Els empresaris creen un treball pauperrim, a on cobrava u, ara n'hi ha dos i es reduix la desocupacio. La devaluacio salarial (entre un 8 i 20 %) afecta a la recaptacio de les cotisacions socials, una baixada com plantegen els empresaris es sensu stricto una baixada dels sous –en concret del conegut com a salari diferit–. L'agravant es que aço ocorre en una cojuntura a on els empresaris comencen a tindre beneficis. Mantindre la politica fiscal regressiva es ficar-se la corda al coll i pense yo per qué no se la coloquen a on yo els diga, a on se la fiquen a san Cucufat, nugada en una ancora i que els tiren en mig de la mar i que se'ls mengen els de sa especie, els taurons.

            L'herencia rebuda pel PP en la vidriola de la Seguritat Social (SS) fon de 67.000 millons en 2011; ara en 2016, en la paga extra als jubilats la deixaran rebentada en poc mes de 17.000  millons. El sistema està en deficit perque com el treball creat es de baixa qualitat i temporal les bases de cotisacio son menors ¡Gracies politics i empresaris! La por creada al voltant de la fi de les pensions, potencía la creacio de plans privats per als que puguen pagar-los, i la desesperança i l'incertea en els que no poden fer-ho; adeu a la solidaritat intergeneracional. Lo que volen es el salvage oest, l'epoca feudal. Els politics energumens, els economistes loro i els filantrops empresaris saben perfectament que creen un forat negre en la recaptacio de la SS, porta sis anys en numeros rojos i per a 2016 es preveu que sera cinc vegades superior als calculs manipulats del PP. En dos anys mes es chuplen la vidriola i el sistema en deficit ya no paga cap extra dels funcionaris ni cap pensio perque no pot. No ho diu ningu per a evitar un alçament popular. Començaran a finançar-se en els imposts, no hi ha una atra solucio, com ya fan les no contributives, i es aço lo que fara sobreviure al sistema.

            Es massa extens d'elaborar, pero que quede clar, si les pensions perillen es per una decisio politica, no economica. 

            La reduccio de salaris atenta contra la solidaritat i la dignitat. Es una bomba de rellongeria per a les generacions futures i per a la demanda agregada, clau per a que este païs s'alce alguna vegada. No me diran que en els desocupats que tenim aço anira avant. I els diners evadits delictivament, que vagen a l'economia real a crear riquea i inversio com planteja la "taxa Tobin". Sempre hi ha solucions, pero totes passen per uns imposts progressius i proporcionals a rics, bancs i multinacionals. Quan escolten d'un venedor de fum la frase "baixada d'imposts", dubten sempre i analisen la bondat de l'accio, perque en el 99 % d'ocasions, eixirian beneficiats els senyorets. Repte a tot el mon a que analisen l'evolucio historica del IRPF –dona igual PSOE que PP– i observaran cóm els grans beneficiats son les grans fortunes. El regalet de la baixada d'impost (9 mil millons entre IRPF i societats) costarà futurs retalls de 8 mil millons com nos exigix Europa. ¡Qué bonica estrategia electoral!

            En tot cas, un univers polarisat entre rics i pobres, i una classe mija, per a mantindre la fe i esperança en la movilitat social i la justicia social, es un espillisme en el desert d'una creixent desigualtat i pobrea. L'enquesta de l'INE arreplega que el 22% dels espanyols estan per baix de l'umbral de la pobrea, segons la mes ajustada i real taxa AROPE el 29 %, des de 2010 pujant per art i gracia de la presunta banda criminal organisada del PP. Quasi dos millons de desempleats no tenen cap cobertura, el 52,9%. I al mateix temps que observem la pobrea causalment estem presenciant el major saqueig pels rics espanyols en caus fiscals. La relacio es directament proporcional. Quan guanyen uns perden uns atres. 15 000 nous rics enguany, 65 000 des de començà el saqueig. La tipica relacio de l'elit extractiva: uns cada vegada mes rics a costa de que uns atres siguen mes pobres.

            Les classes tornen per la porta gran, no aixina la consciencia de pertanyer ad elles, perque si no cap persona entendria cóm el 1% domina al 99 % en l'aquiescencia de bona part dels borregos que el sistema s'encarrega de fabricar com a clons. Creuen que viuen en el mateix mon que les perles que a continuacio citare. 

            ¿Per qué no s'acaba en els caus fiscals? Puix perque qui ha de fer-ho te els diners alli, com els primers ministres o reis de molts països. Nomes un eixemple, el capo d'Europa, Jean Claude Juncker, tenía un cau fiscal: Luxemburc. ¿Queda clar?

            En els "papers de la Castellana", que publica Eldiario.es, apareixen els mes grans patriotes del regne, "els borbons", no u, ni dos, ni tres, de moment, cinc de la familia real que regularisaren en l'amnistia del PP, quatre millons al 1.8%. López Quesada, intim amic del rei, regularisà un millo d'euros en una "sancio" del 0.1 %. Compartien testaferro, societats i bufets d'advocats en la familia Pujol i la de Bárcenas. Observen cóm la "pela" unix, resol el gran problema espanyol, i aixina concepcions nacionals en discordia van de la ma. El capital no te patria. Tambe estava en el clup el que feu el gran milacre espanyol, un tal Rodrigo Rato (li eixia la declaracio a tornar), i cóm no el mes gran patriota espanyol de tots els temps, en bigot i abdominals, que fon sancionat per Facenda per amagar patrimoni i voler delinquir en pagar menys imposts i aixo que es inspector de l'Agencia Tributaria. 

            Segons fonts de la Guardia Civil (UCO), la Duquesa d'Alba blanquejava diners a través d'un conte de David Marjaliza, el de la Púnica. En estos regals Facenda recaptà la mitat de lo que calcularen: 1200 millons. I mentres, Mario Conde, u dels majors morosos d'Espanya, sense fer la declaracio en 2013 i 2014 per no arribar al minim. I aixo que es pegava una vida de capita general. Per supost ningu el veïa.

            ¿Qué els pareix? ¿Estos son els grans d'Espanya –alguns doblement–? ¿A ón estan els antisistema? ¿Per qué es deixen enganyar? ¿Per a qué? Diuen que els nous diccionaris arreplegaran un nou verp: "borbonejar", sinonim de... a on eixirà la foto de Pilar de Borbón i la seua famosa cita: "Espanya es un païs generos, demanes i te donen".

            Si en acabant d'aço encara es considera plebeu, pot passar-se'n per l'exposicio dels preservatius de pell de porc –reutilisables– del Duc de Béjar, en l'archiu historic de la noblea en Toledo. Com tots sabran es d'interes general perque el seu us o abus per part de la noblea en els serfs està de plena actualitat –a pesar de la meua perplexitat, aço no es fruit de la meua imaginacio, la noticia es certa–.

            Els perillosos de veres no son els immigrants, els refugiats o l'imperi gai, sino els mantenedors del statu quo, els fanatics del paradigma dominant, els lliberals. I es que els Inhumans no eren un grup de musica i "España es un gran país que hace cosas importantes y tiene españoles" (Mariano Rajoy dixit). Hi ha massa nobles, reis i vassalls.  

 J. Masia