Fa uns dies, pogui fruir d'una molt interessant conferencia de l'INEV impartida pel seu president Ferran Ribes. El tema era la Constitucio Espanyola (CE) i cóm nos afectava als valencians. La veritat es que va ser tota una sorpresa per a mi. Yo vaig naixer en 1971, per lo tant, quan se'n va aprovar yo tenía 7 anys i, obviament, no tinc recòrts ni ho vixqui en consciencia.

             Lo primer que me cridà l'atencio fon que en la Constitucio deixà clar que lo que se parla en Espanya segons la CE es "el castella" –i no "l'espanyol"–, mal que li pese a mes d'u. L'idioma de Castella –una part– es la que s'impongue a tots.

             Fet est aclariment, vullc contar lo que me deixà boquiobert, la gran traïcio que se nos feu en el text llegal i la seua aplicacio. No es nova la desllealtat als valencians, tots sabem que quan no es u –l'espanyolisme– es l'atre –el pancatalanisme–, pero sempre a pagar nosatres. Hem de tindre en conte que la despersonalisadora Comunitat Valenciana (o Comunitat de Veïns com nos batejaria J. Masia), no estava encara creada i la norma venía a dir cóm se podien constituir. Hi havia tres vies d'acces a l'autonomia: la vía lenta (art. 143), es el nostre cas; la via rapida (art. 151) i la via excepcional (art. 144). Ya en esta primera part, no teniem dret a fer la “comunitat” per la via rapida al no ser considerada historica –ya que no teniem un estatut d'autonomia aprovat en la segona republica i govern preautonomic–, menys mal que tenim historia per avorrir, pero als politics, pels interessos que siguen, ya nos deixaren fora. Nomes catalans, vascs i gallecs accediren per la via rapida.

             Una segona punyalada nos la clavaren quan el text constitucional fon enviat per la UCD, en 1978, al redactar-la, posava ben clar que els diferents territoris podran usar el seu nom historic –toponimic– en preferencia. Es a dir, nos podiem nomenar Regne de Valencia, pero com tots sabem, ara som la Comunitat (de veïns), gracies al politic valencià Emilio Attard que comete una afronta i gran. Me te igual quí ho feu, si UCD, els catalans o qui siga, pero ho considere una fellonia al poble valencià des de Madrit, ya que es alli a on se feu.

             Per acabar ya de soterrar-nos per panolis, la mes forta de totes i la major burla que nos feren –molta gent desconeix i per aço ho hem de deixar blanc sobre negre– es produi quan es va enviar a tots els valencians una copia de la Constitucio, en un valencià prou acceptable, ya que no teniem unes normes clares –no existien encara les Normes del Puig que han regulat el nostre idioma–. Encara aixina, se feu el supost esforç per a que els valencians tinguerem una copia en la nostra llengua per aprovar-la en el referendum. Toni Fontelles dugue a la conferencia, una copia de la CE en valencià i nos feu obrir els ulls davant l'afrenta. Fins aci, pareix tot molt bonico i clar. Lo que la gent desconeix, es lo que es publicà en el Boletín Oficial del Estado (BOE). Es tradui en els diferents idiomes de l'Estat espanyol. Pero si el lligen, t'emportes la sorpresa mes desagradable de totes. La versio publicada en el BOE de la CE en valencià, estava tota escrita en perfecte barceloni;  de fet, si compares la versio catalana, de la suposta valenciana, nomes canvien cinc paraules en un text d'unes 19 pagines.

             Per a quí vullga entendre: nos enviaren una cosa que no sería el text que publicaren en el BOE. I tot fet des de Madrit. Ya defenien els interessos catalans per damunt dels nostres drets. Estic segur, pese a que tot lo que dic es cert i comprovable, encara la gent dira que la culpa es dels catalans. Si, no dic que no, pero fet en Madrit, en el vist bo del govern de l'Estat i com sempre, el pancaespanyolisme vengue als valencians.

Image: bloc de Josue Ferrer

F.X.Mir