A vegades pareix que el karma existix. Tots recordem les reines magues de Compromís i la polseguera que alçaren. Si vas a canviar la tradicio, almenys hauries d’introduir el nou element de forma impoluta per a evitar, un poc, la que te va a caure. Me dia una filla de sastre que els vestits i els complements eren patetics i me recomanava que comparara una foto en els reis macs d’enguany. Tenía rao, res a vore.

El senyor Pere Fuset, u dels chafatolls professionals del partit pancatalaniste, ha tornat a representar al diputat catala Gabriel Rufián en una exhibicio local, pero sense tanta categoria internacional. Ha explicat en les rets que la cavalcata era un homenage a la volta a peu perque s’estropejà una carroça i quan conseguiren arreglar-la, accelerà per a alcançar a la comitiva mentres que els que anaven darrere hagueren de correr per a no perdre el ritme (https://www.levante-emv.com/videos/valencia/2024/01/06/rally-cavalcata-reyes-valencia-96609348.html).

Vullgam o no, hi ha tradicions mes inofensives que tirar la cabra del campanari o la del bou de La Vega. Crec que es pot dir que montar belems va mes alla de l’aspecte religios, els hi ha que son obres d’art, ademes formen part de la cultura d’un poble i ya tenen un ingredient llaic important, poden agradar mes o manco, pero crec que se’ls ha de respectar. Aço ve arran de la polemica de montar-los en els coleges. Per contra, el crucifix, la bandera d’Espanya o el retrat del rei tenen mes carrega politica i ideologica, aixina que quan mes llunt de l’educacio millor.

La diversitat es un valor a fomentar, mentres que l’unificacio o l’estandarisacio acaben en les cultures i la riquea. Tambe val aço per als que diuen defendre postures progressistes i practiquen lo contrari, pero preferixen les formes catalanes sobre les valencianes, a pesar de que l’aca (AVLl) els permeta triar, pero com tenen un complex d’inferioritat mes gran que els fantasmagorics PPCC repartixen valencianofobia i catalanofilia en identiques proporcions. Lo mateix val per a “Una, grande y libre”.

Accio Nacionalista Valenciana denunciava, en facebook (4-1-2024), el centralisme del sempre caspos i supremaciste nacionalisme espanyol. ¿En una cavalcata de reis valenciana qué pinta el Quixot?, ¿que no tenim obres valencianes a difondre?

Tambe els han criticat perque les figures cervantines havien aparegut primer en Albacete, pero aço de les 3 erres està be: reduir, reutilisar i reciclar. Entranyable i tragicomic va ser quan la pobra valencianeta, avida de creixer i desenrollar-se com a filla de la seua terra, confongue a Dulcinea en una fallera. En X, Cyntia Aislante arreplega la reclamacio en video, la crida: “Se oye en el vídeo a una niña decir (minut 0:24): ‘es una fallera’, pero claro que no lo es, ni que estuviéramos en València!” (https://twitter.com/AjuntamentVLC/status/1743317420956078173). La despersonalisacio com a sintoma ocorre a tots els nivells. Quan mes buits estiguen els valencians i les valencianes de referents propis o idiosincratics mes facil sera omplir-los de les unificadores espanyolitat i catalanitat, que son igual de negatives que la fusio del nucleu que pretenen.

Els nostres reis macs parlaven en perfecte castella, no volgui comprovar com els catalans ho feyen en el seu propi idioma. Hem de dependre tant d’ells…, coneixem perfectament lo roïn, pero lo bo, concentrat en eixa consciencia nacional els fa ser actors mentres que els regionalistes valencians o valencianets estan contents en ser figurants. Estos son aquells que no tenen text, pero enriquixen l’escena. Hi ha un atre tipo que son els coneguts com de chicotetes parts, son els diuen com a maxim dos llinies o 60 caracters, que aci es reduixen a cridar: “¡Viva España!”; en catala “¡defensem la llengua valenciana!” (en lloc d’utilisar el verp defendre i no defensar) i/o en castella “¡Viva la lengua valenciana”. Al remat, tot l’univers simbolic identitari està representat aci, perque l’igualtat sempre ha resultat mes simple que la diferencia.

Si s'obrara el milacre (que tant reclame), els adoctrinats que son la majoria de valencianets, gracies als quals no pintem fava, potenciarien una opcio politica propia perque cosir i cantar, tot es escomençar, en lloc d’obrir-se de cames al centralisme, sempre antivalencià, de PP i VOX. ¡I en quínes ganes els sangoneres es mengen el plat de llentilles! Ni t’acostes que te mosseguen. Aixina, son feliços els amos del carchofar, en una horteta cada vegada mes reduida, pero seua, seua i seua i tot a costa de vendre el futur del valencianisme i sometre’l baix el jou i les fleches de l’ultradreta o la carronyera gavina. Pero ya saben: els catalanistes son els roïns i els dretosos els nostres aliats, com si estos no hagueren fet mes per la llengua, cultura catalana i els PPCC que els primers. Lo del pancaespanyolisme els sona a fisica quantica, pero es pura ignorancia recalcitrant. El tuit de l’Ajuntament de Valencia dels valencianistes PP i VOX, en perfecte catala, promocionant el Quixot es un atre magnific eixemple.

Si els pardalets estan sempre en la pardalera, nomes coneixen un mon deformat, barrat i aço empobrix considerablement l’escena, perque del sintoma es passa a l’etnocidi, a combatre'l, vinga d’a on vinga. Un poble nomes es aniquilat quan es rendix o el tanquen en una gabia.

Imagens: X, eldigitaldealbacete.com.