escrituren per baix del preu de compra, compren en tendes de dubtos orige tractant de conseguir un preu mes economic i si tenen ocasio demanen factures sense IVA.

Se torna molt complicat trobar alguna familia que tinga internet en casa i no haja "baixat" pelicules debades, tot lo mon ho troba natural, quan no deixa de ser un acte contra la propietat privada i publica. Ni se paga al propietari dels drets, ni se paguen els imposts de transmissio de bens... Per al consumidor es un negoci redo. Per als productors de bens una ruïna. I per a la causa publica, una perdua constant d'ingressos.

Esta i no una atra es la societat que nutrix de persones els cosos dels partits politics. Persones que sense escrupuls ni miraments busquen enriquir-se a la menor oportunitat possible. I podeu creure'm quan dic que, dins del mon politic tindran moltes oportunitats per a distraure diners, traure ventages i incomplir chicotetes normes que els donaran grans beneficis.

Per tant, per a combatre a la corrupcio s'ha de començar per un canvi radical de l'etica regnant en la societat. El fracas dels valors establits dona com a resultat l'institucionalisacio de la corrupcio.

Pero ¿per qué fracasen els nostres sistemes de valors?

Els models de vida instaurats i transmessos per televisio i demes mijos de comunicacio fan creure als ciutandans que tenen una serie de necessitats per a formar part de la societat en nivell d'igualtat. Qui no alcança eixos canons d'igualtat cau en perill de vore's marginat.

La societat se mira en l'espill dels "famosos", als qui volen imitar i seguir en els seus usos i costums. Pero resulta impossible dur el mateix tren de vida en un sou de 600 euros que en uns ingressos, que no sou, de 12.000 euros. Per tant, se fa necessari fer "retalls" per a mantindre l'estatus i eixos retalls comencen per l'integritat etica passant, en primer lloc, a retallar les contribucions al colectiu encarnat pel fisco.

Baix la "justificacio", 'si ells ho tenen i ho disfruten, yo tambe tinc dret a fruir-lo' el ciutada està dispost a botar-se tota regla que l'impedixca ser igual que el model que li planten en pantalla.

No nos enganyem. Estos son els ciutadans que formen part de les files dels partits politics, i per tant quan tenen ocasio d'enriquir-se, ho fan. Detectar estes actituts quan estan latents es practicament impossible.

Aço s'ha de canviar de raïl, no es prou en canviar als politics per corruptes, s'ha de canviar el model etic de la societat que es niu de corruptes.

Hi ha alguns factors externs que ajudarien a canviar les conductes etiques reprochables.

Els distribuidors de pelicules i discografia es queixen de l'ingent pirateria que merma de manera brutal els seus ingressos. Aço repercutix negativament en l'industria que al no rebre els ingressos per la seua distribucio es veu impossibilitada de finançar-se. I es negatiu per a la socitetat en general puix es talla la generacio de riquea i els ingressos fiscals que es deurien produir no tenen lloc.

Sense dubte abaratant el producte incrementarien els ingressos. La majoria de gent preferix pagar i tindre un original abans que dispondre una copia illegal. Pero alguns preus de comercialisacio fan prohibitives les copies originals, de manera que els consumidors s'aboquen a la pirateria. Un preu raonable dels productes, sería un bon començament.

Molts consumidors estan disposts a pagar 60 eruos per un producte informatic (un programa), inclos 120 euros, pero quan les sifres passen a 200, 300 euros o mes, per un producte que poden conseguir debades en la ret, els seus fonaments etics es trangolegen. El ciutada ha de triar entre dispondre debades del producte que "li han venut" que necessita, o pagar una quantitat "abusiva" per a la seua boljaca. La conclusio que trau el ciutada no sol estar del costat de l'etica. El ciutada es pregunta ¿es etic eixe preu 'desorbitat' que no me puc permetre?.

Per un atre costat, la carrega dels imposts es fa molt pesada quan t'enteres de que les grans fortunes i els empresaris en general paguen quantitats chicotetes d'imposts en ocasions per baix de la mija dels ciutadans, com a boto de mostra el cas de la Duquesa d'Alba, que pagava una quantitat irrisoria d'imposts i inclos arribà a eixir-li a tornar la declaracio... L'agravi comparatiu trenca en facilitat els principis etics. Les normes, per a que tinguen utlitat han de ser iguals per a tots, quan este principi es obviat l'utilitat de les normes es pert.

El ciutada deu d'entendre que els imposts son un be comu. Es benefici per a tots, la font de finançacio de l'Estat del Benestar que tots volem que es mantinga. Pagar els nostros imposts es contribuir a mantindre el nostre futur i el present.

Miquel Real

Foto: Getty